TUPINAIRES CAMINAIRES POCA PENDENT: CAMINADES PER LA GARROTXA (15)

MAPA DEL RECORREGUT

MARE DE DEU DELS ANGELS

MARE DE DEU DEL ANGELS

DETALL DE LA TARDOR

LA CASA DEL COLL

RECORREGUT DE TRES ERMITES A LA VALL DEL BAC PER LA CARRETERA C-17 ANAR A SANT PAU DE SEGÚRIES, SEGUIR LA CARRETERA DIRECCIÓ A LA VALL DEL BAC,DEIXAR EL COTXE AL HOSTAL DEL BAC, A MA DRETA UN CORRIOL SENYALITZAT ENS PORTARÀ A LA PRIMERA ERMITA, LA MARE DE DEU DELS ANGELS, SEGUIR LA PISTA MARCADA CON A GR, ENS PORTARÀ A SANTA MAGDALENA DEL COLL, SEGUIR EL GR-1 A L'ALÇADA DE SANT FELIU DEL BAC DEIXAR-LO PER SEGUIR UN CORRIOL, QUE ENS PORTARA A LA PISTA ASFALTADA, LA TORNADA PODEN FER PER EL MATEIX CAMÍ QUE EN FET O TORNAR PER LA PISTA ASFALTADA QUE ENS ARRIBARÀ AL LLOC QUE TENIM EL COTXE.
DISTANCIA 10,64KM,DESNIVELL 216MTS,DURACIÓ 3,45 HORES

CIRCULAR AL CASTELLTORT

Colltort (Garrotxa)

El castell de Colltort se situa a la carena formada per les serres del Corb (ponent) i la de Finestres (llevant) i a una altitud de 847 metres. Per accedir-hi des del nord el camí assoleix la collada de la font Pobra i ressegueix la carena vers ponent, mentre que des del sud el camí acaba a la mateixa collada accedinthi des de Sant Iscle de Colltort integrat dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols.

La parròquia i la vall de Sant Iscle, així com el castell, són esmentats en el testament del «Tallaferro» (Bernat I de Besalú) de l’any 1020 o 1021; el testador, entre els molts llegats que féu al seu fill i successor Guillem, li concedí aquest castell. Tres anys abans, però, hi ha referència al «castro de collo Tortuensi» en la dotació del bisbat de Besalú. En aquesta documentació també s’esmenta el proper castell de Finestres, fet que es repeteix en la venda de l’alou de La Cot a l’abat de Besalú (any 1028) donat que ambdós castells (Colltort i Finestres) sempre han tingut una vida comuna històricament.

L’any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal– eren de la batllia reial d’Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la zona volcànica d’Olot.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit del volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1971 (segona edició del 1992).

RECORREGUT SANT ISCLE DE COLLTORT,CASTELL DE COLLTORT,COLLADA DE COLLTORT,COLLET DE LA FONTPOBRA,CAN TIA DE LA FONTPOBRA,LA TUTA,SANT ISCLE

DISTANCIA 6,51KILOMETRES,DESNIVELL 349 METRES,TEMPS 4 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D’ESMORZAR 45 MINUTS

MAPA DEL RECORREGUT

PAL INDICADOR

UN ALTRE PAL

RÉTO,L DE CASTELLTORT

CAM TIA DE LA FONTPOBRA

PAL INDICADOR

SANT ISCLE

ERMITA DE SANT ISCLE

PANORÁMICA DE SANT ISCLE

FOTO DE GRUP FETA PER EN GERMI

HOSTALETS D’EN BAS,SANT MIQUEL DE CASTELLO,

FALGARS D'EN BAS

L’Ermita de Sant Miquel de Castelló d’origen romànic s’enlaira 980 metres sobre l’impressionant contrafort del Serrat de Sant Miquel. Des del 1974 l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Després de llegir amb atenció la interessant història de l’ermita escrita sobre una placa metàl·lica em dirigeixo fins a la tanca de fusta al llindar del penya-segat. És aquí i en aquest precís instant que un intens pensament s’apodera de mi. Sense complexes el verbalitzo: he trobat la millor vista de la Garrotxa!

Caminada circular per tornar al punt de sortida,distancia 8,62kilometres,desnivell 518 metres, temps 4,45 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 50 minuts

MAPA DEL RECORREGUT

PALS INDICADORS

SANT MIQUEL DE CASTELLO

SANT MIQUEL I EL PENYA-SEGAT

FALGARS D'EN BAS

EL TARRES

COBERT DE CAL TARRES

DETALL DEL TARRES

LA VALL D'EN BAS

HOSTALETS D’EN BAS+GRAU D’OLOT+CAMÍ DE LA PORTELLERA+L’AUBERT

Les Marrades del Grau d’Olot és un tram de l'antic camí ral de Vic a Olot. Consisteix en un itinerari apte per a vianants i cavalls que es desenvolupa seguint l'antic traçat del camí ral que unia Vic amb Olot. Es tracta d'un traçat lineal d'un sòl tram de 3.678m de longitud total, en base a una traça de entre els 1,8 i 2 metres d'amplada, i el condicionament d'uns punts singulars a mena de zona de descans. Per tant, és un tram de camí que cal considerar "històric" i, a la vegada, com un element del patrimoni arqueològic. Permet situar-se en un entorn històric i arqueològic únic i molt inusual, ja que les restes arqueològiques més conegudes són edificis o inclús ciutats. En canvi, aquí estem davant d'una via de muntanya, amb totes les seves dificultats tècniques de construcció, i la fantàstica integració i adaptació al medi orogràfic natural d’aquesta zona.

El camí ral de Vic a Olot

RECORREGUT HOSTALETS D’EN BAS, CASA DEL MOLI VELL,EL GRAU D’OLOT,HOSTAL DEL GRAU,PONT DE L’HOSTALOT,L’HOSTALOT,CASA DE PUJOLRIU,LA PORTELLERA,FONT DE LA PORTELLERA,FONT DEL MOLI,LA LLOBATERA,CASA L’AUBERT

MAPA DEL RECORREGUT

DISTANCIA 9,77 KILOMETRES,DESNIVELL 508 METRES,ASCENCIÓ ACUMULADA 508 METRES,DESCENS ACUMULAT 500 METRES, VELOCITAT MITJANA 3,1 KILOMETRES HORA,TEMPS 5 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D’ESMORZAR 30 MINUTS

PANELL DE MOLI VELL

PANELL FONT DE LAS MARRADES

LA FONT DE LAS MARRADES

LA COLLA A LA FONT

PANELL DE L'HOSTAL DEL GRAU

EL PONT DE L'HOSTALOT

PANELL DE L'HOSTALOT

RETOL CAMÍ DE LA PORTELLERA

FONT DE LA PORTELLERA

CASA DE LA LLOBATERA

DETALL DE LA LLOBATERA

FOTO DEL GRUP

SANT PRIVAT D'EN BAS AL PUIG GORNERS
SORTIDA I ARRIBADA DE LA PLAÇA DE SANT PRIVAT D'EN BAS, AL COSTAT DRET DE L'ESGLÉSIA,SEGUIN EL PALS INDICADORS I EL GROG D'ITINERÀRIA PER EL MOLI DEL VALENTÍ, LA CASA DE VILLAVERDE, ENFILEN AL MAS DEL GORNERS,EN AQUEST PUNT EL CAMÍ PASSADA LA CASA COMENÇA LA PUJADA FORTA PER ARRIBAR DALT DEL PLA, UN CAMP DE TREPADELLA ENS BARRA EL
PAS, FER-NOS DONAR UNA PETITA VOLTA, DALT DE LA PUJADA EL CORRIOL A MA ESQUERRA PUJA DALT EL PUIG DE GORNERS, UN FORT VENT ENS IMPEDEIX PUJAR DALT DEL PUIG,RETORNEN PER EL MATEIX CAMÍ FENT UNA PETITA VARIANT AL FINAL DEL RECORREGUT,TOT EL RECORREGUT ESTA MOLT BEN SENYALITZAT AMB LES MARQUES GROGUES.
DISTANCIA 9,67 KILÒMETRES,DESNIVELL 544 METRES,TEMPS 5 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 45 MINUTS.
EL TRAU EL PODEU TROBAR A WILILOK (ramon gonzalez)

MAPA DEL RECORREGUT

ESGLÉSIA DE SANT PRIVAT

CASA VILLAVERDE

CORRAL DE LA CASA DE GORNERS

LA CASA DE GORNERS

FEN CAMÍ

FOTO DE FAMILIA

FOTO DAVANT LESGLÉSIA

DEL COLL DE BAC AL PUIG RODOS

El recorregut té com a objectiu arribar a un dels punts amb unes vistes panoràmiques més privilegiades s'obre la zona volcànica. Al llarg del trajecte, parlarem dels principals boscos que es desenvolupen a la Garrotxa i aprendrem quines condicions meteorològiques i climàtiques són les que determinen la
distribució de moltes espècies de flora i quines són les adaptacions al medi on viuen. Ja a dalt del mirador, podrem veure el golf de Roses, però també el Canigó, les muntanyes de l'Alta Garrotxa i les valls d'Olot i sobretot, descobrirem en el paisatge tota una colla de cons volcànics i de colades de
lava. Veurem com els volcans han modelat el paisatge tant de forma directa com indirecta i com l'home l'ha acabat de transformar fins a donar-li l'aspecte actual.

Sortida i arribada coll d’en Bas, antiga carretera Olot- Angles, situat sobre l’actual túnel del coll d’en Bas,la marxa s’inicia enfilant el Serrat Llarc, seguint els senyals grocs d’Itineránnia,dalt del coll les magnifíques vistes de la vall i les muntanyes de Cabrera i Puigsacalm.

Despres de la continuada ascensió deixen el cami groc,per continuar per seguir per les fites,per arribar a Puig Rodos.

La tornada desde Xenacs, seguiren un tram las marques grogues,la resta per corriols un xic enboscats i perdedors, sense un G P S

Difícil de seguir, si no coneixes bé el terreny

Distancia 8,32 kilometres,ascencio acumulada 528 metres,temps 4,50 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts

Cartogagrafia Alpina zona volcánica de la garrotxa el trak a wikiloc ramon gonzalez

MAPA DEL RECORREGUT

LA SORTIDA I L'OMBRA ALLARGADA DEL GERMI

PAL INDICADOR COLL DE BAC

SENYERA DEL COLL DE BAC

FONT DEL CINGLES

FOTO DE FAMILIA AL PUIG RODOS

SANT PRIVAT D’EN BAS,SALT DE SALLENT,MARE DE DEU DE LES OLLETES

EL SALT DE SALLENT
Està situat a la riera del Sallet. Es pot accedir a la part alta del Salt des del mateix parc de Can Turó, a Sant Privat, a través de dos camins: el camí dels matxos i el camí de les Escales, un per cada costat del salt. Un cop a dalt es pot contemplar una panoràmica excel.lent de la plana d’en Bas i de bona part de la Garrotxa. També es pot enllaçar amb camins procedents de Sant Privat i de Joanetes

SANTUARI DE MARE DE DEU DE LES OLLETES

Es tracta d’una antiga i petita capelleta que rebia tantes corrues de devots que va propiciar entre 1855 i el 1895 l’excavació d’una balma encara més gran a la roca viva de la muntanya, quedant a cinc metres d’alt per vuit de fondària i 4 d’amplada. Una imatge d’alabastre de la verge reposa al seu interior, i a la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites que han donat lloc al nom d’aquest santuari. A pocs metres de la capella un caminet ens apropa a la font de les olletes

RECORREGUT

La sortida de Sant Privat d'en Bas,per deixar el cotxe al pla de can Xurri, per continuar seguint els pals indicador al salt de Sallent, un cop dalt del salt,travessaren el rierol per continuar per la pista amb direcció a l'ermita de santa Magdalena,just en el punt que el camí continua amb direcció a santa Magdalena un corriol a ma esquerra ens baixarà a les Olletes, un pal indicador ens u senyala,la baixada en forta pendent, i relliscós si ha plogut,ens obliga a anar en compte,despres del santuari de les Olletes el camí es un xic mes suau,
Distancia 9,16 kilòmetres,temps 5,30 hores amb esmorzar, temps d'esmorzar 30 minuts,ascensio acumulada,874 metres,descens acumulat 909 metres.
Cartografia alpina mapa puigsacalm,bibliografia Ajuntament de Sant Privat d'en Bas
Trak a wikiloc ramon gonzalez

MAPA DEL RECORREGUT

EL SALT DE SALLENT

DETALL DEL SALT

DETALL DE LA RIERA

PAL INDICADOR

LA MARE DE DEU DE LES OLLETES

DETALL DEL ALTAR

LA ESPLANADA DEL SANTUARI

FOTO DE FAMILIA

VOLTA PER EL VOLCANS DE SANTA MARGARIDA I EL CROSCAT

A prop d’Olot, al costat de Santa Pau, hi trobem la major concentració de volcans de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Entre els més importants podem visitar el volcà Croscat i el volcà Santa Margarida. A més, just als peus dels dos, s’estén la Fageda d’en Jordà.

Per accedir al volcà Santa Margarida podeu deixar el cotxe a l’aparcament de Can Xel des d’on surten diferents rutes per visitar aquests indrets. O també el podeu deixar una mica més endavant, al propi aparcament del volcà on també podreu triar entre diversos camins.

La pujada al volcà Santa Margarida, de 682 metres d’altitud, no és gens complicada i és altamen

recomanable fer-la amb tota la família. Un cop s’és a dalt es pot escollir fer la volta als dos quilòmetres de cràter o baixar fins al fons del mateix on hi ha l’ermita romànica de Santa Margarida, molt restaurada, enmig d’un prat i que dóna nom al volcà. Normalment està tancada i no es pot visitar tot i que hi ha unes finestres a la porta d’entrada des d’on es pot intuir l’interior.

És un volcà freatomagmàtic de tipus estrombolià. Aquests volcans es caracteritzen per tenir una lava fluida quedesprèn gasos de manera violenta. També llancen bombes piroplàstiques a gran alçada. Però no ens hem de preocupar perquè és un volcà extint que va entrar en erupció per últim cop fa 11.000 anys. El volcà Santa Margarida està recobert de boscos caducifolis a l’obaga i d’alzina

MAPA DEL RECORREGUT

VOLCA DEL CROSCAT

ELCroscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m. d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa.

Després aquest volcà fou explotat com a pedrera d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.

Aquest volcà va tenir dues erupcions importants una fa 17.000 anys i l'altra fa 11.500 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans per la qual cosa devia ser força perillosa ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats

Distancia 8,80 kilometres,desnivell 243 metres,temps 3,15 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts bibliografia viquipedia
cartografia alpina, zona vocanica de la garrotxa,trak wikiloc (ramon gonzalez)

FOTO DE FAMILIA

ERMITA DE SANTA MARGARIDA

PALS INDICADORS

SANT ISIDRE

SANT MIQUEL DE SACOT

VOLCA DEL CROSCAT

SIURET AL SALT DE SALLENT (GARROTXA)
Recorregut:per la C-17,sortir a Sant Quirze de Besora, seguirem amb direcció a Vidra, continuarem cap a Siuret,passat Siuret en un revolt molt tancat.una pista sense asfaltar, seguir-la fins al Coll Siuret,deixeren el cotxe,per seguir a peu i abans d'arribar a la casa de Pla Traver,un pal ens senyala Sallent,seguiren el camí per arribar a la casa de Sallent, un corriol ens baixarà al Salt de Sallent,despres de gaudir del salt,reculeren per trobar un pal, i en aquest punt a ma esquerra un corriol que va fen forces giragonses ens pujara cap a Pla Traver, trobaren una tanca que ens barra el pas,passar la tanca i dalt de un turo,una senyal en forma de fletxa de color groc, ens indica el camí que passa per el costat de la casa de Pla Traver,per arribar al punt que en deixat el cotxe(el camí esta marcat amb marques grogues)TRAK A WIKILOC ramon gonzalez

MAPA DEL RECORREGUT

PAL INDICADOR DE SALLENT

PAL INDICADOR SALT DE SALLENT

SENYAL DE PLA TRAVER

CASA DE PLA TRAVER

ENTRADA DE PLA TRAVER

PAL DE PLA TRAVER

VOLTA A LA FAGEDA D’EN JORDÁ

La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa.

La fageda d'en Jordà
(poema de Joan Maragall)

Saps on és la fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Al mig de la fageda hi ha les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 70% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.(Wikipedia)

Distancia 10,39 kilometres,desnivell 208 metres,temps 4,10 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar,45 minuts

MAPA DEL RECORREGUT

EL PRAT DE LA PLAÇA

CAN BATLLE

SANT MIQUEL SACOT

PALS INDICADORS

COLAGE DE L'ALBERT

EL EL COLL DE PRUIT SANTUARI DE LA SALUT ROQUES ENCANTADES

Estan situades entre el Santuari de la Salut i el Coll de Condreu, a tocar la carena que atalaia la Garrotxa. Des d’aquest coll, hem de seguir el caire on l’aiguavés comença a recollir les pluges per alimentar el riu Brugent. Després travessarem una fageda ombrívola on els faigs s’enlairen cap al cel, com si fessin una cursa per saber quin és el primer que veurà el sol, i arribem sobre l’aresta que careneja la Salut. Allà, entre clarianes i bedolls, ens trobem totes les roques juntes com un nial de monstres amb formes d’animals.

Durant els segles XIV i XV, èpoques dels terratrèmols més grans, varen néixer tota mena de llegendes: bruixots que practicaven maldats ancestrals, bruixes que amb les seves potingues feien tremolar la terra i el mal humor d’algun dimoni endiablat, i que esllavissaven roques rodolant per la vessant sobre els pobles de la vall del riu Brugent.

En aquestes roques sedimentades, provinents del fons marí, podem trobar-hi diverses cloïsses i dents de tauró fossilitzades.

no busqui fòssils ni dents d’algun vell depredador. Estan embolcallats sota una catifa de molsa verda que no podem gratar, perquè el dimoni se’ns podria emprenyar!(salvador)

Recorregut:El coll de Pruit, Santuari de la Salut,Roques Encantades.

Distancia 10 kilometres anada i tornada,desnivell acumulat 233 metres, temps 3,30 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 30 minuts (el trak a wikiloc)

MAPA DEL RECORREGUT

ROQUES ENCANTADES

RETOLS DE LES ROQIUES

COLLADA DE COLLFRED A SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS

Aquest cim que disposa de la petita i humil ermita de Santa Magdalena de Cambrils, es troba situat a la serralada Transversal catalana, dins del conjunt de les serres d’espai d’interès natural de Santa Magdalena, Milany, Puigsacalm i Bellmunt i dins del terme de Vallfogona de Ripollès, al llindar amb el de Vidrà.

Les seves aigües al nord van a parar a la riera de Vallfogona afluent del Ter, mentre que al sud ho fan al torrent de Santa Magdalena que és tributari de la riera del Gurn i aquesta del Fluvià. La serra està formada per roques pudingues de calcàries dures (semblants als conglomerats) i margues intercalades, principalment a les parts baixes, és molt agradable i ens permetrà visitar unes boniques fagedes, uns transparents rierols i l’ermita de Santa Magdalena, romànica, amb un atri descobert i de la que se’n tenen dades des de 1326. Aquesta ermita força malmesa, amb el campanar d’espadanya mig enderrocat, encara conté una imatge gòtica d’alabastre.

Caminada fins a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, amb sortida des de la collada de Collfred. El camí d'anada i tornada és el mateix, amb una petita variant l’anada per la pista i la tornada per un corriol per mig del bosc Per situar-nos a la collada de Collfred, hi arribarem per la pista -tota ella ben condicionada i apte per a qualsevol tipus de vehicle- que va de Vidrà a Sant Privat de Bas. Per tant, tant s'hi pot anar pel Vidranès com per la Garrotxa.La caminada no té cap mena de complicació, és una passejada que de manera còmoda va raconant i pujant fins a la bonica ermita.

Distancia 5,14 kilòmetres, desnivell acumulat 249 metres, temps 2,45 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts(el trak a wikiloc Ramon Gonzalez)

MAPA DEL RECORREGUT

RETOL INCI DE LA PISTA

L'ERMITA PER DINTRE

SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS

RETOL DE L'ERMITA

PAL INDICADOR

L'ERMITA AMB OBRAS

LA TORNADA PER EL PLA DE LA TORRE

Excursió: TORRENT I GORGS GRAU D’OLOT

Data : 28-11-2015

Activitat :	Excursionisme
Situació :	HOSTLETS D’ENBAS PROP ERMITA SANT SIMPLICI
Comarca :	LA GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	EL MOLI VELL
Grau de Dificultat :	MITJANA
Distància recorregut :	7,83 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	7,43 HORES
Hora d’arribada :	12,06 HORES
Temps Total :	4,23 HORES
Temps en moviment :	3,29 HORES
Temps parats :	1,14 HORES
Mitjana en moviment :	2,5 KILOMETRES
Mitjana Total :	1,8 KILOMETRES
Altitud màxima :	891 METRES
Altitud mínima :	486METRES
Desnivell total :	405 METRES
Desnivell acumulat pujant :	410 METRES
Desnivell acumulat baixant	423 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	TUPINAIRES CAMINARES LA COLLA DELS DISAPTES (4 PERSONAS)
Crònica	MOLI VELL,LA CIRERA,EL GRAU D’OLOT,MINA DELS BANDOLERS,ANTIC HOSTAL DEL GRAU,COLLET DE LA CIRERA,ELS SOLANS, PUNT D’INICI
	Trak a wikiloc Ramon gonzalez

MAPA DEL RECORREGUT

LA SORTIDA DEL SOL

EL PRIMER GORG AMB LA FONT

EL SEGON GORG

EL GORG MES BONIC

EL GORG AMB LA TOSCA

2017 Catalunya

Excursió: GORG DE SANTA MARGARIDA I DE CAN POETI

Data : 15-03-2017

Activitat :	Excursionisme
Situació :	LES PLANES D’HOSTOLES
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	LES PLANES PROP DE L’ESGLESIA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	6,40 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,41 HORES
Hora d’arribada :	11,45 HORES
Temps Total :	2,17 HORES
Temps en moviment :	3,03 HORES
Temps parats :	46 MINUTS
Mitjana en moviment :	2,8 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,1 KILOMRTRES
Altitud màxima :	374 METRES
Altitud mínima :	272 METRES
Desnivell total :	101 METRES
Desnivell acumulat pujant :	114 METRES
Desnivell acumulat baixant	100 METRES
Tipus d’itinerari	ANADA-TORNADA
Participants:	TUPINAIRES CAMINAIRES (13 PERSONES)
Crònica	LES PLANES D’HOSTOLES,CAMP DE FUTBOL,LA ROUREA,GORG DE SANTA MARGARIDA,GORG DE CAN POETI,PUNT D’INICI

MAPA DEL RECORREGUT

PANEL INDICADOR CAMI

GORG DE SANTA MARGARIDA

PANEL GORG CAN POETI

GORG CAN POETI

2018 Catalunya

Excursió: SANT ANDREU DEL COLL SANT MIQUEL DEL MONT

Data : 17-10-2018

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PLOBALCIO D’OLOT
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	POLIGONO INDUSTRIAL PLA DE BAIX
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	7,26 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,36 HORES
Hora d’arribada :	13,05 HORES
Temps Total :	4,27 KILOMETRES
Temps en moviment :	3,02 HORES
Temps parats :	1,25 HORES
Mitjana en moviment :	2,4 KILOMETRES
Mitjana Total :	1,6 KILOMETRES
Altitud màxima :	791 METRES
Altitud mínima :	423 METRES
Desnivell total :	354 METRES
Desnivell acumulat pujant :	367 METRES
Desnivell acumulat baixant	374 METRES
Tipus d’itinerari	MIG CIRCULAR, ANADA I TORNADA
Participants:	TUPINAIRES CAMINAIRES (8 PERSONES)
Crònica	POLIGON INDUSTRIAL DE BAIX,LA CASICA,CAN JOANET,SANT ANDREU DEL COLL,EL SAIOL SANT MIQUEL DEL MONT,PUNT D’INICI

SANT MIQUEL DEL MONT

Sant Miquel del Mont és una serra entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura, a la comarca de la Garrotxa. Al cim, amb una cota de 792,6 metres, s'hi troba l'església romànica de Sant Miquel del Mont i un vèrtex geodèsic (referència 296087001 de l'ICGC).

És un edifici d'una sola nau rectangular amb absis semicircular mirant a llevant. La coberta és a dues vessants, tret de l'absis que és a una vessant, i feta de teula àrab. L'aparell és de carreus ben escairats.

El portal d'entrada compta amb tres arcs de mig punt en gradació, timpà i llinda. Es conserven dos àbacs però no les columnes de les que, suposadament, formaven part. A la part dreta del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El perímetre exterior del temple és resseguit per un fris que es desenvolupa per la part superior dels murs, sustentats per petites mènsules. Al mur exterior de l'absis es pot veure un sòcol bisellat més ample que la resta de la conca absidal. A la façana de ponent es troba el campanar, d'espadanya i doble obertura.

A l'interior una cornisa indica el punt d'arrencada de la volta, que és lleugerament apuntada a la nau central i de mig cercle a l'absis. Als murs i a l'absis existeixen mènsules decorades amb elements ornamentals, malauradament en molt dolentes condicions. A la cornisa hi ha un tipus de decoració figurativa amb la representació d'una figura humana. Aquests relleus presenten una certa similitud amb els relleus de l'interior de l'església de Sant Vicenç a el Sallent i amb els capitells de Santa Maria de Porqueres.

Sota l'església hi ha vestigis d'una torre de guaita possiblement romana de 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres. El mateix nom de Sant Miquel pot indicar que abans hi havia un oratori dedicat al déu Mercuri.

L'església fou consagrada l'any 958 pel bisbe de Girona Arnulf. La primitiva edificació fou substituïda per l'actual fàbrica. En data indeterminada va perdre la categoria de parròquia i es convertí en sufragània de Santa Margarida de Bianya.A mitjan segle XVI hi ha una referència documental de l'enderroc del campanar vell. El temple fou restaurat el 1933.

SANT ANDREU DEL COLL

Situat a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont. El temple presenta una sola nau amb absis circular que presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules senzilles i cornisa. Per la part nord s'hi ha afegit la sagristia, posterior al romànic. La porta d'entrada és al sector de migdia. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem sud-oest de l'edifici. Cal datar-lo del segle XVIII. Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.

L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la consagració del temple anterior a l'actual.

Fins a l'any 1936 l'església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d'alabastre, en la qual es representava l'enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.

Des de l'any 2006, els Amics de l'Alta Garrotxa, s'han proposat recuperar l'entorn, l'ermita i l'aplec que es celebra el diumenge abans de la festa de sant Andreu apòstol (30 de novembre).

MAPA DEL RECORREGUT

CARTELL INDICADOR

SANT ANDREU DEL COLL

RETOL DE SANT MIQUEL

SANT MIQUEL DEL MONT

CARTELL DE SANT MIQUEL

SANT MIQUEL DEL MONT

Activitat :	Excursionisme
Situació :	PROP DE SERINYA
Comarca :	PLA DE L’ESTANY
Lloc d’inici excursió :	ERMITA DE SANT CRISTOFOL DUSALL
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	13,00KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,08 HORES
Hora d’arribada :	12,00 HORES
Temps Total :	3,51 HORES
Temps en moviment :	3,04 HORES
Temps parats :	47 MINUTS
Mitjana en moviment :	4,3 KILOMETRES
Mitjana Total :	3,4 KILOMETRES
Altitud màxima :	245 METRES
Altitud mínima :	175 METRES
Desnivell total :	70 METRES
Desnivell acumulat pujant :	82 METRES
Desnivell acumulat baixant	81 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	LA COLLA DELS DISAPTES (7 PERSONES)
Crònica	SANT CRISTOFOL DUSALL,PLATJA D’ESPOLLA,SALT DE MARTIS,SERINYA,LA CELLERA D’AMONT,CAN MALLOLES,CANT TRAVER,PUNT D’INICI

MAPA DEL RECORREGUT

CARTELL DE LA PLATJA D'ESPOLLA

PEDRO DE TERME

CREU DE TERME

RETOL DEL SALT DE MARTIS

SALT DE MARTIS

PONT D'AMONT LA CELLERA

SANT CRISTOBAL D'USALL

2019 Catalunya

Excursió: SANT ANTONI DEL PORQUET SANTA MARIA DE PUIGPARDINES EL MALLOL

Data : 11-02-2019

Activitat :	Excursionisme
Situació :	VALL DE’N BAS
Comarca :	GARROTXA
Lloc d’inici excursió :	CAN TRONA
Grau de Dificultat :	FACIL
Distància recorregut :	9,97 KILOMETRES
Hora d’inici caminada :	8,09 HORES
Hora d’arribada :	12,30 HORES
Temps Total :	4,21 HORES
Temps en moviment :	3,12 HORES
Temps parats :	1,08 HORES
Mitjana en moviment :	3,1 KILOMETRES
Mitjana Total :	2,3 KILOMETRES
Altitud màxima :	558 METRES
Altitud mínima :	437 METRES
Desnivell total :	91 METRES
Desnivell acumulat pujant :	156 METRES
Desnivell acumulat baixant	114 METRES
Tipus d’itinerari	CIRCULAR
Participants:	TUPINAIRES CAMINAIRES (11 PERSONES)
Crònica	CAN TRONA,CAN PALETA,CAN FERRO,EL RAURELL,MAS LLOPARD,SANT ANTONI DEL PORQUET,TORRALLES,SANTA MARIA DE PUIGPARDINES,LA CANAL,CAN MASSAEGUR MOLI DE MASSAGUR,CAN GALCERAN,EL MALLOL,EL BARBER,EL MONER,CAN GRONXA PUNT D’INCI

SANTA MARIA DE PUIGPARDINES

És un temple originàriament romànic que ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies. La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada. Hi ha una gran torre amb campanar.

La primera notícia està documentada l'any 1060, en què consta com a parròquia. L'any 1108 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, va cedir-la al monestir de Santa Maria de Manlleu. L'any 1362, segons el Llibre verd dels feus de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI a ser a rectoria independent. Poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.

Amb els terratrèmols del segle XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada. A partir de l'any 1592 es va convertir en una parròquia. El temple fou modificat durant el segle XVIII i conservà fins a l'any 1936 unes pintures al fresc de Joan Carles Panyó.

CASTELL DE PUIGPARDINES

El lloc de Puigpardines és esmentat per primer cop en un document de l'any 986 («Pugo Pardinas»). Uns del primers senyors d'aquest lloc foren Mir de Puigpardines i el seu fill Guillem Mir, documentats els anys 1060 i 1088. Guillem Mir fou succeït pels seus nebots Berenguer i Ramon, fills de Pere Guerau. En aquesta època, els senyors de Puigpardines degueren participar en la fundació d'un priorat agustinià esdevinguda l'any 1131. El 1175, Hug de Bas concedí a Ramon de Puigpardines i al seu fill Berenguer la vegueria del vescomtat de Bas. Així, aquesta família arribà a ser de les més importants de la vall i degué ésser en aquesta època, darrer quart del segle XII, quan fou construïda la casa forta.

El fill de Berenguer fou Ramon de Berenguer que, l'any 1265, comprà el castell de Creixenturri, al Ripollès i que surt documentat per darrer cop l'any 1278 en que signa un document juntament amb el seu fill Berenguer: «Raimundi de Podiopardinarum vicari de Basso et Berengari de Podiopardinarum filii sui ». L'any 1301 aquest Berenguer, veguer de Bas, surt en una assemblea amb els principals senyors del vescomtat per a tractar els problemes plantejats per l'enfrontament entre el vescomte Hug de Vas i el rei catalano-aragonès. Un altre dels tres fills de Ramon de Berenguer, Galceran de Verntallat, és considerat ascendent del cabdill dels remences Francesc de Verntallat.

Altres senyors del castell són el fill de Berenguer, també de nom Berenguer (1362). Sibil·la, casada amb Andreu Martí de Vallterra, cavaller valencià (1393). A finals del segle XIV els senyors de Puigpardines ja no devien viure continuadament al castell que seria habitat pels procuradors. La casa forta havia perdut la raó d'ésser. El 1404 el senyor de Puigpardines, Pere de Vallterra, hi establí Pere Soler. Els terratrèmols de 1427-28 degueren acabar d'ensorrar una construcció ja força malmesa.

L'any 1475 Joan de Torralles, sabater de la vila de Camprodon, va comprar els drets sobre l'antic nucli de la senyoria dels Puigpardines. És possible que els Torralles aprofitaren els carreus de la casa forta per bastir el mas Torralles

El castell de Puigpardines tenia una planta gairebé quadrada d'uns 14 metres per costat. A la façana sud-est hi havia una torre adossada. Només es conserven alguns murs de l'edifici. A la façana nord-oest es conserva un tram de mur de 5,50 metres de longitud i 6 metres d'alçada. El gruix del mur és d'uns 110 cm. Ran de terra hi ha dues fileres d'espitlleres d'una alçada de 45 cm que correspondria a dues fileres de carreus. És notable la disposició en alternança de les espitlleres de la renglera de dalt amb les de baix. Un xic més amunt hi ha el que podria ser un permòdol. Els carreus d'aquesta paret són força grossos, per exemple, de 25 cm d'alt per 35 cm de llarg. A uns 19 m del mur nord-est hi ha un altre possible mur. A l'interior del recinte també hi ha restes de diverses parets molt malmeses.

De la torre meridional només es conserva una alçada d'uns 180 centímetres. Els carreus són molt semblants als de la resta de l'edifici. Als costats de migjorn i de ponent hi ha un vall d'una amplada de més de 5 m, força profund, sobretot a ponent.Pel que resta de l'edifici, la datació es pot establir al segle XII o, com a màxim, a la primeria del segle XIII