2025 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA SANT FERRIOL SANT SILVESTRE DE MOR
DATA
10/09/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BESALU ICG |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
SANTUARI DE SANT FERRIOL 42º11’53.2’’
N 002º40’07.03’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,11
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,46
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,04 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,18
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,26
HORES |
|
|
Temps
parats : |
51
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,4
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
534
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
374
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
159
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
241
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
242
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA DE MUNTANYA, TOT EL RECORREGUT MARCAT COM A PR AMB MARCA GROGUE |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (11 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
SANT FERRIOL,L’OM,TURO DE LES OFRENES,CAN CAVALLER,SANT
SILVESTRE DE MOR, PUNT D’INICI |
|
|
|
EL SANTUARI DE SANT FERRIOL ESTA UN
XIC RESTAURAT, ELS ESTADANTS QUE HI HA SEMBLA QUE TENEN GANES DE NETEJAR-HO I
ARREGLAR-HO, SANT SILVESTRE HO HAN DEIXAT VISITABLE, AMB UNES PETITES REFORMES
EL SANTUARI DE SANT FERRIOL ES DEL SEGLE XVII, DOCUMENTAT DESDE L’ANY 1.495
ESTIL GOTIC TARDA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA, SORTIDA PER VEURE EL MONESTIR DE SANT FERRIOL I L’ERMITA
DE SANT SILVESTRE DE MOR MOLT INTERESANT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: 49 ERMITES
DE LA GARROTXA SANT ISCLE DE COLLTORT SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER
DATA
17/09/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
PROP
DE L’ERMITA DE SANT ISCLE DE COLLTORT AL COSTAT DE LA CARRETERA HI CABEN 3 COTXES 42º07’4.2’’N 002º31’30.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP, PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,11
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,20
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,21 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,00
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,09
HORES |
|
|
Temps
parats : |
50
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,9
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,2
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
729
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
588
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
140
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
339
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
345
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMI
DE MUNTANYA, EL PRIMER TRAM ESFALTAT,PISTA SENSE ESFALTAR, CORRIOL DE
MUNTANYA, ALGUN TRAM MARCAT CON A GR. I TAMBE EN PR MARCA GROGUE, ALGUN TRAM
SOL PR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (14 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
PROP SANT ISCLE DE COLLTORT,EL PORT,EL TRITER, VOLCA
DE TRAITER,L’ESTANYOL D’AMUNT,L’ESTANYOL D’AVALL,SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER,COLLADA
DEL PORTET,MAS DEU,LA PENOSA PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANT SALVADOR DE
PUIG-ALDER ESTA VEN CONSERVADA, HI HA EINES DE PALETA ALS BAIXOS VOL DIR QUE
HI HA VOLUNTARIS PER LA CONSERVACIO,LA VISTA DESDE L’ERMITA AMB TOT EL
CABRERES ES ESPECTACULAR IGUAL QUE EL CANIGO,L’ERMITA DE SANT ISCLE ESTA MOLT
VEN COSERVADA VAREN ESTAR DE SORT QUE VAREN PODER VEURE EL INTERIOR MOLT BONIC |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA SI EL DIA ES CLAR DESDE SANT SALVADOR LA VISTA ES ESPECTACULAR, VAREN PUJAR PER DARRERA, PERO VAL LA PENA VEURE-LA PER DAVANT QUE ES EL MES INTERESANT VEURE-LA PENJADA PER LA ROCA
Història
Antigament en aquest
mateix lloc s'alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren
l'alta sobirania els comtes de Besalú. Bernat Tallaferro, comte de Besalú,
llegà el castell al seu testament, l'any 1020, al seu fill i successor Guillem.
Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder. El Castell
estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212)
a la seva filla Dulcia. Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer
(1141) i a Pere (1142). Després el castell passà a mans de la família Palafolls
(Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277). L'any 1281, Ermessendis de Cartellà,
senyora del castell d'Hostoles, el porta en dot, juntament amb el d'Hostoles i
el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de
Cabrenç
El castell va passar a
la corona fins que el rei Joan II el cedí a Francesc de Verntallat. Mort
aquest, els castells d'Hostoles i de Puig-alder retornaren a la corona.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud). Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.]El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.
El castell de Colltort està
documentat el 1017 en què havia estat donat en feu pel comte de Barcelona Ramon Borrell. La jurisdicció del terme passa
a la senyoria d'Hostoles i després
als Santa Pau. El segle xviii pertanyia a la batllia reial
d'Hostoles.] L'església de Sant Iscle també està
documentada l'any 1017.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: 54
ERMITES DE LA GARROTXA COLL DE LA RELLA SANT JULIA DE LES MEDES CAPELLA DE SANT
JORDI
DATA
15/10/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANT FELIU DE PALLEROS ICG |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
COLL
DE LA RELLA 42º 07’11,1’’N 002º32’47.9’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
6,23
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,08
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,38HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,29
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,18HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,11
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,7
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
1,8
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
967
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
840
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
127
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
196
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
201
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA ESFALTADA, CAMINS DE MUNTANYA, SENDER, ALGUN TRAM MARCAT AMB MARQUES
GROGUES |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (9 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
COLL DE LA RELLA,SANT JULIA DE LES MEDES,COLL DEL BARRANC,COLLET
DE SANT JORDI,CAPELLA DE SANT JORDI,COLLADA DE FONT
POBRA,CAN TIA PUNT D’INICI |
|
|
|
SAN JULIA DE LES MEDES, ESTA MOLT
AMAGADA, EL MIG DE CAMPS DE PASTURA DE LES VAQUES, PER VEURE-LA HAS DE SER AL
COSTAT, IGUAL QUE LA CAPELLA DE SANT JORDI TAPADA PER ELS ARBRES, FINS QUE NO
ESTS AL COSTAT NO LA VEUS |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA INTERESANT PER SEGIR-LA, SEGUIR EL GPS, SI NO CONEIXES BE
EL TERRENY
.jpg)
.jpg)
.jpg)
SANT
JULIA DE LES MEDES
Sant Julià de
les Medes és una
obra de Sant Aniol de
Finestres (Garrotxa)
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada
dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació. A
prop hi ha Sant Joan de les
Medes.
Té una sola nau, que fou sobrealçada, utilitzant aquest espai com a
colomar. L'absis, a llevant, és semicircular i conserva part de l'antiga
coberta de llosa. Actualment no disposa de campanar.
Va ser bastida amb pedra menuda; el teulat és a dues aigües, sostingut per bigues de fusta,
cadirat, llates i teules col·locades a salt de garsa. La porta és a ponent,
feta de senzilles dovelles;
damunt d'ella un òcul dona
llum a la nau i una gran obertura ventila l'espai superior.
El seu interior es troba totalment
descuidat, i actualment s'utilitza per guardar bales de palla. L'esglesiona,
d'uns vuit metres de llargada per quatre d'amplada, està en mal estat de
conservació.
aquest indret es
tenen poques referències documentals; havia estat associat al terme del castell
de Finestres, i va pertànyer també als barons de Santa Pau.
2025 Catalunya
Excursió:115 BESALU
SANT FRUITOS D’OSINYA
DATA
29/10/2025 RUTA ERMITES DE LA GARROTXA
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BESALU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
PROP DEL PONT DE BESALU 42º11’54.2’’N
002º42’11.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,59
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,27
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,23 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,56
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,08
HORES |
|
|
Temps
parats : |
47
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,2
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
427
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
157
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
270
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
358
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
354
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMINS
DE MUNTANYA, PISTA ESFALTADA I SENSE ALSFALTAR, SENDER MARACAT CON A GR I PR
AMB MARCA GROGUE , I CORRIOL |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (12 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BESALU,MAS PITER,L’ATMETLLER,SANT FRUITOS D’OSINYA,CANDARA,
PUNT D’INCI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANT FRUITOS ESTA RESTAURADA,
I MOLT BEN CONSEVADA, LLASTIMA QUE L’ENTRADA HI HA UNES HERBES MOLT ALTES QUE
TAPEN L’ENTRADA I ES DIFICIL PODER ARRIBAR-HI, EN CAMBI EL LATERAL I LA ESPLANADA
ESTA NETA DE BROSA AMB EL TALLA GESPA HO HAN NETEJAT |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA: INTERESANT PER VEURE L’ERMITA QUE L’EXTERIOR ESTA BEN
CONSERVADA
El veïnat
d'Ossinyà era un petit nucli de població, actualment deshabitat, situat a
llevant del municipi de Sant Ferriol. El temple es trobava en ruïnes fa poc
s'hi van fer unes importants obres de restauració. És d'una sola nau, volta
esfondrada i porta d'entrada situada a migjorn, amb arcs en gradació llinda i
timpà llis. En aquest mateix costat sud de l'església hi ha, també, una
finestra i una sagristia annexionada al mur en època més avançada. A llevant,
l'absis és semicircular amb cornisa senzilla. A ponent hi ha una finestra
espitllerada i, també, és on està situat el campanar d'espadanya de doble
obertura, convertit en una torre.
Antiguament Sant Fructuós havia estat parròquia independent, passant posteriorment a convertir-se en sufragània de Sant Silvestre del Mor. L'any 975 ja surt documentada "Sancti Fructuosi de Vrciniano" com depenent de Santa Maria de Besalú, segons la concòrdia entre Miró -Bisbe de Girona- i Bernat -Comte de Besalú-. Dos anys després, el temple fou donat a l'esmentat cenobi de Santa Maria, fet que confirmà, el 998, el Papa Gregori V, citant a la butlla "Sancti Fructuosi in Vrsiniano"
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA BANYOLES SANTA MAGDALENA DE NOVES SANT ROMA DE MIANIGUES
DATA
12/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BANYOLES ICG |
|
|
Comarca
: |
PLA
DE L’ESTANY |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
ESTANY
DE BANYOLES APARCAMENT AL COSTAT DE L’ESTANY 42º07’01.4’’N
002º45’21.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,98
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,49
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,46 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,57
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,57
HORES |
|
|
Temps
parats : |
59
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,1
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,9
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
226
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
167
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
59
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
113
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
108
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA ESFALTADA I SENSE ALFALTAR, SENDER NO HI CAP MARCA, SOLS ALGUN PAL INDICADOR
AMB DIFERENTS RECORREGUTS |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (10 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
ESTANY DE BANYOLES,FONT PUDOSA,MIANIGUES,MAS
VELL,SANTA MAGDALENA DE NOVES,CAN CAMPOLIER,CAN TOR,SANT ROMA DE
MIANIGUES,AIGUAMOLLS DE LA PUDA ESTANYOL DE LA CENDRA, PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ENTORN DE SANTA MAGDALENA DE
NOVES ES UN XIC DESMENAGAT, L’ERMITA ESTA MOLT CORRECTA PERO ALGUNA CASA DEL
COSTAT SEMBLA EL MERCAT DE CALAF,L’ESGLESIA DE SANT ROMA ES DE BON VEURE |
|
SANTA
MAGDALENA DE NOVES
Santa Magdalena
de Noves és una església de Camós (Pla de
l'Estany) protegida
com a bé cultural d'interès local. Corona un petit turó situat a la vora
esquerra del Matamors, al costat del mas Noves. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'ermita
de Santa Magdalena data de la fi del segle xi,
encara que ha estat transformada posteriorment i avui és ben poc el que en
resta del seu estat originari. L'indret de Noves apareix documentat per primera
vegada en l'any 1019 en què Ramon Bonhom va donar a la canònica
gironina terres
situades a Camós. El lloc era un mas situat dins el terme parroquial
de Sant Vicenç de Camós, que fou venut l'any 1303 a Bernat, abat de Banyoles per Mair, fill de Salomó, un jueu de Besalú. La capella havia estat incorporada al mas i
s'havia abandonat el culte catòlic al passar a mans dels jueus. Fins al 1544 no
apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys
fou construït el retaule.
Petita ermita
romànica d'una sola nau de planta rectangular i un absis lateral
rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La portada, a
ponent, un senzill arc de mig punt dovellat és protegida per un porxo afegit més tardanament a la
construcció principal i que resta tancat per la banda de ponent. Una de les
cantonades d'aquest porxo, realitzat amb murs de pedra i volta de canó, serveix
de suport intermedi de l'escala d'accés a l'espadanya i al mateix temps és un terrat que permet
l'accés al cor des de l'exterior. Entre la porta i un petit ull de bou a la
part alta de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada. Dues
finestres més al mur de migdia foren obertes amb posterioritat. El mur de
tramuntana té una capelleta circular, a manera d'absidiola, coronada
exteriorment per una cornisa en cavet del mateix tipus que la que hi ha als
murs laterals. Aquesta capella degué formar part de l'estructura original o fou
construïda poc més endavant. L'aparell dels murs és de filades de pedra
sorrenca només desbastada, fora de les cantonades i la cornisa que són de pedra
travertínica de Banyoles ben tallada. L'obra se situaria a la primera meitat
del segle xiii.
Sant Romà de
Miànigues és una església amb elements romànics i barrocs de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de planta rectangular i coberta de
teula a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb capelles i
annexes laterals i absis pentagonal. A
l'interior, l'església és coberta per volta de canó amb llunetes i, a banda i banda de la nau,
s'obren capelles laterals amb arcs de mig punt sobre impostes motllurades.
La façana principal presenta una portalada amb brancalls i llinda de pedra emmotllurada i, a sobre,
una fornícula amb
petxina. Al centre hi ha un rosetó i la façana acaba amb una cornisa curvilínia. La torre campanar és
de planta quadrada amb la part superior rematada amb cornisa i merlets. Les parets portants són fetes amb carreus irregulars de pedra de Banyoles.
A les cantonades i al voltant de les obertures, els carreus són ben tallats.
És l'església parroquial del veïnat de
Miànigues de Porqueres. Està dedicada a sant Romà. També s'hi venera a sant
Llop qui dona motiu a les festes que s'hi celebren el primer cap de setmana de
setembre.
La seva actual configuració barroca és
deguda a importants reformes efectuades en el segle xviii sobre una antiga església,
possiblement construïda durant el segle xii.
L'actual portalada és de
l'any 1783.
L'església es troba citada en un document
del segle x (957), en
que el Bisbe de Girona va cedir
l'església al monestir de Banyoles. En nomenclàtors diocesans del segle xiv apareix amb el nom de
"Sancti Romani de Mianicis".
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA, MIERES SANTA MARIA DEL FREIXE
DATA
26/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
PUBLIC DE MIERES 42º07’22.1’’N
002º38’23.6’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
MITJANA,
CAP PAS PERILLOS, LA BAIXADA ANAR EN COMPTE HI HA ALGUN PAS RELLISCOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,60
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,18
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,18 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,59
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,02
HORES |
|
|
Temps
parats : |
57
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,4
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
655
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
202
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
453
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
448
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
388
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
SENDER MARCAT AMB SENYAL GROGUE, I LA BAIXADA AMB SENYAL VERMELLA I ALGUN TRAM
AMB GROGUE,PISTA DE MUNTANYA, EL ULTIM TRAM PISTA ESFALTADA |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (6 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
MIERES, APARACAMENT PUBLIC,EL PUIG,SANTA MARIA DEL FREIXE,CAN
TORRENT, CAN SALVIA, EL CANET PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANTA MARIA DEL FREIXE
ESTA AMB MOLT BON ESTAT DE CONSEVACIO, ESTA AL MIG D’UN PRAT RODEJAT DE
MUNTANYES QUANT HI ARRIBES FA POTXOCA VEURE L’ERMITA EN TOTA LA PUJADA NO
TROBES CAPA CASA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA: MOLT INTERESANT PER VEURE L’ERMITA AMB EL CAMPANAR DE DUES
CAMPANES PERO SENSE CAMPANES
Santa Maria del Freixe és una església del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local
Santa Maria
Freixe està situada a l'extrem meridional del terme de Mieres, al vessant
septentrional del Collet de Bastarra, a 630 metres d'altitud. Era l'antiga
església parroquial rural, la primera notícia data de l'any 977.[1] El seu origen és romànic, malgrat que es troba molt modificada i
ampliada, presentant una porta d'ingrés al temple sota la finestra de l'absis
semicircular, que avui dia està tapiada.
L'accés actual és per la façana de ponent,
on a sobre la porta hi ha una finestra en forma de creu grega i una petita
fornícula, feta en pedra calcària. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i
el campanar de torra de secció rectangular amb teular a dues aigües aixecats
com a cos separat del temple, per bé que s'hi troba adossat per mitjà d'altres
addiccions. Després d'uns anys d'abandó, a l'any 2003, va ser restaurada
gràcies a la Diputació de Girona, de l'Ajuntament de Mieres i del Bisbat de
Girona. En aquesta restauració, es va eliminar l'entrada de l'absis, que
havia estat afegida cap al segle xviii.
És una edificació medieval de planta
rectangular, amb un absis semicircular a llevant. Cap al segle xviii, s'afegeixen a la cara nord una
capella lateral i una sacristia, sobre la qual s'edifica el campanar.
L'interior mostra l'absis lleugerament ultrapassat, que podria ser datat del
segle xi. L'absis és
introduït per un arc triomfal i conserva alguns vestigis, molt escassos, de
pintura mural, sembla que tant d'època romànica com posteriors. La volta que
cobreix la nau és de canó, i la de la capella lateral, de mitja lluna.
viquipedia
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: CAMINADES
ERMITES DE LA GARROTXA BESALU SANT PERE DE LLIGORDA SANTA MARIA DE PALERA
DATA
19/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
CARRER MAS PLASSA 42º
12’02.2’’ N 002º41’32.7’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,011
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,26
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,08 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,41 HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,51
HORES |
|
|
Temps
parats : |
50
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
298
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
150
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
148
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
289
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
293
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
CORRIOL, SENDER, EL PRIMER TRAM MARCAT CON A GR I PR, EL ULTIM TRAM COM A PR,
PISTA DE MUNTANYA ESFALTADA I SENSE ESFALTAR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (7 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BESALU, CARRER MAS PLASSA, VINYALS,SANT PERE DE
LLIGORDA,SANT SEPULCRE DE PALERA SANTA MARIA DE PALERA.LA MASO,EL SALT DE PALERA,CAN
BARRACA,PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA MOLT INTERESANT PER VEURE
LES ERMITES DE SANT PERE, EL SANT SEPULCRE DE PALERA I SANTA MARIA DE PALERA,
UN RECORREGUT PER GAUDIR DEL ROMANIC DE LES ERMITES |
|
SANT PERE DE LLIGORDA
Sant Pere és
l'església parroquial del veïnat de Lligordà;
es tracta d'una construcció romànica del segle xii, malgrat que es disposen de dades anteriors. Té una sola
nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors.
L'absis, semicircular està situat al costat de llevant. La porta d'accés al
temple és a migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un
timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb
aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que
acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem
del passador.
El campanar, a la
façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada
al segle xviii, amb teulat a
dues vessants. Al nord, unit amb el temple, hi ha construccions annexes.
Història
Sant Pere de Lligordà
ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa
Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és
del segle xii. El nom del
lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079),
"Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano
(1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a
convertir-se més endavant en Lligordà.
L'església, que
conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins ben entrada la
vintena centúria un retaule del segle xvi,
fet per Pere Mates, amb escenes de la vida del Sant titular del temple. L'any
1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia
donat.
Els Goigs que aquesta
parròquia canta a Sant Pere, diuen: "Lligordà lo poble nostre, us
honora en eix altar, és la gent devota vostre, que amb amor us el va alçar,
sempre els feu tot benefici, doncs sóu Vós el seu Patró...".
Santa Maria de Palera és una església del poble de Palera, actualment del municipi de Beuda (Garrotxa), protegida com a bé cultural d'interès local. No s'ha de confondre amb el Sant Sepulcre de Palera, que és a prop.
Església d'una
sola nau, amb absis semicircular al
costat de llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al
centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada
per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, en època tardana, es va
bastir la sagristia. La porta d'entrada és a ponent i consta gravat a la fusta
la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya, de doble obertura, que
posteriorment va convertir-se en torre de teulat a dues vessants.
Es conserva una pica
baptismal d'època romànica, d'immersió. Està situada al costat dret de l'única
nau de què disposa el temple; no té cap mena de decoració i fa
74 centímetres de diàmetre i 72 centímetres d'alçada. A l'interior
del temple es conserva, així mateix, una sepultura d'alabastre d'Antonius
Ferrer, mort el 26 de setembre de 1789, capellà de LLigordà i Palera, oriünd de
Figueres.
Història
Antiga església
parroquial del poble de Palera,
construïda al segle xi i
que, a l'acabament del segle xvi o
començament del segle xvii,
passà a convertir-se en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada
l'any 1085 a l'acta de consagració del monestir del Sant Sepulcre de Palera situat
dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en
"Paleria" al segle xii,
així consta igualment anotada, l'any 1362, en el "Llibre Verd" del
Capítol de Girona.
Al Museu Diocesà de Girona s'hi conserva
la imatge de Santa Maria, del segle xiv,
d'alabastre policromat i 55 centimetres d'alçada, que s'hagué de restaurar
després dels fets iconoclastes de 1936.
Adossada a aquest
església s'hi troba la casa forta de la Masó, amb murs d'origen medieval.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: 9
ERMITES DE LA GARROTXA LA CELLERA DE TER DOLMEN DE COLLDEGRIA SANTA MARIA DE
SALES
DATA
03/12/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA LA CELLERA DE TER ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
SELVA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
ESCOLA PUBLICA DE LA CELLERA 41º58’13.6’’
N 002º37’06.7’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
6,70
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,12
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,23 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,11
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,23
HORES |
|
|
Temps
parats : |
47
MINUTS, PER ESMORZAR |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,1
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
360
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
174
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
186
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
250
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
261
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
SENDER MARCAT AMB MARQUES VERDA I VERMELLA,CAMINS DE MUNTANYA, CORRIOL, UN
PETIT TRAM, HI HA ALGUNA MARCA DE COLR GROG |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (8 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
LA CELLERA DE TER,APARCAMENT ESCOLA PUBLICA,CAN
VINYOLES D’AMUNT,CAN MONER,CAN ROURE,CAN CLOS,CAN PUJADES,COVES DEL PASTERAL DOLMEN DE COLLDEGRIA,PEDRERA DE COLLDEGRIA,CAN
VINYES, ESGLESIA DE SANTA MARIA DE
SALES PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA QUE LA FEM PER VEURE L’ESGLESIA
DE LA CELLERA , SANTA MARIA DE SALES APROFITEN LA SORTIDA PER VEURE EL DOLMEN
DE COLLDEGRIA , I SANTA MARIA DE SALES |
|
SANTA MARIA DE SALES
Santa Maria de
Sales de la Cellera és
una església amb elements barrocs de la
Cellera de Ter (Selva)
inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Construcció de grans
dimensions situada al centre del nucli urbà i coberta amb doble vessant a
laterals. Destaquen del conjunt la nau principal, el campanar, el presbiteri,
el porxo i
la torre “de les Bruixes”. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals a
la part nord i una gran capella annexa a la part sud. La nau està
coberta amb una volta apuntada, arrebossada i pintada de blanc, que
mostra els arcs faixons de pedra vista fins a la línia de les impostes.[1]
Pel que fa al presbiteri absidiat,
està cobert amb una volta de
creueria amb cinc nervis. La construcció de la capçalera i la
torre “de les Bruixes” data del segle xvii.
En les llindes dels
accessos a la sagristia i a l'escala de la torre hi ha incrites la data
de 1644. La torre, anomenada també “del Mal Temps” o “Comunidor”, té un accés
interior d'escala de cargol que a l'exterior conforma una mena d'absidiola.
Està cobert a quatre aigües i té quatre finestres emmarcades de pedra sorrenca.
Originalment tenia la funció de beneir als quatre vents i “cominar” el mal
temps en cas de tempesta.
Als peus de la nau
existeix un cor suportat per un arc carpanell i,
en una petita sala propera, una mena de museu parroquial amb objectes litúrgics
i catequètics conservats.
Al campanar,
d'estructura quadrada i cobert a quatre vessants molt aguts, s'hi accedeix per
una porta exterior al temple i per unes escales de forma circular decreixent
fetes de blocs de còdol poc desbastats. Sobre d'aquesta porta hi ha tres
creus de ferro forjat clavades a la paret que,
juntament a d'altres repartides pels carrers del centre de la Cellera,
conformaven un antic ritual de Via Crucis local. N'hi ha una de gran, amb
decoració cargolada, i dues de petites.
L'estructura de la
façana és més aviat barroca, senzilla, on destaca el porxo d'accés
amb columnes de pedra i coberta de fusta original del segle xviii i restaurat el 1990. Sobre la
porta d'entrada, emmarcada de grans blocs de pedra, hi ha una fornícula absidiada
amb una imatge escultòrica de la Verge amb el nen feta de pedra de Girona.
Sobre la fornícula existeix una rosassa amb
un vitrall de
Domènec Fita fet el 1976. Les bigues principals de fusta que sostenen el
petit teulat de dues aigües del porxo estan
decorades amb forma de serp, les dues laterals, i amb forma de cap masculí la
central. La biga que uneix les dues columnes de pedra del porxo porta les dates
de 1797 i 1990 gravades. La part superior de la façana té una cornisa senzilla,
culminada amb rajola, amb una part central convexa a mode de frontó.
Les primeres notícies
daten del segle IX (833-860), en relació al rei franc Carles el Calb i al
monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès). Al 1080 ja està documentada com
a Parròquia, que incloïa, fins al segle XVIII-XIX, el terme i el castell
d'Anglès. L'església de la Cellera és l'edifici històric més rellevant, ja que
és l'origen de l'agrupació del nucli urbà com a sagrera o
cellera medievals.
Les restes més
antigues de l'església són de l'edifici del segle xii. En resta un pany de paret, la base del campanar i una
finestra d'espitllera a
la banda meridional, on actualment hi ha la capella de la Immaculada. L'edifici
romànic sembla que sofrí alguns desperfectes durant els terratrèmols de 1427.
Entre els elements destacables de l'interior de l'església cal esmentar el
sepulcre funerari de 1348 i la làpida commemorativa de Galzeran Olmera (1597).
La Fisonomia del
temple actual té l'origen en les reformes del segle xvii (1627-1645). Llavors es va
allargar l'edifici a ponent amb l'actual absis i la torre
"de les bruixes" o "del Mal Temps" es va canviar
l'orientació de l'església i es va reformar el campanar i la façana. Fou durant
aquesta època (1620-1627) que es produí la momentània "independéncia"
parroquial de la Doma d'Anglès, encara que el tribunal competent
de la Roma va fallar a favor del recurs d'apel·lació interposat pel rector de
la Cellera i un canonge Gironí i Anglès deixà de tenir parròquia pròpia. Així
ho recorda una làpida rectangular situada a la façana sud del temple: EN LO ANY
DE 1627 ESTA IS / GLESIA DE N(ost)RA S(eny) ORA DE SA / LAS FONCH TORNADA SENYA
/ LAR P(er) SOLAR PARROCHIAL DE / LA VILA I SELLERA D'ANGLES / P(er) LO SUMO
PONTIFICE UR / BANO OCTAU ESENT SACRIS / TA LO DOCHTOR MIQUEL".
No fou fins a l'any
1788 que la Cellera va aconseguir la independència civil a canvi de renunciar
als seus drets parroquials sobre Anglès. Llavors, i legalment des de 1859,
Anglès i la Cellera foren pobles i ajuntaments independents. (Veure la fitxa
referent a l'església de Sant Miquel d'Anglès, La Selva)
El porxo es va construir
a finals del segle xviii.
Durant el segle xix (1855)
es va construir la capella de la Immaculada, al sector sud, a tocar del
campanar.[1]
Fins a la Guerra Civil existí un retaule barroc, obra de l'escultor gironí Antoni
Barnoya i dels dauradors Ambrosi Colobran i Pau Figueres,
construït entre 1688 i 1757. Aquest mateix escultor també va exacutar el
retaule, conservat en part, de Santa Maria del Coll (Osor). A més del retaule
barroc, durant la Guerra Civil es va destruir una imatge romànica de la Verge. Després de la guerra
es va reconstuir el retaile principal amb una obra neogòtica de
J.M. Bohigas, el 1955.[1]
Sota la parròquia de
Santa Maria de Sales s'inclouen actualment les sufragànies següents: Sant Just
i Pastor del Pasteral, Santa Margarida de Puigpardina, Mare de Déu del Carme,
Oriol de Sant Pelegrí i Oratori de Sant Benet de Palerm.
viquipedia
Dolmen de Colldegria: el balcó del Pasteral
Itinerari circular al voltant de Colldegria. En aquest turonet, amb una
ubicació estratègica, s’han trobat les restes d’un poblat iber. No obstant, el
que fa més famós aquest paratge són les restes d’un dolmen, l’únic conegut dels
voltants. A més, aquest lloc també dóna nom a un vent fresc i constant de terra
a mar que, igual que la tramuntana, configura els conreus i el tarannà de la
gent del pla.
De pujada al dolmen, agafem un estret corriol que travessa un encisador
bosc d’alzines sureres en bon estat de conservació.
Un cop arribem al Dolmen de Colldegria, trobem un dels miradors més
espectaculars del municipi de La Cellera. Ubicat sobre un petit espadat,
ofereix una visió privilegiada de la “ferradura” que forma el pantà del
Pasteral poc abans d’arribar a la seva presa. Al fons, el “congost” del
Pasteral envoltat per escarpades i boscoses muntanyes.
De tornada resseguim
la riba esquerra del Pasteral per un planer i agradable camí amb vistes als
nombrosos espadats que esquitxen la vessant de solana.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA BONMATI MARE DE DEU DE CALDERS
DATA
17/12/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BONMATI ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
SELVA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
BONMATI CENTRE DEL POBLE 41º58’09.02’’N
002º40’09.05’’E
|
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,65
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,08
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,40 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,31
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,38
HORES |
|
|
Temps
parats : |
51
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,7
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
308
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
119
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
189
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
250
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
246
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMI
DE MUNTANYA, ESFALTAT I SENSE ESFALTAR, CORRIOL DE MUNTANYA, NO TROBEN CAP
SENYAL DE GR NI PR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (9 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BONMATI,CAN VERNEDA,LA PERA,MARE DE DEU DE
CALDERS,PUNT D’INICI |
|
|
|
ES UNA SORTIDA FACIL DE FER, L’ERMITA
ES AL COSTAT DE LA CASA DE CALDERS, ESTA TANCADA AMB UNA TANCA, PER PODER
VEURE-LA SI A LA CASA HI ALGU, POTS DEMENAR SI TE LA DEIXEN VEURE, ELLS TENEN
LA CLAU, SI NO HI NINGU NO ES POT VEURE, L’ERMITA LA TENEN ARREGLADA |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA:INTERESANT SI POTS VEURE EL INTERIOR DE L’ERMITA, SI NO LA POTS VEURE ES UNA SORTIDA NORMAL
SANTA MARIA DE CALDERS
Santa Maria de Calders és una església de Constantins, al municipi de Sant Gregori (Gironès).
És una petita capella d'origen romànic desenvolupada
en planta rectangular i absis posterior
semicircular llis. Les parets portants són de maçoneria amb restes d'arrebossat de calç a les façanes. La coberta és de
teula àrab a dos vessants, acabada amb un ràfec de doble filera de teula. Per la
banda de la façana principal hi ha adossada una construcció però deixant un
petit espai cobert per accedir a l'interior de la capella per una porta
dovellada. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar
d'espadanya sense campanes. L'interior s'estructura en una sola nau, coberta
amb volta de canó enguixada
i absis semicircular posterior. La part superior a l'absis és
pintat representant el cel i les estrelles (finals del s. XIX o inicis del s.
XX). L'actual construcció és del 1770, però hi queden restes romàniques.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2026 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA CASTELLFOLIT DE LA ROCA MARE DE DEU DE LA DEVESA
DATA
14/01/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA CASTELLFOLIT ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
PROP DEL PONT DE FUSTA 42º13’10.0’’N
002º33’21.5’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
MITJANA
A LES BALMES DE LA CAiXURMA HI HA ALGUN ARBRE AL MIG DEL CAMI I S’HA DE FER
ALGUN PAS, SI ESTA MULLAT EN PRECAUCIO |
|
|
Distància
recorregut : |
6,68
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,32
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,28 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,55
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,43
HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,11
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
1,7
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
565
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
240
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
292
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
345
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
347
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR
, SENDER PR MARCAT AMB MARQUES GROGUES, LES BALMES MARCADES AMB MARCA BLAVE |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (8 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, PONT DE FUSTA,BALMES DEL
CAiXURMA,SANTALO MARE DE DEU DE LA DEVESA,CAN LLOREDA,PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA MOLT INTERESANT PER VEURE
LES BALMES DE CAXURMA SON UNES BALMES MOLT SEMBLANTS ALS BUFADOR DE VEHI, PER
LES ROQUES I AL LES COVES QUE HI HA, L’ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LA DEVESA
ESTA MOLT BEN CONSERVADES, LA VISTA DEL PIRINEO DESDE L’ERMITA ES IMPRESIONAT
HI ARA QUE ESTA NEVAT ENCARA MES |
|
MARE
DE DEU DE LA DEVESA
Santuari de la
Mare de Déu de la Devesa és
un edifici del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'un
santuari situat als estreps nord orientals de la serra de sant
Julià del Mont, a la dreta del riu Fluvià,
al veïnat dels Anglès. El temple té una estructura primitiva, d'època romànica,
que fou notablement modificada durant el segle xvi. Té una única nau amb un absis semicircular (amb finestreta
inclosa); a la façana de ponent hi ha una porta d'entrada adovellada, amb dos
arcs en gradació, així com el campanar de cadireta que havia estat de doble
obertura però, actualment, només en resta una. El santuari es troba en molt mal
estat de conservació.
Història
La consagració solemne
d'aquest santuari es va realitzar el mes de setembre de l'any 1540. Fins a 1936
s'hi venerava una talla de Santa Maria asseguda i amb l'Infant a la falda, que
tenia una obertura a l'esquena destinada a un reliquiari. L'any 1939 es restablí
el culte al santuari i es realitzà una nova imatge de la Verge, rèplica no
gaire coincident amb la desapareguda i que esculpí l'artista Narcís Salgueda.
VIQUIPEDIA
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió:22
ERMITES DE LA GARROTXA SANTA PAU MARE DE DEU DELS ARCS SANT VICENS DE SALLENT
DATA
21/01/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
CAMPING
MASIA CAN PARXET 42º09’00.2’’N 002º
35’07.2’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
MITJANA
(MITJANA PERQUE EL CORRIOL DE LA SERRA
DE CANT BATLLE LES ROQUES ESTAN MOLLES DE LA PLUJA I RELLISCA MOLT S’HA D’ANAR
AMB MOLTA CURA) |
|
|
Distància
recorregut : |
9,18
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,19
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,47 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,28
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,21
HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,07
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,1
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
598
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
327
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
271
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
351
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
336
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,SENDER
ALGUN TRAM MARCAT CON A GR I PR, CORRIOL SENSE CAP MARCA,CAMI DE MUNTANYA I
PISTA ESFALTADA I SENSE ESFALTAR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPPINAIRES (6 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
CAMPING MASIA DE CAN PARXET,CAN POTIU MARE DE DEU DELS ARCS,GORG BLAU, COLLET DE CAN ROSTA,SERRA
DE CAN BATLLE,SANT VICENS DE SALLENT,CAN BATLLE, GORG DE CAN BATLLE,LA
CARRATERIA GASPARIC,CAN FORMIGA,CA L’AVELLANA,EL MOLI NOU, GORG DEL MOLI NOU LA FONT DE SIS BROCS DEL
CAMPING AMB L’AIGUA QUE HI HA NO RAJA ,PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA INTERESANT PER VEURE LES ESGLESIAS
DE LA MARE DE DEU DELS ARCS I DE SANT VICENS DE SALLENT, EL GORG DE CANT BATLLE
ESTEN DE SORT PERQUE AQUEST DIAS HA POGUT MOLT I L’AIGUA QUE HI HA VAIXA ES DE
MOLT BON VEURE, NO SEMPRE ES IGUAL |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA:EL RECORREGUT DE TOTA LA SORTIDA ES MOLT INTERESANT SOBRE
TOT PER EL GORG DE CAN BATLLE
SANT VICENS DE SALLENT
L'església de Sant
Vicenç del Sallent centra el petit nucli de El
Sallent, entitat
de població del municipi de Santa Pau. És una obra inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Segons F. Montsalvatge, l'origen de l'església de Sant Vicenç de
Sallent es troba en una cel·la construïda al monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, fet que demostra el precepte que Lluís el Tartamut, rei de França donà l'any 878 a l'abat Ansemund de Banyoles confirmant les seves possessions entre
les quals hi havia «in Sancta Pace cella Sancti Vincentii...». L'any
916, el rei Carles el Simple renovà a Hacfred, abat de Banyoles, els
privilegis anteriors, on també apareix l'esmentada cel·la de Sant Vicenç. En
decaure la monarquia franca, els monestirs catalans cercaren la protecció
papal. Així, es torna a confirmar la possessió de Sallent a favor del monestir
de Banyoles en les butlles de Benet VIII (1017), Urbà II (1097) i Alexandre III (1174). Aquestes butlles esmenten per primera vegada el topònim
Sallent amb les formes «Sallenti» i «Saliente».
L'any 1362
l'església de «Sancti Vincencii de Salento» és esmentada en el «Llibre verd dels feus»
del capítol de Girona. El 1364, l'abat del monestir de Banyoles, Pons de
Canadell, compra a la reina Elionor de Catalunya-Aragó la jurisdicció civil i criminal de la
parròquia de Sallent entre d'altres per 50.000 sous. La jurisdicció degué tornar a mans de la
monarquia, ja que l'any 1392, Joan I de Catalunya-Aragó vengué a Hug, baró de Santa Pau, la jurisdicció de Sant Vicenç de «Cellent»
i d'altres, per 5.000 florins.
El 1474, el rei Joan II donà a Francesc de Verntallat, per serveis prestats, diversos castells i
parròquies, entre aquestes la de «Sellent», com a alou perpetu, propi, lliure i franc, tenint la
seva jurisdicció civil i criminal, alta i baixa i el mer i
mixt imperi. Totes
aquestes possessions tornaren a la Corona en temps de Ferran II el Catòlic.
Petit temple d'origen
romànic, d'una sola nau i un sol absis, orientada de
llevant a ponent. Pràcticament, de l'església original només en rest la nau,
coberta amb volta de canó i reforçada per un arc toral.
El campanar era d'espadanya i fou transformat en torre comunidor al
segle xviii. Actualment només
es poden veure alguns fragments d'un aparell de carreus ben
tallats.
Afegits al segle xviii foren la sagristia, quatre
altars laterals, baptisteri i el cor. Està decorada amb pintures del segle
passat (volta i absis);
a l'altar principal hi figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel
Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat. La porta d'ingrés és d'època neoclàssica molt avançada (llinda datada
al 1868). En un finestral exterior es pot veure la data de 1758. El campanar
era d'espadanya i fou transformat en torre al
segle xviii. Hi ha làpides
molt espatllades que serveixen per enllosar el terra, de 1759, 1776, etc. El
temple fa, a l'interior, 4 m d'amplada per 11 m des de l'arc toral fins a la porta.
El gruix dels murs és de 1,5 m. Una pica baptismal, del segle xviii, es troba a la primera capella de la dreta de l'església. Té la
forma d'una copa de vuit cares, damunt d'una columna vuitellada. En una de les
esmentades cares hi porta esculpida la data, 1769. L'alçada total sense tapa és
de 106 cm. El diàmetre de la part superior és de 64 cm, i el
perímetre de 2 m. L'alçada de la copa és de 50 cm i la de la columna de
56 cm.
Escultura
A les dues impostes del
tercer arc toral s'han conservat diversos relleus amb figuració
esculpida. A la paret de migjorn hi ha una imposta decorada, on hi
apareixen tres representacions sota arcuacions formades
per un arc de mig punt. A la primera s'hi endevina una
figura humana però ha estat totalment mutilada. Sota la segona arcada, el
relleu d'una figura femenina atacada per tres serps, possiblement relacionada
amb el càstig del pecat. El l'última arcada hi ha un tema zoomòrfic: Dos ocells
enfrontats sobre motius vegetals, una escena de caràcter oriental que apareix
sovint en la decoració de molts claustres. Al mur septentrional hi ha una altra
imposta decorada. A la cara inferior hi ha representat un animal en part
destruït. A sota, la representació de dues figures humanes. A la dreta, apareix
agenollat un personatge que posa les seves mans entre les de la figura de l'esquerra,
asseguda sobre un escambell i que duu una túnica llarga cenyida al coll amb
plecs. El personatge agenollat també vesteix una túnica ornada amb una creu patent emmarcada
en un cercle. Seguint el fris cap a l'esquerra hi ha una escena d'una figura
humana amb un arc en forma de jou i una espasa. De l'arc penja una peça caçada
(conill o llebre). Va vestit amb una pellissa de pell cenyida per un cinturó
del qual penja un petit punyal. L'escena de la dreta podria representar el
jurament de fidelitat en la cerimònia de l'«immixtio manum», la posició
de mans del vassall al senyor (potser en aquest cas l'abat de Banyoles Arsemund
i el rei de França, Lluís el Tartamut l'any 880?). Es creu més probable una
representació de l'Antic Testament. Isaac beneint Jacob, a qui
pren per Essaú, i, en l'escena del caçador, Essaú que arriba havent caçat un
conill, segons explica el Gènesi que
succeí.
La riquesa
iconogràfica dels temes fa pensar en la importància que degué tenir l'església
de Sant Vicenç del Sallent cap als segles xii i xiii. La datació d'aquests relleus de
l'interior del temple s'establiria en la segona meitat del segle xii o inicis del segle xiii.
MARE
DE DEU DELS ARCS
El Mare
de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El santuari dels Arcs és l'hostatgeria per a pelegrins bastida
als segles xvii i XVIII
i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.[1] És una església romànica del segle xii d'una sola volta amb reformes
del segle xviii. Inicialment
va ser l'església parroquial de Santa Pau, fins que es va construir el temple
en el centre de la vila, prop del castell.
És una església
restaurada en diverses ocasions, quedant desfigurada la línia inicial romànica. El temple és d'una nau, coberta amb volta de canó de
perfil apuntat, amb tres arcs torals La capçalera, a llevant, és d'absis semicircular.
Presenta un transsepte amb volta de canó acabat amb una absidiola semicircular
a cada braç que no s'acusa a l'exterior. Al mur de migjorn hi ha una finestra
de factura romànica amb les dovelles esculpides i dues columnes amb capitells força
deteriorats. L'absis presenta a l'exterior una decoració formada per una motllura de
cavet, un fris de
dents de serra i les arcuacions de tipus llombard suportades per mènsules,
algunes de les quals presenten motius ornamentals. Malauradament no es conserva
la finestra romànica amb decoració que va ser arrencada després de l'any 1936.
La portalada original
va ser substituïda per l'actual d'estil barroc. Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya de dos obertures
desfigurat pel sobrealçament sofert per la nau que es perllonga també en
l'absis.
Història
El nom dels Arcs
deriva del llatí Arcus i, segons alguns etimòlegs, evoca una construcció
romana.[2] El
primer text on es documenta data del segle IX amb la denominació de Rividazer,
i no és fins al segle x que
s'esmenta l'existència d'una església dedicada a Santa Maria. L'advocació dels
arcs és més tardana (apareix el nom és del 1157 en una confessió feta per Ademar
de Porqueres i la seva esposa Agnès al bisbe de Girona Berenguer de Llerç d'uns
drets dominicals que rebien del bisbat) i està relacionada amb la llegenda de
la troballa, feta per un bou i una pastora del mas Plandevall de la imatge de
la Verge Maria en una cova que tenia la forma d'uns arcs.
Els vestigis romànics més primitius corresponen al
segle xi o XII, però hi
podia haver un temple anterior, potser del segle ix, ja que el lloc ja és citat l'any 867 i deu anys després,
ja en poder dels benedictins de Banyoles, apareix amb el nom de cel·lam de
santa Maria. Els terratrèmols de l'any 1427 i següent afectaren el santuari. La
reconstrucció es va començar molts anys després, i passà per moltes etapes. El
frontispici no es va acabar fins a l'any 1775. D'aquest moment són també la
graonada del temple, feta amb carreus.
El temple va ser consagrat pel bisbe de Girona,
però no se sap la data.
Després dels terratrèmols del segle xv se li van fer reformes.
Aprofitaren l'absis, bastant mutilat, i uns murs. L'argamassa no sols substituïa els carreus
sinó que en dissimilava d'altres per a completar parets, façana i volta. La nau va
ser allargada per la banda de ponent. Van prescindir de l'entrada original i
n'obriren una altra. La volta de maçoneria apuntada es construí després
d'aixecar els dos arcs torals, recolzats en llurs pilastres. El frontispici no es va acabar fins
a l'any 1775 i s'arrebossà i
s'esgrafià. El campanar de cadireta ja
era construït. D'aquesta època és l'escalinata d'accés al temple feta de
carreus.[1]
Durant els segles xvii i XVIII es va construir la
casa d'hostatgeria per als pelegrins.[1] L'església havia tingut un timpà notable
que es descobrí cap als anys 1960 i es vengué a un antiquari. Hi havia
representat el pantocràtor rodejat pels símbols dels quatre evangelistes.
VIQUIPEDIA
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2026 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA SANTA MARIA DEL COLLELL SANT ANDREU DEL TORN
DATA28/01/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA TOP CATALUNYA ICC |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA-PLA DE L’ESTANY |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT SANTUARI SANTA MARIA DEL COLLELL
42º08’59.5’’N 002º39’30.3’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS, HEM D’ATRAVESAR EL TORRENT DEL SER QUE AQUETS DIAS AMB LES
PLUGES PORTA MOLTA AIGUA |
|
|
Distància
recorregut : |
11,15
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,35
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,55 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,19
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,14HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,05
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,4
HORES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,6
HORES |
|
|
Altitud
màxima : |
365
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
195
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
177
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
214
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
222
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
ALGUN TRAM MARCAT COM A GR L’ANADA , LA TORNADA RETOLS DE LA RUTA DE
SALAMINA, NOSALTRES LA EM FETA AL REVES DE LES MARQUES, HI HA UN TRAM DEL
CORRIOLS AL COSTAT DEL TORRENT QUE HI HAVIA FORÇA AIGUA, FORÇA FANG, DE LA
PLUJA D’AQUESTS DIAS |
|
|
Participants: |
CAM
INAIRES TUPINAIRES (7 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
SANTA MARIA DEL COLLELL,VENTAJOL,LA CADEMONT,CAMI DE
CAMPMAJOR A BRIOFF,CASTELL DE LA ROCA,MAS RANPINYA,LA CADEVALL,MOLI D’EN CAMP CAN GUELL,SANT ANDREU DEL TORN, VILALLONGA,DE DALT
PUNT D’INICI |
|
|
|
ANAVENT MOLT JUSTOS DE TEMPS I NO
HEM POGUT ARRIBAR A L’ERMITA DE SANT
ANDREU DEL TORN, EM PASSAT PER EL CAMI I L’HEM VIST DE LLUNY, UN ALTRE DIA ENS
ARRIBAREN |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA:INTERESANT PODER FER EL RECORREGUT COMPLERT PER VEURE SANT ANDREU DEL TORN
SANTA MARIA DEL COLLELL
Santa Maria del
Collell és una
església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a 13 quilòmetres de Banyoles, 5 de Mieres i 20 d'Olot. Pertany a la parròquia de Sant Andreu del Torn. És obra de l'arquitecte Josep Renom.
Originalment l'església del Collell
disposava d'una sola nau coberta
amb volta de canó apuntada
i petits arcs faixons; a partir
del segle xvi es
portaren a terme moltes obres d'ampliació, unint una nau gòtica pel
costat de tramuntana (1550-1570). Així mateix es va realitzar la porta (1670)
obra del mestre gironí Llàtzer
Cisterna: disposa d'uns grans basaments on es recolzen unes columnes
amb el fust estriat i capitells ornats amb
fulles d'acant, que sostenen un entaulament superior
decorat amb motius vegetals i caps d'àngels amb fulles que els surten de la
boca, tot coronat per un frontó.[2]
Hi ha un petit claustre gòtic, anomenat de
la Cisterna, construït pels volts del 1500. És un rectangle de pocs metres de
longitud, amb una arcada apuntada a cada un dels costats. Actualment ha estat
tancat per unes grans vidrieres i el seu interior s'ha enjardinat.[2]
A l'interior es guarden dues talles
destacables:
·
Imatge de la Verge feta d'alabastre del
segle xiv que prové del
temple de Ventatjol; aquest està situat a un quilòmetre del santuari del Collell
en direcció est i actualment s'utilitza com a capella de fossar. La Verge està
entronitzada, portant a la mà dreta una petita bola del món. El vestit disposa
de profunds plecs i un mantell li cobreix el cap i li cau per les espatlles.
L'Infant, mancat de braç dret, porta amb l'altre un llibre.
- alla de
La Mare de Déu situada a l'actual santuari del Collell. És una talla romànica del
segle xii, del tipus
anomenat romà d'Orient, entronitzada i
policromada, molt malmesa pels afegitons estètics que han aconsellat
durant molt temps la utilització dels vestits postissos que ara ja no porta.
És la Mare que Déu que sempre ha existit: suggereix pau interior i provoca
alhora una gran devoció. La Mare de Déu protegeix amb els braços el Fill
que està assegut a la falda. Aquest, amb la mà dreta beneeix i amb
l'esquerra aguanta el llibre de l'Evangeli.
Història
La tradició situa la
fundació de la primera ermita en l'any 780. El Baró de Cartellà va donar una
gran extensió de terreny, una part d'ell on hi ha actualment el santuari, amb
la intenció que s'hi edifiqués una capella dedicada a la Verge després que un
dels seus fills sortí refet d'una greu malaltia. Els goigs en honor de la Mare
de Déu del Collell també ens ho indica: "Quan el segle octau finia, el
Baró de Cartellà, a vostres peus se'n venia, per son fill salut lograr. En
agraïment alçà, eixa capella emboscada".
Consta,
documentalment, que l'any 1198 existia un priorat que depenia del monestir de Sant Pere de Besalú; era prior
del Collell un monjo anomenat Andreu. L'any 1256 s'esmenta el lloc del Collell
que es trobava sota el domini directe del senyor de Falgons, Arnau de Cartellà.
El llistat de priors, des de finals del segle xii fins al 1405, corresponen a l'orde benedictí; a
partir d'aquesta seran sacerdots diocesans, nomenats pel Bisbe de Girona, qui
regiran aquesta casa i molt sovint no hi faran estada.
Explica la tradició,
que un piadós feligrès de la parròquia del Torn, anomenat Miquel Noguer, anava
a caçar cada dia amb la seva ballesta pels terrenys on hi ha el santuari. Abans
de tornar a casa seva, s'agenollava sempre davant la porta de la capella i
destinava un temps a la pregària. Un dissabte, el 25 d'octubre de 1483,
després d'haver resat, sentí dins de l'ermita uns grans plors acompanyats de
tristos laments. Al cap d'uns instants, s'obrí la porta de l'església i
aparegué una noia jove d'uns 8 anys, vestida de blanc que es presentà a
Miquel Noguer com la Mare de Déu. Li demanà que fes conèixer als veïns del
Torn, de Mieres,
del Sallent i de Sant Miquel de Campmajor els següents
desigs: guardar el sant diumenge, el compliment de les lleis de Déu, la
pràctica de la caritat i la regeneració del santuari. A dins de l'església
antiga del Collell, hi ha una làpida a terra, on s'indica que era precisament
allí on va tenir lloc aquest fet.
El Collell es va
convertir en un gran centre de pelegrinatge. Diversos monarques i virreis afavorien
amb la concessió de privilegis el culte al santuari, el primer d'ells va
ser Ferran el Catòlic, que hi va fer una visita
l'any 1495. Al llarg de la història, diferents Papes hi han concedit també
privilegis espirituals; Innocenci VIII va ser el primer l'any
1487, fins a Pius XI. El gran nombre de visitants va provocar que el 1578
s'iniciessin diverses obres de millora. Es va construir una hostatgeria i
s'amplià l'estructura de l'edifici amb diverses sales. Després de tres segles
d'esplendor, a partir de l'any 1785, es va entrar en un període de decadència a
causa dels problemes interns que tenien els administradors. Els béns del
Collell van ser venuts en subhasta pública l'any 1806 a causa de les lleis
desamortitzadores del govern espanyol. L'any 1851 i després d'aquest temps de
degradació, un mestre d'Aiguaviva anomenat Pau Corbatera, proposà al bisbe de
Girona, Florenci Lorente, la creació en el santuari d'un col·legi per a nois
pobres, a fi de preparar-los al mateix temps per a la carrera eclesiàstica.
Aquell mateix any van començar les obres d'acondicionament i engrandiment del
recinte. El 16 d'octubre de 1852 es va fer la inauguració oficial. El 1876 es
va agregar el seminari-col·legi a l'Institut de Batxillerat de Girona.
D'aquesta manera, tots els qui volien seguir una carrera civil podien cursar el
batxillerat en el mateix centre. L'any 1895, s'obriren les classes d'agricultura
i comerç per als alumnes que no desitjaven fer una carrera i volien tenir
coneixements d'aquestes matèries. El Collell es convertí així en una escola
pilot en el camp de la formació professional
Durant la Guerra Civil Espanyola el santuari va
patir la destrucció revolucionària dels primers mesos de la guerra. Les
instal·lacions van deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s'hi va
establir una presó, dirigida per Anastasio Sánchez Monroy, que el gener de
1939 es va omplir de gent vinculada a la Falange Española. Uns 50 van ser afusellats a
l'exterior del recinte el 30 de gener de 1939, entre ells Robert Bassas Figa i Joaquim Guiu i Bonastre. Dos van poder
escapar de l'assassinat massiu fugint enmig del bosc: Jesús Pascual Aguilar
i Rafael Sánchez Mazas. Quan el 8 de febrer
de 1939 les tropes franquistes arribaren al santuari hi havia tancats més de
200 dones i 148 homes.[6] Hi
havia encara 18 soldats republicans, que foren abatuts a trets i enterrats en
làpides sense identificar.
El 1942 deixà de ser
seminari. Tot i així, a partir del 1945 i fins al 1965, els seminaristes de
la diòcesi de Girona, hi passaven una temporada de
"Seminari d'Estiu". L'afluència d'estudiants i l'afany de millorar el
centre, va obligar que, des de la seva inauguració, s'hi realitzessin
contínuament obres d'ampliació. Des del 1955 fins al 1962 es va fer un nou
edifici durant el rectorat de Mn. Joan Piera i Bech: noves classes, dormitoris,
sales de joc, menjadors i un teatre. El curs 1989-90 van arribar a cursar-hi
469 alumnes. A partir de la dècada del 1990, el col·legi va patir una
progressiva davallada d'alumnes i els responsables del centre van decidir
tancar-lo un cop acabat el curs 1997/98.
La mare de Déu del
Collell va ser coronada canònicament l'any 1953. Va ser declarada Patrona del
clergat gironí. El 25 d'octubre d'aquest any 1953 es van celebrar els actes de
la declaració canònica amb una assistència d'unes 12.000 persones.
Actualment es venera
en un nou santuari iniciat
l'any 1912 i enllestit l'any 1952. Aquesta basílica de grans dimensions va
ser projectada per un antic alumne, l'arquitecte Josep Renom. És d'estil neoromànic.[
SANT
ANDREU DEL TORN
Sant Andreu del
Torn és una església del municipi de Sant
Ferriol (Garrotxa).
L'església actual i les restes de l'antiga església romànica formen part de
manera singular de l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'any 977, el comte i bisbe Miró Bofill, va
donar l'església de Sant Andreu del Torn al monestir de Sant Pere de Besalú.
Dos anys més tard, el mateix Miró confirmà la donació de "Sancti Andree de
ipso Turno" a l'esmentat cenobi. L'actual església de Sant Andreu presenta
tres fases constructives molt diferenciades: la més antiga correspon a l'època
preromànica de la qual ens ha arribat el seu absis rectangular. Posteriorment,
en època romànica, el temple fou notablement ampliat i al segle xviii se li donà l'actual fesomia.
A mitjan segle XVI s'hi representava el Cant de la Sibil·la,
fins que el Concili de Trento el
va prohibir. El 1946 el mossèn Lluís Constants va trobar un pergamí amb els
versos originals, els més antics en català, i el 2025 es va recuperar la
representació.
Església actual
L'actual església de
Sant Andreu del Torn va ésser bastida en el decurs del segle xviii damunt d'estructures
romàniques i preromàniques. Es va donar una nova orientació al temple:
frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis
de llevant com a sagristia. El temple és de tres naus, separades per arcs de
mig punt, sostinguts per pilars. Els murs han estat decorats amb pintures fetes
en temps recents i el seu estat general és bo. La porta d'ingrés és a migjorn,
feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737"
La ferramenta romànica
i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de
l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 cm, acabat amb un
cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics. També cal remarcar la
coronació de la reixa del cementiri, on hi consta la data 1885, i les inicials
J - S.
La pica romànica
conservada a l'interior del temple, està actualment en desús. Està situada als
peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra
exterior i tancada per una reixa. Està ornamentada amb petites arcuacions
cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral
estilitzat. La seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les
arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.
Restes romàniques
L'antiga església
romànica de Sant Andreu del Torn és un edifici inventariat de manera singular.
S'estenia de llevant a ponent seguint l'estructura primitiva preromànica.
Damunt l'arc triomfal es va bastir un campanar de torre de base quadrada que
durant la divuitena centúria es modificà i sobrealçà. Actualment són visibles
els dos pisos romànics de cloquer: el primer té dues obertures de mig punt
cegades i el segon fou decorat amb arcuacions llombardes. La resta
d'estructures romàniques varen desaparèixer amb la construcció de la nova
església, el segle xviii.
L'absis és preromànic,
de planta rectangular. Va ser bastit amb pedra del país poc treballada i
disposa de teulat a dues aigües fet de teules. Està orientat a llevant i
actualment s'utilitza de sagristia. Destaca, al costat de migdia, una petita
finestra espitllerada feta amb carreus molt ben tallats. No hi ha cap més
obertura. La nau fou destruïda en ampliar l'església actual i no en resta res.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2026 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA, SANT MARTI DE CAMPMAJOR TORRE GINESTAR SANTA QUITERIA
DATA
11/02/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA DE MIERES ICG |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT SANT MARTI ENTRADA DEL POBLE AL
COSTAT CARRETERA GI-524 42º07’33.9’’ N 002º41’01.4’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
,CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
10,60
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,33
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,44 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,11
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,12
HORES |
|
|
Temps
parats : |
58
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,3
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
495
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
218
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
270
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
313
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
328
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
CAMI DE MUNTANYA, CORRIOL, EL TRAM FINAL
PISTA ESFALTADA |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (11 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
SANT MARTI DE CAMPMAJOR,MAS LLORENS LA TORRE DE CAN GINESTAR,CAN BOSC,CAL GUERRA,SANTA
QUITERIA,PUNT D’INICI |
|
|
|
LA TORRE DE GINESTAR ES UNA TORRE
DE GUAITIA, LA VISTA ES ESPECTACULAR, EL PIRINEU EL ESTANY DE BANYOLES I TOT
L’ENTORN, VAL LA PENA PUJAR-HI, L’ERMITA DE SANTA QUITERIA ES AL COSTAT DE
SANT MARTI DE CAMPMAJOR |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA: SORTIDA MOLT DISTRETA, PER PUJAR DALT DE LA TORRE GINESTAR, LA VISTA ESPECTACULAR
SANT MARTI DE CAMPMAJOR
L'Església de
Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Martí es troba en una
elevació al marge esquerre del riu Tort.
L'edifici actual respon a una renovació
gairebé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en
cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb
arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit
oposat a la nau romànica del
temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau.
L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.
Inicialment hi havia
un temple construït al segle ix,
del qual no se'n conserven restes. L'edifici actual segurament fou edificat en
el segle xix i presenta
restes (campanar, portalada i pany de
paret) de l'antic temple romànic construït
al segle xi. El 1858 la
parròquia de Sant Martí tenia 248 habitants. L'any 866 el rei de França,
Carles el Calb, va confirmar a l'abat de Banyoles la possessió de l'església de
Sant Martí de Campmajor, edificada en temps de l'abat Elies.
A partir del S. XVI es
va introduir el culte a Santa Quitèria, que ha continuat fins a
l'actualitat..
L'aplec de Santa Quitèria
El culte a Sta.
Quitèria en aquesta església propicià que es reuní un aplec en la seva
festivitat que ha perdurat fins al segle XXI. Es celebra cada any coincidint
amb el tercer cap de setmana de maig. És una de les celebracions més antigues i
emblemàtiques del municipi. Una devoció que impulsà el fet de ser considerada
aquesta santa com protectora contra les malalties contagioses i infeccioses.
En aquesta diada és
costum confeccionar i beneir les “coques de Santa Quitèria”. Es tracta d'unes
peces rodones, fetes de farina i aigua i sense llevat, en la preparació de les
quals col·laboren els veïns del poble. Es pasten a mà i es couen al forn. Tenen
forma de roda dentada i són portades a l'església per les joves pabordesses,
amb paneres engalanades que contenen les coques damunt el cap., Aquest aplec és
un punt de trobada per a la comunitat local.
TORRE
DE CAN GINESTAR
Torre quadrada
amb base atalussada, conservada només fins a la primera planta, amb nombroses espitlleres de foc emmarcades amb maons. Es conserven
tres dels quatre costats. Al primer pis hi ha una obertura amb llinda monolítica que probablement era la porta
d'accés. Es conserven restes d'arrebossat. Al voltant de la torre es pot resseguir el
fossat, de prop d'un metre de fondària.
L'origen d'aquesta torre es relaciona amb
les torres de telegrafia òptica, que a Catalunya es van començar a construir a
partir de 1848, relacionades amb la guerra carlina (1846-1849).
La Torre de Ginestar hauria format part de la línia militar Girona-Olot,
operativa fins a l'any 1862.
Hi ha una referència donada per Miquel
Oliva (OLIVA, 1967, p. 60), segons la qual aquesta torre seria d'època romana per les característiques del
seu parament i per la tècnica de construcció, essent posteriorment reformada i
retocada emmascarant el seu aspecte original.
VIQUIPEDIA
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
CARTELL DE LA TORRE GINESTAR
2026 Catalunya
Excursió:ERMITES
DE LA GARROTXA SANT JAUME DE LIERCA SANT MIQUEL DE MIANA
DATA18/02/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
SANT
JAUME DE LIERCA CAMI DE LA MIANA A 2 KILOMETRES 42º12’14.8’’N 002º36’26.1’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
MITJANA,
CAP PAS PERILLOS, EL CAMI DE TORNADA HI HA MOLTS ARBRES CAIGUTS, HA SET UNA
GINCAMA |
|
|
Distància
recorregut : |
9,58
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,37
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,56 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,18
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,10
HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,07
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,00
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,2
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
472
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
204
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
294
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
341
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
267
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,PISTA
DE MUNTANYA ESFALTADA, CORRIOL, SENSE CAP MARCA, ALGUNA FITA, MOLT POQUES |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (11 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
SANT JAUME DE LIERCA, CA N’OLIVERES,LA RA JOLERIA,COLL DE JOU,CAN JOU,SANT MIQUEL DE MIANA,CAN
TRAVESSES, PUNT D’INICI |
|
|
|
EL RECORREGUT L’ANADA ES PER LA PISTA
ESFALTADA QUE DESDE SANT JAUME ARRIBA A LA MIANA,LA TORNADA,UN TRAM PER PISTA,
EL TRAM DEL CORRIOL ES UNA GINCAMA,HI HA MOLT ARBRES A TERRA, EM DE PASSAR PER
SOTA O PER SOBRE AIXO ENS FA ANAR MES POC A POC,LA DIFICULTAT DIC MITJANA PER
AQUEST MOTIU |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA:INTERESANT PER VEURE L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE MIANA I
TOT L’ENTORN, AMB EL CASTELL AL FONS, PODEN VEURE EL DINTRE DE LA ERMITA, VAL
LA PENA
SANT MIQUEL DE MIANA
Sant Miquel de
la Miana és una
església del poble de la Miana, al municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclosa en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església romànica en
estat ruïnós que, a partir del segle xv,
va esdevenir parròquia del poble de Miana. És d'una sola nau, amb afegitons
laterals destinats a capelles. La porta d'entrada romànica, cega, és al costat
del mur i al cos de l'edifici també annexionat en el qual hi havia l'escala
interior que feia possible l'accés al cor de l'església. La porta actual és a
ponent i està formada per arcs en gradació. Al seu damunt, un ull de bou bastit
damunt d'una finestra romànica.
Hi ha una finestra al
centre de l'absis,
orientat a sol ixent. És ornada amb unes estretes columnes en relleu, estriades
i acabades amb petits capitells en els quals hi ha representats,
respectivament, una testa humana amb una creu encerclada damunt i uns elements
florals. Hi ha també una arquivolta estriada i la decoració de la finestra es
completa amb uns dibuixos geomètrics i vegetals que s'estenen per tot l'espai
existent entre les esmentades columnes i arquivolta i l'exterior del mur.
El campanar és una
torre de planta rectangular i unida als murs de l'església pel costat de
tramuntana. Aquest tipus de cloquer és poc freqüent en aquestes contrades. Els
baixos tenen porta d'accés des de l'exterior, realitzada amb carreus ben
tallats i allindanada, amb la data 1683 gravada. El primer pis presenta
obertures petites que en el segon estan cegades. El tercer pis presenta grans
obertures de punt rodó. La coberta és de teula a quatre vessants.
Història
Sant Miquel de la Miana és una església
d'origen romànic, malgrat les nombroses remodelacions que va sofrir en el
decurs del segle xiii i
XVIII. Actualment el seu estat és ruïnós i no té culte. Als documents apareix
de les següents dues maneres: " Sancti Michaelis de Miniana" (1362) i
"Sancti Michaelis de la Minyana" (1691). A partir del segle xv esdevingué parròquia del poble
de la Miana, nucli de població situat als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2026 Catalunya
Excursió:
SORTIDA DE LES ERMITES DE LA GARROTXA BESALU SANTA MARIA DE FARES
DATA
04/03/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARACAMENT
PONT DE BESALU 42º11’54.3’’N
002º42’11.5’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
11,59KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,23
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,17 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,53
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,04
HORES |
|
|
Temps
parats : |
49
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,8
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
3,00
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
205
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
121
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
83
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
135
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
146
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMINS
DE MUNTANYA,SENDER PISTA
ESFALTADA, LA TORNADA ALGUN TRAM MARCAT COM A PR MARCA GROGUE |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (13 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BESALU (APARCAMENT PONT DE BESALU) EL CAMP DE LES FORQUES,MAS MARTI,MAS FONT,CAN ROSET,CAN COSTA,SANTA MARIA DE FARES,CAN FIGUERES,MAS
CAPELL L’HOSTAL NOU D’EN PUJOL,PUNT D’INICI |
|
|
|
DESPRES DEL MAS CAPELL,S’HA D’ATREVESAR
UNS CAMPS I EL PAGES HA LLEURA’T EL CAMI, HEM DE PASSAR PER EL COSTAT PER NO
AIXAFAR ELS SEMBRAT, FEM UNA PETITA MARRADA |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA: L’ERMITA DE SANTA MARIA DE FARES, VENT CONSERVADA, TANCADA, NO PODEN VEURE-LA PER DINTRE LA PORTA MOLT INTERESANT SOBRE TOT ELS PANYS I LA FERRAMENTA QUE HI HA, A LA PORTA HI HA LA DATA DE 1717
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Santa Maria de Fares] és una
església del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Esglesiola dedicada a Santa Maria, havia
estat l'església parroquial del poble de Fares fins que aquest fou agregat a la
parròquia de Sant Vicenç de Besalú.]
És d'una sola nau i, possiblement, bastida en
època romànica; la primitiva porta d'ingrés, amb arc de mig punt d'origen
romànic, va ser cremada al segle xviii,
i reconstruïda posteriorment seguint la tipologia originària. A la porta hi ha
la següent inscripció: "VYALSSMTS DEAY 1717 FOUCRAMADA". El forrellat conserva
la data de 1837. Damunt del frontispici s'alça el vell campanar
on es varen instal·lar les campanes el 1703, que originàriament fou d'espadanya de doble obertura i transformat
en torre amb un teulat a quatre vessants.]
Les primeres notícies que disposem de Santa Maria de
Fares corresponen a l'any 977 en què fou cedida per Miró, comte de Besalú, a l'església de Sant Genís i
Sant Miquel de Besalú. Amb el nom de "Santa Maria que est in Faxis"
es troba esmentada a la butlla del papa Gregori V,
a favor de Santa Maria de Besalú -redactada l'any 998-. El comte Bernat
Tallaferro va confirmar, l'any 1000, les possessions de Santa
Maria de Besalú, citant l'esglesiola de Santa Maria de Fares com "Sancta
Maria sita in villa Fraxis".
viquipedia
2026 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA MELIANTA,S ISCLE,S MIQUEL, S ESTEVE, MARE DE DEU DE LA FONT
DATA
18/03/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA TOP CATALUNYA |
|
|
Comarca
: |
PLA
DE L’ESTANY |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
LA
FARRES CASA DE LA VILA DE FONTCOBERTA 42º08’53,2’’N
002º46’47.3’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
10,66
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
08,30
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,51 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,20
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,07
HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,13
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,4
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
277
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
134
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
187
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
221
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
228
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA ESFALTADA, PISTA SENSE ALSFALTAR.EL PRIMER TRAM SENDER GR1, CORRIOL,
CAMI DE PAGES |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (10 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
LA FARRES, FONTCOBERTA,SANT ISCLE I SANTA VICTORIA,SANT
MIQUEL DE CENTENY,CAN BRUNSO,SANT ESTEVE DE VILADEMI,LA CANOVA,CAL JULIA,CA L’ANGLADA,CAN
GARRIGA,MARE DE DEU DE LA FONT, PUNT D’INICI |
|
|
|
DESPRES DE LA CASA DE CAL JULIA EL
TRAK ESTA TAPAT PER ARBRES CAIGUTS, HEM DE FER UN PETIT TRAM PER EL COSTAT
DEL CAMP PER TROBAR EL TRAK TAMBE HI HA ALGUNS ARBRES CAIGUTS PASSEN CON PODEN,
ABANS D’ARRIBAR A LA MARE DE DEU DE LA FONT TAMBE HI HA ARBRES CAIGUTS PASEN
POC A POC, EL VENT HA FET CAURE MOLTS ARBRES |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA :MOLT INTERSANT PER PODER GAUDIR DE LES QUATRE ERMITES, ALGUNA MES VENT CONSERVADA QUE ALTRES, LE MES BONICA DE TOTES I MOLT VENT CONSERVADA LA MARE DE DEU DE LA FONT
SAN MIQEL DEL CENTENYS
Sant Miquel de Centenys és una església d'Esponellà (Pla
de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local
Edifici religiós format per una sola nau coberta amb volta de canó corregut
i absis pla
sense sobresortir de la nau. És de planta rectangular. A l'interior hi ha un
banc perimetral que ressegueix els laterals de la nau. La coberta a dues
aigües, que durant anys havia estat enrunada, és suportada per dos murs
diafragmàtics a més dels murs de perímetre. El campanar és d'espadanya, les
cantonades estan formades per carreus escairats
i en els panys els carreus són més menuts i arrodonits. Tota la façana nord i
l'est havien estat cobertes de vegetació abans de ser restaurada.
Voluntaris del Grup de Recuperació del Patrimoni del
Pla de l'Estany, un col·lectiu impulsat pel Centre d'Estudis Comarcals de
Banyoles i el Centre Excursionista de Banyoles, van iniciar els
treballs de restauració el març de 2019. El Bisbat de Girona i
l'Ajuntament d'Esponellà varen sufragar el cost del material. L'any 2000 s'hi
va instal·lar una teulada nova.
En anys posteriors es va refer la taula de l'altar, es
reconstruí els bancs perimetrals i s'obriren dues finestres laterals. També es
va repicar els murs interiors i s'ordenà els voltants de l'ermita amb arbres i
bancs. S'instal·là una imatge de l'arcàngel sant Miquel per presidir el
temple obra dels tallers El Arte
Cristiano d'Olot.
El 28 de maig de 2022 es feu la inauguració de
l'ermita restaurada.
MARE
DE DEU DE LA FONT DE FONTCOBERTA
Mare de Déu de
la Font de Fontcoberta és
una obra de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella situada en una fondalada, al
sud de Fontcoberta en el veïnat de la Farrés, a la capçalera de la riera del
Garrumbert.
És una petita construcció d'una nau, de volta lleugerament
apuntada i un absis semicircular,
actualment desaparegut però que es pot entreveure en la fonamentació que n'ha
restat. La porta principal era lateral, situada al mur de migjorn, de mig punt,
en bon estat i molt refeta en la part superior. Els carreus dels
murs, de travertí d'Espolla, estan força ben disposats per filades i ben
tallats, amb mesures regulars de 20/25 X 30/40 cm. A l'interior, la nau té
tres arcuacions que permeten rebaixos formant capelletes i que, amb la port
lateral, resten situades simètricament. Una imposta en
cavet recorre els murs laterals. Al segle xv s'hi afegí un porxo i es creà un nou accés a ponent,
tot i que l'actual porta data del 1772, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dues obertures
d'arc de mig punt, coberta amb teula àrab a dues vessants; aquest conjunt
hauria sofert nombroses reformes. La construcció romànica d'aquesta capella s'h
de situar probablement dins el segle xii.
Originàriament era una estructura d'una nau amb absis semicircular.
Posteriorment s'enderrocà l'absis de la qual encara són visibles els fonaments. A
la façana hi ha la inscripció 17... El 1415 ja existia el pòrtic i fou
renovat el 1433, en atenció als peregrins que hi anaven a guarir-se amb l'aigua
que manava de la font. El 1517 s'acabà el retaule gòtic. El retaule actual
és del segle xix.
La capella romànica ja és esmentada al segle XIII. Al
1453, la reina Maria de Castella, esposa i lloctinent d'Alfons V d'Aragó, subscrigué els nous estatuts
de la confraria de la Mare de Déu.
L'aplec s'hi celebra des del segle XV el tercer
diumenge de març.
SANT
ESTEVE DE VILADEMI
Sant Esteve de Vilademí és una obra del poble de Vilademí, al municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'església primitiva, que devia ser romànica del
segle XII-XIII, va ser profundament transformada el segle xviii, aprofitant elements de l'antiga
església. La façana actual és barroca amb
una fornícula sobre la
portada. A la llinda hi ha la inscripció: "Caritas
me fecit 1779". Les restes de construcció medieval només són visibles als
murs laterals de la nau i a
la façana de ponent, on es poden observar carreus ben escairats col·locats en
filades uniformes. També conserva de l'obra romànica una finestra de doble
biaix amb arc de mig punt situada
a la part superior del mur de migdia.
Interior. L'interior és adornat amb motllures d'escaiola. Del mateix material
són els retaules de les capelles laterals
amb columnes i frontons de
tipus neoclàssic.
Les imatges són posteriors al 1939 i no tenen un valor artístic especial.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2026 Catalunya
Excursió: ERMITES DE LA GARROTXA MARE DE DEU DE LORETO
SANT ESTEVE DE BRIOLF
DATA
25/03/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA CATALUNYA ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR CARRETERA GIP 5244 2,5
KILOMETRES 42º08’37.8’’N
002º40’42.2’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,77
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,44
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,37 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,54
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,47
HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,07
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,5
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
270
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
170
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
200
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
202
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
201
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
ANADA-TORNADA.
EL PRIMER TRAM CARRETERA ESFALTADA,PISTA DE MUNTANYA I CAMI DE PAGES NO HI HA
MARQUES SOLS PALS AMB CARTELLS |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (12 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
CAN SOLER, MOLI DE LA ROCA, MARE DE DEU DE
LORETO,SANT ESTEVE I TORRE DE BRIOLF,PUNT D’INICI |
|
|
|
LA SORTIDA HAVIA DE SER CIRCULAR,
PERO PROP DE CAN PLA I TENIR QUE ATRVESAR EL RIU SER EN AQUETS PUNT EL CAUDAL
ES FORÇA INTENS I L’AMPLADA ES MOLT LLARGUE, DECIDIN RECULAR I TORNAR AL PUNT D’INCI |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA:INTERESANT PER VEURE L’ERMITA DE BRIOLF, LLASTIMA DE NO PDER PASAR LA RIERA, EN TANTES PLUGUES EL RIUS I RIERES PORTAN MOLTA AIGUA
SAN ESTEVE DE BRIOLF
Sant Esteve de Briolf és una església del despoblat de Briolf. A la riba esquerra del Ser, aigua amunt
de Serinyà, en la part septentrional del terme de Sant Miquel de
Campmajor (Pla de l'Estany), hi ha el despoblat de Brió o
Briolf.
El 2021 el bisbat de Girona va cedir la propietat de
l'ermita al municipi de Sant Miquel de Campmajor per no tenir els recursos
necessaris per a la seva reconstrucció i manteniment.
D’aquest conjunt
formen part l’església de Sant Esteve i la torre de Briolf.
Etimològicament els orígens del nom cal
buscar-lo en el món germànic. Briolf deriva d’un nom propi d’origen germànic,
“Brisolf”. Malgrat la certesa d’aquest origen no queden restes d’aquesta
colonització, ni referències documentals. L’indret de Briolf és documentat per
primera vegada l’any 977 com una propietat dels comptes de Besalú. El nom de
“Villam Briulfo” apareix en el testament del compte Miró, de l’any 979, en el
qual cedeix aquestes propietats al cenobi de Sant Pere de Besalú. L’any 2021 el
bisbat de Girona va cedir la propietat a l’Ajuntament de Sant Miquel de
Campmajor.
L’Església de Sant Esteve de Briolf, situada al
despoblat de Briolf dins del municipi de Sant Miquel de Campmajor, és un temple
d’origen romànic que data dels segles XI-XIII. Aquesta església, de petites dimensions,
compta amb una única nau i un absis semicircular, probablement construït al
segle XIII. La seva entrada es troba a la façana de migdia, amb un arc de mig
punt i una porta quadrangular. Destaca el gran campanar d’espadanya amb dues
obertures, afegit durant una reforma barroca. Actualment, l’església està molt
deteriorada, però s’ha iniciat un procés de rehabilitació.
La torre de
Briolf, La Torre de Briolf és una antiga torre de defensa d’origen romànic
(dels segles XI-XIII), coneguda com a “mas-torre”, casa forta que exercia
funcions defensives per controlar la Vall de Campmajor, bastida per membres de
la baixa noblesa o de la pagesia benestant. Aquest tipus de construccions eren
habituals a l’època medieval per defensar la vall i les terres circumdants. La
torre va tenir funcions residencials, sovint ocupada pel batlle, que representava
l’autoritat jurisdiccional. La torre ha estat vinculada durant segles a la
família Fàbrega Casademont. L’any 2022 és va dur a terme la primera fase de
l’obra de consolidació i sanejament de la torre, amb la reconstrucció del pis
de la primera planta i de la coberta ja que ambos s’havien enfonsat. També des
de el 2023 s’estan duent a terme intervencions arqueològiques a la necròpolis
per poder recopilar més informació sobre aquest conjunt medieval
viquipedia
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA,TORTELLA CASTELL DE SALES SANT MARTI
DATA
01/04/2026
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA TORTELLA ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
CARRER
DE SALES DE TORTELLA 42º14’0.00’’N
002º38’04.02’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
7,15
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,25
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,36 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,10
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,23
HORES |
|
|
Temps
parats : |
47
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,00
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,3
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
385
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
241
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
157
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
137
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
190
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA DE PAGES ALGUN TRAM ESFALTAT O ENCIMENTAT, UN PETIT TRAM SENDER GR-1,
ALGUN ALTRE TRAM AMB PR MARCAT AMB MARCA GROGUE |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (9 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
TORTELLA,CARRER CASTELL DE SALES,CAN VESTRUC,SALES
DE LIERCA,SANT MARTI, PUNT D’INICI |
|
|
|
EL CASTELL DE SALES HI HA UNA PART,
QUE LA TORRE ES MIG SENCERE, I L’ALTRE PART ESTA ARREGLADA , HI HA GENT QUE
HI VIU,LA ESGLESIA DE SANT MARTI JUNTAMENT AMB LA CASA DE LA VILA ESTA MOLT VENT
ARREGLAT, TOT L’ENTORN ESTA MOLT CUIDAT |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA:INTERESANT PER VEURE EL CASTELL I L’ESGLESIA DE SANT MARTI I L’ENTORN
CASTELL DE SALES DE LIERCA
El Castell
de Sales és un edifici del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. És situat al cim d'un turó, als contraforts de les
muntanyes d'Entreperes i des d'aquest punt s'hi observa tot el riberal del riu Fluvià. Accessible des de Tortellà, mitjançant una pista de terra en bon
estat.
La baronia de Sales va ésser creada al
segle X pel comte de Besalú i
bisbe de Girona Miró Bonfill a
favor d'Oriol, un dels seus fidels vassalls l'any 979. El fill d'aquest, Joan
Oriol es va casar amb la germana del comte Bernat Tallaferro i el fill hereu
d'aquesta unió, Arnau Joan, inicià la llista de senyors de Sales. L'existència
del castell, però, no es pot confirmar fins al 1029 en què surt esmentat Bernat
Arnau de Sales. L'any 1129 se cita documentalment el castell en la concòrdia
establerta entre el bisbe de Girona i els germans Galceran, Bernat i Bernat
Joan de Sales sobre llurs drets a la vila de Bàscara.
L'any 1248, morí Alemanda, vídua d'Arnau de
Sales i el castell i la senyoria de Sales passaren a mans de la seva filla
gran, Ermessenda, muller del comte d'Empúries. Aquest fet provocà un plet
familiar que acabà amb la disgregació del gran patrimoni familiar acumulat per
Arnau de Sales repartit entre fills i nebots. Ermessenda conservà el castell de
Sales que passaria al seu primogènit, Ramon d'Empúries substituït per Galceran.
L'any 1252, Ermessenda i el seu fill vengueren la castlania a Beatriu de
Messano. No obstant, l'any 1254, consta que la castlania la tenia Guillem Seixà qui, any
1259 en vengué la meitat a Bernat Seguí el qual consta que feu homenatge a
Galceran d'Empúries, senyor de Sales, pel castell de Sales i diferents masos.
Galceran, que no va viure mai al castell, el vengué en franc alou l'any
1297, juntament amb els drets de baronia, a Dalmau de Rocabertí,
senyor de Peralada, que a partir d'aquí firma com a baró de Sales. Sembla que
els Rocabertí vengueren la senyoria parcialment a diversos personatges com ara
al bisbe de Girona i a Pere de Cornellà.
El fogatge de l'any 1359 documenta 75 focs
al castell i terme de Sales. Jaume de Cornellà ven el castell a Ramón Malart,
ciutadà de Girona, per 80.000 sous. El canvi de mans de la senyoria es produí
segurament l'any 1360. L'any 1398, Roger de Malart, senyor de Sales, empresonà
alguns pagesos del seu terme en negar-se aquests a reparar les muralles i el
vall del castell. Els pagesos es queixaren al veguer reial de Besalú. Informat
el rei Martí I de Catalunya -Aragó,
n'ordenà l'alliberament i rescabalament per abusos sota pena de multa de mil florins d'or d'Aragó a
pagar a la corona. En plena guerra civil catalana que
enfrontà la Generalitat catalana i el rei Joan II, el duc de Lorena, favorable a la Generalitat,
signà un tractat de capitulació amb els homes del castell de Sales (1469).
Durant el segle xvi, el castell romangué en poder dels Malart.
El segle xvii passà
a la família Alemany de Bellpuig.
És una construcció de caràcter militar, posteriorment
transformada en pagesia. Té la forma d'un quadrilàter irregular amb una torre a
l'angle sud-oest. La construcció central, segurament la torre mestra,
té una alçada actual de 7 m si bé es veu que tenia uns 12 m. A ponent hi ha una
finestra força gran amb arc de mig punt de dovelles.
Aquest edifici es degué construir al mateix temps que les parets perimetrals exteriors
que devien encerclar diverses sales. La torre de l'angle sud-oest, té un
diàmetre interior d'uns 5 m, un gruix de mur d'uns 140 cm i una alçada
actual de 10 m. Gairebé tot el castell restava tancat dins un altre clos,
situat a una distància d'entre 6 i 14 m del perímetre més interior. A l'extrem
sud-oest d'aquest clos hi ha una cambra de 5 m per 9 m que podia ser l'església
del castell, dedicada a Santa Maria. Era d'una sola nau i durant molts anys va
ser utilitzada com a carbonera. Les restes de la porta del segon recinte
s'endevinen al mur septentrional del castell. A la banda oest hi havia un vall.
La tradició parla de l'existència de túnels que
comunicaven l'interior i l'exterior del castell, actualment tapiats.
Per les característiques de l'aparell constructiu,
carreus allargats i una mica treballats, la torre central i les parets del
primer clos provenen del segle xi.
La torre de l'angle sud-oest és datable al segle xiii (un document de 1303 esmenta
una torre rodona).
Durant els segles XV i XVI, s'hi efectuaren diverses
reformes, que encara es conserven, tot i que, en gran part, romanen amagades
per successius afegitons.
Sant Martí de
Sales és una església del municipi de Sales de
Llierca (Garrotxa)
que forma part de l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Als documents antics és anomenada Sant Martí
de "Cabissono", que sembla el nom que porta el lloc on posteriorment
fou bastida l'església. quipedia
L'església de
sant Martí de Sales representa el nucli central del dispersat poble del mateix
nom i està situada a poca distància del poble de Tortellà en direcció a llevant.
És un temple d'una sola nau, amb dues capelles rectangulars a cada costat, un
transsepte -que no és apreciable des de l'exterior- i un absis semicircular a
l'interior. La porta d'ingrés està situada a llevant, presentant carreus molt
ben tallats, on hi ha gravades les inicials de Crist i al coronament, hi ha una
fornícula amb la imatge del sant. El campanar està situat a migdia; té una
torre coronada per un teulat a quatre vessants i obertures als quatre vents.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
