2025 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA SANT FERRIOL SANT SILVESTRE DE MOR
DATA
10/09/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BESALU ICG |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
SANTUARI DE SANT FERRIOL 42º11’53.2’’
N 002º40’07.03’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,11
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,46
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,04 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,18
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,26
HORES |
|
|
Temps
parats : |
51
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,4
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
534
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
374
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
159
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
241
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
242
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA DE MUNTANYA, TOT EL RECORREGUT MARCAT COM A PR AMB MARCA GROGUE |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (11 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
SANT FERRIOL,L’OM,TURO DE LES OFRENES,CAN CAVALLER,SANT
SILVESTRE DE MOR, PUNT D’INICI |
|
|
|
EL SANTUARI DE SANT FERRIOL ESTA UN
XIC RESTAURAT, ELS ESTADANTS QUE HI HA SEMBLA QUE TENEN GANES DE NETEJAR-HO I
ARREGLAR-HO, SANT SILVESTRE HO HAN DEIXAT VISITABLE, AMB UNES PETITES REFORMES
EL SANTUARI DE SANT FERRIOL ES DEL SEGLE XVII, DOCUMENTAT DESDE L’ANY 1.495
ESTIL GOTIC TARDA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA, SORTIDA PER VEURE EL MONESTIR DE SANT FERRIOL I L’ERMITA
DE SANT SILVESTRE DE MOR MOLT INTERESANT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: 49 ERMITES
DE LA GARROTXA SANT ISCLE DE COLLTORT SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER
DATA
17/09/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
PROP
DE L’ERMITA DE SANT ISCLE DE COLLTORT AL COSTAT DE LA CARRETERA HI CABEN 3 COTXES 42º07’4.2’’N 002º31’30.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP, PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,11
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,20
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,21 HORES |
|
|
Temps
Total : |
4,00
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,09
HORES |
|
|
Temps
parats : |
50
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,9
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,2
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
729
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
588
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
140
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
339
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
345
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMI
DE MUNTANYA, EL PRIMER TRAM ESFALTAT,PISTA SENSE ESFALTAR, CORRIOL DE
MUNTANYA, ALGUN TRAM MARCAT CON A GR. I TAMBE EN PR MARCA GROGUE, ALGUN TRAM
SOL PR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (14 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
PROP SANT ISCLE DE COLLTORT,EL PORT,EL TRITER, VOLCA
DE TRAITER,L’ESTANYOL D’AMUNT,L’ESTANYOL D’AVALL,SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER,COLLADA
DEL PORTET,MAS DEU,LA PENOSA PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANT SALVADOR DE
PUIG-ALDER ESTA VEN CONSERVADA, HI HA EINES DE PALETA ALS BAIXOS VOL DIR QUE
HI HA VOLUNTARIS PER LA CONSERVACIO,LA VISTA DESDE L’ERMITA AMB TOT EL
CABRERES ES ESPECTACULAR IGUAL QUE EL CANIGO,L’ERMITA DE SANT ISCLE ESTA MOLT
VEN COSERVADA VAREN ESTAR DE SORT QUE VAREN PODER VEURE EL INTERIOR MOLT BONIC |
|
VALORACIO GLOBAL DE LA SORTIDA SI EL DIA ES CLAR DESDE SANT SALVADOR LA VISTA ES ESPECTACULAR, VAREN PUJAR PER DARRERA, PERO VAL LA PENA VEURE-LA PER DAVANT QUE ES EL MES INTERESANT VEURE-LA PENJADA PER LA ROCA
Història
Antigament en aquest
mateix lloc s'alçava el Castell de Puig-alder, del qual en tingueren
l'alta sobirania els comtes de Besalú. Bernat Tallaferro, comte de Besalú,
llegà el castell al seu testament, l'any 1020, al seu fill i successor Guillem.
Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder. El Castell
estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en testament (1212)
a la seva filla Dulcia. Aquesta, per enllaços familiars, el llegarà a Berenguer
(1141) i a Pere (1142). Després el castell passà a mans de la família Palafolls
(Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277). L'any 1281, Ermessendis de Cartellà,
senyora del castell d'Hostoles, el porta en dot, juntament amb el d'Hostoles i
el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga, Baró de
Cabrenç
El castell va passar a
la corona fins que el rei Joan II el cedí a Francesc de Verntallat. Mort
aquest, els castells d'Hostoles i de Puig-alder retornaren a la corona.
Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud). Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets.]El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.
El castell de Colltort està
documentat el 1017 en què havia estat donat en feu pel comte de Barcelona Ramon Borrell. La jurisdicció del terme passa
a la senyoria d'Hostoles i després
als Santa Pau. El segle xviii pertanyia a la batllia reial
d'Hostoles.] L'església de Sant Iscle també està
documentada l'any 1017.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: 54
ERMITES DE LA GARROTXA COLL DE LA RELLA SANT JULIA DE LES MEDES CAPELLA DE SANT
JORDI
DATA
15/10/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANT FELIU DE PALLEROS ICG |
|
|
Comarca
: |
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
COLL
DE LA RELLA 42º 07’11,1’’N 002º32’47.9’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
6,23
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,08
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
11,38HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,29
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,18HORES |
|
|
Temps
parats : |
1,11
HORES |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,7
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
1,8
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
967
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
840
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
127
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
196
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
201
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA ESFALTADA, CAMINS DE MUNTANYA, SENDER, ALGUN TRAM MARCAT AMB MARQUES
GROGUES |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (9 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
COLL DE LA RELLA,SANT JULIA DE LES MEDES,COLL DEL BARRANC,COLLET
DE SANT JORDI,CAPELLA DE SANT JORDI,COLLADA DE FONT
POBRA,CAN TIA PUNT D’INICI |
|
|
|
SAN JULIA DE LES MEDES, ESTA MOLT
AMAGADA, EL MIG DE CAMPS DE PASTURA DE LES VAQUES, PER VEURE-LA HAS DE SER AL
COSTAT, IGUAL QUE LA CAPELLA DE SANT JORDI TAPADA PER ELS ARBRES, FINS QUE NO
ESTS AL COSTAT NO LA VEUS |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA INTERESANT PER SEGIR-LA, SEGUIR EL GPS, SI NO CONEIXES BE
EL TERRENY
.jpg)
.jpg)
.jpg)
SANT
JULIA DE LES MEDES
Sant Julià de
les Medes és una
obra de Sant Aniol de
Finestres (Garrotxa)
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya. La capella de Sant Julià de les Medes està ubicada
dalt de la Serra de Finestres i es troba mig amagada per la vegetació. A
prop hi ha Sant Joan de les
Medes.
Té una sola nau, que fou sobrealçada, utilitzant aquest espai com a
colomar. L'absis, a llevant, és semicircular i conserva part de l'antiga
coberta de llosa. Actualment no disposa de campanar.
Va ser bastida amb pedra menuda; el teulat és a dues aigües, sostingut per bigues de fusta,
cadirat, llates i teules col·locades a salt de garsa. La porta és a ponent,
feta de senzilles dovelles;
damunt d'ella un òcul dona
llum a la nau i una gran obertura ventila l'espai superior.
El seu interior es troba totalment
descuidat, i actualment s'utilitza per guardar bales de palla. L'esglesiona,
d'uns vuit metres de llargada per quatre d'amplada, està en mal estat de
conservació.
aquest indret es
tenen poques referències documentals; havia estat associat al terme del castell
de Finestres, i va pertànyer també als barons de Santa Pau.
2025 Catalunya
Excursió:115 BESALU
SANT FRUITOS D’OSINYA
DATA
29/10/2025 RUTA ERMITES DE LA GARROTXA
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BESALU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
PROP DEL PONT DE BESALU 42º11’54.2’’N
002º42’11.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,59
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,27
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,23 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,56
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,08
HORES |
|
|
Temps
parats : |
47
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
2,8
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,2
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
427
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
157
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
270
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
358
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
354
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,CAMINS
DE MUNTANYA, PISTA ESFALTADA I SENSE ALSFALTAR, SENDER MARACAT CON A GR I PR
AMB MARCA GROGUE , I CORRIOL |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (12 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BESALU,MAS PITER,L’ATMETLLER,SANT FRUITOS D’OSINYA,CANDARA,
PUNT D’INCI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANT FRUITOS ESTA RESTAURADA,
I MOLT BEN CONSEVADA, LLASTIMA QUE L’ENTRADA HI HA UNES HERBES MOLT ALTES QUE
TAPEN L’ENTRADA I ES DIFICIL PODER ARRIBAR-HI, EN CAMBI EL LATERAL I LA ESPLANADA
ESTA NETA DE BROSA AMB EL TALLA GESPA HO HAN NETEJAT |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA: INTERESANT PER VEURE L’ERMITA QUE L’EXTERIOR ESTA BEN
CONSERVADA
El veïnat
d'Ossinyà era un petit nucli de població, actualment deshabitat, situat a
llevant del municipi de Sant Ferriol. El temple es trobava en ruïnes fa poc
s'hi van fer unes importants obres de restauració. És d'una sola nau, volta
esfondrada i porta d'entrada situada a migjorn, amb arcs en gradació llinda i
timpà llis. En aquest mateix costat sud de l'església hi ha, també, una
finestra i una sagristia annexionada al mur en època més avançada. A llevant,
l'absis és semicircular amb cornisa senzilla. A ponent hi ha una finestra
espitllerada i, també, és on està situat el campanar d'espadanya de doble
obertura, convertit en una torre.
Antiguament Sant Fructuós havia estat parròquia independent, passant posteriorment a convertir-se en sufragània de Sant Silvestre del Mor. L'any 975 ja surt documentada "Sancti Fructuosi de Vrciniano" com depenent de Santa Maria de Besalú, segons la concòrdia entre Miró -Bisbe de Girona- i Bernat -Comte de Besalú-. Dos anys després, el temple fou donat a l'esmentat cenobi de Santa Maria, fet que confirmà, el 998, el Papa Gregori V, citant a la butlla "Sancti Fructuosi in Vrsiniano"
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA BANYOLES SANTA MAGDALENA DE NOVES SANT ROMA DE MIANIGUES
DATA
12/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA BANYOLES ICG |
|
|
Comarca
: |
PLA
DE L’ESTANY |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
ESTANY
DE BANYOLES APARCAMENT AL COSTAT DE L’ESTANY 42º07’01.4’’N
002º45’21.6’’E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
8,98
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,49
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,46 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,57
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,57
HORES |
|
|
Temps
parats : |
59
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,1
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,9
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
226
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
167
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
59
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
113
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
108
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
PISTA ESFALTADA I SENSE ALFALTAR, SENDER NO HI CAP MARCA, SOLS ALGUN PAL INDICADOR
AMB DIFERENTS RECORREGUTS |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (10 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
ESTANY DE BANYOLES,FONT PUDOSA,MIANIGUES,MAS
VELL,SANTA MAGDALENA DE NOVES,CAN CAMPOLIER,CAN TOR,SANT ROMA DE
MIANIGUES,AIGUAMOLLS DE LA PUDA ESTANYOL DE LA CENDRA, PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ENTORN DE SANTA MAGDALENA DE
NOVES ES UN XIC DESMENAGAT, L’ERMITA ESTA MOLT CORRECTA PERO ALGUNA CASA DEL
COSTAT SEMBLA EL MERCAT DE CALAF,L’ESGLESIA DE SANT ROMA ES DE BON VEURE |
|
SANTA
MAGDALENA DE NOVES
Santa Magdalena
de Noves és una església de Camós (Pla de
l'Estany) protegida
com a bé cultural d'interès local. Corona un petit turó situat a la vora
esquerra del Matamors, al costat del mas Noves. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'ermita
de Santa Magdalena data de la fi del segle xi,
encara que ha estat transformada posteriorment i avui és ben poc el que en
resta del seu estat originari. L'indret de Noves apareix documentat per primera
vegada en l'any 1019 en què Ramon Bonhom va donar a la canònica
gironina terres
situades a Camós. El lloc era un mas situat dins el terme parroquial
de Sant Vicenç de Camós, que fou venut l'any 1303 a Bernat, abat de Banyoles per Mair, fill de Salomó, un jueu de Besalú. La capella havia estat incorporada al mas i
s'havia abandonat el culte catòlic al passar a mans dels jueus. Fins al 1544 no
apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys
fou construït el retaule.
Petita ermita
romànica d'una sola nau de planta rectangular i un absis lateral
rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La portada, a
ponent, un senzill arc de mig punt dovellat és protegida per un porxo afegit més tardanament a la
construcció principal i que resta tancat per la banda de ponent. Una de les
cantonades d'aquest porxo, realitzat amb murs de pedra i volta de canó, serveix
de suport intermedi de l'escala d'accés a l'espadanya i al mateix temps és un terrat que permet
l'accés al cor des de l'exterior. Entre la porta i un petit ull de bou a la
part alta de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada. Dues
finestres més al mur de migdia foren obertes amb posterioritat. El mur de
tramuntana té una capelleta circular, a manera d'absidiola, coronada
exteriorment per una cornisa en cavet del mateix tipus que la que hi ha als
murs laterals. Aquesta capella degué formar part de l'estructura original o fou
construïda poc més endavant. L'aparell dels murs és de filades de pedra
sorrenca només desbastada, fora de les cantonades i la cornisa que són de pedra
travertínica de Banyoles ben tallada. L'obra se situaria a la primera meitat
del segle xiii.
Sant Romà de
Miànigues és una església amb elements romànics i barrocs de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de planta rectangular i coberta de
teula a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb capelles i
annexes laterals i absis pentagonal. A
l'interior, l'església és coberta per volta de canó amb llunetes i, a banda i banda de la nau,
s'obren capelles laterals amb arcs de mig punt sobre impostes motllurades.
La façana principal presenta una portalada amb brancalls i llinda de pedra emmotllurada i, a sobre,
una fornícula amb
petxina. Al centre hi ha un rosetó i la façana acaba amb una cornisa curvilínia. La torre campanar és
de planta quadrada amb la part superior rematada amb cornisa i merlets. Les parets portants són fetes amb carreus irregulars de pedra de Banyoles.
A les cantonades i al voltant de les obertures, els carreus són ben tallats.
És l'església parroquial del veïnat de
Miànigues de Porqueres. Està dedicada a sant Romà. També s'hi venera a sant
Llop qui dona motiu a les festes que s'hi celebren el primer cap de setmana de
setembre.
La seva actual configuració barroca és
deguda a importants reformes efectuades en el segle xviii sobre una antiga església,
possiblement construïda durant el segle xii.
L'actual portalada és de
l'any 1783.
L'església es troba citada en un document
del segle x (957), en
que el Bisbe de Girona va cedir
l'església al monestir de Banyoles. En nomenclàtors diocesans del segle xiv apareix amb el nom de
"Sancti Romani de Mianicis".
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Excursió: ERMITES
DE LA GARROTXA, MIERES SANTA MARIA DEL FREIXE
DATA
26/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO MAPA SANTA PAU ICG |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
APARCAMENT
PUBLIC DE MIERES 42º07’22.1’’N
002º38’23.6’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
MITJANA,
CAP PAS PERILLOS, LA BAIXADA ANAR EN COMPTE HI HA ALGUN PAS RELLISCOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,60
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,18
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,18 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,59
HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
3,02
HORES |
|
|
Temps
parats : |
57
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,4
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
655
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
202
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
453
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
448
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
388
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
SENDER MARCAT AMB SENYAL GROGUE, I LA BAIXADA AMB SENYAL VERMELLA I ALGUN TRAM
AMB GROGUE,PISTA DE MUNTANYA, EL ULTIM TRAM PISTA ESFALTADA |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (6 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
MIERES, APARACAMENT PUBLIC,EL PUIG,SANTA MARIA DEL FREIXE,CAN
TORRENT, CAN SALVIA, EL CANET PUNT D’INICI |
|
|
|
L’ERMITA DE SANTA MARIA DEL FREIXE
ESTA AMB MOLT BON ESTAT DE CONSEVACIO, ESTA AL MIG D’UN PRAT RODEJAT DE
MUNTANYES QUANT HI ARRIBES FA POTXOCA VEURE L’ERMITA EN TOTA LA PUJADA NO
TROBES CAPA CASA |
|
VALORACIO
GLOBAL DE LA SORTIDA: MOLT INTERESANT PER VEURE L’ERMITA AMB EL CAMPANAR DE DUES
CAMPANES PERO SENSE CAMPANES
Santa Maria del Freixe és una església del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local
Santa Maria
Freixe està situada a l'extrem meridional del terme de Mieres, al vessant
septentrional del Collet de Bastarra, a 630 metres d'altitud. Era l'antiga
església parroquial rural, la primera notícia data de l'any 977.[1] El seu origen és romànic, malgrat que es troba molt modificada i
ampliada, presentant una porta d'ingrés al temple sota la finestra de l'absis
semicircular, que avui dia està tapiada.
L'accés actual és per la façana de ponent,
on a sobre la porta hi ha una finestra en forma de creu grega i una petita
fornícula, feta en pedra calcària. Al costat nord hi ha adossada la sagristia i
el campanar de torra de secció rectangular amb teular a dues aigües aixecats
com a cos separat del temple, per bé que s'hi troba adossat per mitjà d'altres
addiccions. Després d'uns anys d'abandó, a l'any 2003, va ser restaurada
gràcies a la Diputació de Girona, de l'Ajuntament de Mieres i del Bisbat de
Girona. En aquesta restauració, es va eliminar l'entrada de l'absis, que
havia estat afegida cap al segle xviii.
És una edificació medieval de planta
rectangular, amb un absis semicircular a llevant. Cap al segle xviii, s'afegeixen a la cara nord una
capella lateral i una sacristia, sobre la qual s'edifica el campanar.
L'interior mostra l'absis lleugerament ultrapassat, que podria ser datat del
segle xi. L'absis és
introduït per un arc triomfal i conserva alguns vestigis, molt escassos, de
pintura mural, sembla que tant d'època romànica com posteriors. La volta que
cobreix la nau és de canó, i la de la capella lateral, de mitja lluna.
viquipedia
MAPA DEL RECORREGUT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
2025 Catalunya
Excursió: CAMINADES
ERMITES DE LA GARROTXA BESALU SANT PERE DE LLIGORDA SANTA MARIA DE PALERA
DATA
19/11/2025
|
Activitat
: |
Excursionisme
i senderisme |
|
|
Orientació
GPS mapas |
BONA
ORIENTACIO |
|
|
Comarca
: |
LA
GARROTXA |
|
|
Lloc
d’inici excursió Coordenades: |
CARRER MAS PLASSA 42º
12’02.2’’ N 002º41’32.7’’ E |
|
|
Grau
de Dificultat Passos perillosos |
FACIL,
CAP PAS PERILLOS |
|
|
Distància
recorregut : |
9,011
KILOMETRES |
|
|
Hora
d’inici caminada : |
8,26
HORES |
|
|
Hora
d’arribada : |
12,08 HORES |
|
|
Temps
Total : |
3,41 HORES |
|
|
Temps
en moviment : |
2,51
HORES |
|
|
Temps
parats : |
50
MINUTS |
|
|
Mitjana
en moviment : |
3,2
KILOMETRES |
|
|
Mitjana
Total : |
2,5
KILOMETRES |
|
|
Altitud
màxima : |
298
METRES |
|
|
Altitud
mínima : |
150
METRES |
|
|
Desnivell
total : |
148
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat pujant : |
289
METRES |
|
|
Desnivell
acumulat baixant |
293
METRES |
|
|
Tipus
d’itinerari Camins,sender,pista |
CIRCULAR,
CORRIOL, SENDER, EL PRIMER TRAM MARCAT CON A GR I PR, EL ULTIM TRAM COM A PR,
PISTA DE MUNTANYA ESFALTADA I SENSE ESFALTAR |
|
|
Participants: |
CAMINAIRES
TUPINAIRES (7 PERSONES) |
|
|
Crònica
|
BESALU, CARRER MAS PLASSA, VINYALS,SANT PERE DE
LLIGORDA,SANT SEPULCRE DE PALERA SANTA MARIA DE PALERA.LA MASO,EL SALT DE PALERA,CAN
BARRACA,PUNT D’INICI |
|
|
|
SORTIDA MOLT INTERESANT PER VEURE
LES ERMITES DE SANT PERE, EL SANT SEPULCRE DE PALERA I SANTA MARIA DE PALERA,
UN RECORREGUT PER GAUDIR DEL ROMANIC DE LES ERMITES |
|
SANT PERE DE LLIGORDA
Sant Pere és
l'església parroquial del veïnat de Lligordà;
es tracta d'una construcció romànica del segle xii, malgrat que es disposen de dades anteriors. Té una sola
nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors.
L'absis, semicircular està situat al costat de llevant. La porta d'accés al
temple és a migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un
timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb
aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que
acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem
del passador.
El campanar, a la
façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada
al segle xviii, amb teulat a
dues vessants. Al nord, unit amb el temple, hi ha construccions annexes.
Història
Sant Pere de Lligordà
ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa
Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. L'actual temple, és
del segle xii. El nom del
lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079),
"Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano
(1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a
convertir-se més endavant en Lligordà.
L'església, que
conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins ben entrada la
vintena centúria un retaule del segle xvi,
fet per Pere Mates, amb escenes de la vida del Sant titular del temple. L'any
1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia
donat.
Els Goigs que aquesta
parròquia canta a Sant Pere, diuen: "Lligordà lo poble nostre, us
honora en eix altar, és la gent devota vostre, que amb amor us el va alçar,
sempre els feu tot benefici, doncs sóu Vós el seu Patró...".
Santa Maria de Palera és una església del poble de Palera, actualment del municipi de Beuda (Garrotxa), protegida com a bé cultural d'interès local. No s'ha de confondre amb el Sant Sepulcre de Palera, que és a prop.
Església d'una
sola nau, amb absis semicircular al
costat de llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al
centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada
per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, en època tardana, es va
bastir la sagristia. La porta d'entrada és a ponent i consta gravat a la fusta
la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya, de doble obertura, que
posteriorment va convertir-se en torre de teulat a dues vessants.
Es conserva una pica
baptismal d'època romànica, d'immersió. Està situada al costat dret de l'única
nau de què disposa el temple; no té cap mena de decoració i fa
74 centímetres de diàmetre i 72 centímetres d'alçada. A l'interior
del temple es conserva, així mateix, una sepultura d'alabastre d'Antonius
Ferrer, mort el 26 de setembre de 1789, capellà de LLigordà i Palera, oriünd de
Figueres.
Història
Antiga església
parroquial del poble de Palera,
construïda al segle xi i
que, a l'acabament del segle xvi o
començament del segle xvii,
passà a convertir-se en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada
l'any 1085 a l'acta de consagració del monestir del Sant Sepulcre de Palera situat
dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en
"Paleria" al segle xii,
així consta igualment anotada, l'any 1362, en el "Llibre Verd" del
Capítol de Girona.
Al Museu Diocesà de Girona s'hi conserva
la imatge de Santa Maria, del segle xiv,
d'alabastre policromat i 55 centimetres d'alçada, que s'hagué de restaurar
després dels fets iconoclastes de 1936.
Adossada a aquest
església s'hi troba la casa forta de la Masó, amb murs d'origen medieval.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
