2017
Catalunya
Excursió: VOLTA A PEU AL PENADES 1º ETAPA SANT
SADURNI D’ANOIA,SANT PAU D’ORDAL
Data : 10-11-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLE SANT
SADURNI
|
|
Comarca :
|
ALT
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CENTRE DE
SANT SADURNI D’ANOIA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJA
|
|
Distància
recorregut :
|
15,74
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,56 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,54
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,58 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
4,52 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,05 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,7
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
481 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
128 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
353 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
570 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
469 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DEL DISAPTES (12 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT SADURNI D’ANOIA,LA
QUEROSA,CASTELL DE SUBIRATS,CAN SALA,CAN MATA DEL RACO,
COVA D’EN MISERACS,SANT PAU D’ORDAL
|
|
MAPA RECORREGUT
2017
Catalunya
Excursió: 2º ETAPA VOLTA AL PENADES,L’ARBOCAR
A OLESA DE BONES VALLS
Data : 15-12-2017
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
POBLACIO DE L’ARBOCAR DE DALT
|
|
Comarca :
|
L’ALT
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
LA
POBLACIO DE L’ARBOCAR DE DALT
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
14,68
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,02 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,14
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,12 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
4,13 HORES
|
|
Temps
parats :
|
57 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,5
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
392 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
164 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
132METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
379 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
369 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
LA COLLA DEL
DISABTES (12 PERSONES)
|
|
Crònica
|
L’ARBOCAR DE DALT,MAS SUNYER,SANTA
SUSANA,SANT PERE DE CASTELL VELL,CASTELL D’OLIVELLA,LA LLAUREDA,AVENÇ DE
L’ESQUERRA,HOSPITAL DE CERVELLO,OLESA DE BONESVALLS
|
|
Dinen en
un restaurant de Olesa de bonesvalls
|
||
CASTELL
D’OLIVELLA
Castell d'Olivella és un antic
castell situat entre els municipis d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès
(Alt Penedès) i declarat bé cultural d'interès nacional.
De l'antic castell d'Olivella,
documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs que
sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc
treballada i morter d'escassa qualitat. Enmig de les runes del castell
d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle XVIII un
molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona.
Molt a prop del castell d'Olivella hi
ha les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere. És un edifici d'una
nau de la qual només en resta l'absis, amb una finestra d'esqueixada simple, i
part dels murs. Prop d'ella hi ha les ruïnes de la Masia del Rector.
És un castell termenat que ja apareix
mencionat en documents del 992 i del 1002. En una transacció del 1038
s'assenyalen els límits d'aquest castell. Sembla que el domini feudal del
castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona.
L'església era l'antiga parròquia
d'Olivella. S'esmenta per primera vegada a mitjans del segle X, quan era
possessió de la mitra barcelonina. L'any 1625 la parròquia es traslladà al
temple bastit al castell nou d'Olivella.
La
construcció del molí, al segle XVIII, va ser una iniciativa del rector
d'Olivella, que va morir mentre s'estaven traslladant les moles des de
Vilafranca. Les moles van quedar abandonades i hom diu que una està a la riera
de Begues i l'altra a la serra dels Carlins
HOSPITAL DE CERVELLO
2018
Catalunya
Excursió: 3º ETAPA VOLTA AL PENADES L’ARBOCAR
DE DALT A CASTELLET
Data : 18-01-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT
MIQUEL D’OLERDOLA,L’ARBOCAR DE DALT
|
|
Comarca :
|
ALT
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
L’ARBOCAR
DE DALT
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
17,64
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,56 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
14,11
HORES
|
|
Temps
Total :
|
6,14 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
5,09 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,05 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,9
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
459 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
115 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
229 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
537 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
648 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DISAPTES (10 PERSONES)
|
|
Crònica
|
L’ARBOÇ DE DALT,L’ARBOÇ DE
BAIX,CAL MACIA,FORN DE CALÇ DEL
PAPIOL,CAL CANTIGUES,SANT MIQUEL’OLERDOLA,CASTELL D’OLERDOLA,URBANITZACIO
DALT MAR,PUIG DE L’AGUILA,TURO DE LES TRES PARTIONS,CAL
CASSANYES,CAL CREMAT CAL BALANGUER
SANT PERE,CASTELL DE CASTELLET, CASTELLET
|
|
CASTELL DE CASTELLET
Notable
conjunt de torres rodones i quadradades amb alts murs de defensa. Fruit de la
"restauració" feta a partir de l'any 1928. Té elements medievals
(segles XI i XII) amb altres gòtics i molta part inventada. També guarda
finestrals romànics i gòtics i merlets de coronament. Forma un conjunt
fantasiós.
L'element
més antic, la torre mestra, datada el segle XII, fa uns 5 m de diàmetre
interior, el gruix dels murs és d'1,5 m i l'alçada d'uns 15 m. Els murs són
fets de carreus rectangulars, força grans i ben arrenglerats. Hi ha diverses
finestres acabades amb arc de mig punt. La porta devia estar situada en el
mateix lloc que l'actual refeta (sud-oest).
La resta de
les construccions sembla que s'han de datar en època posterior, algunes posterior
al romànic. El mur orientat a est i acabat amb merlets i espitlleres rodones és
datat al segle XIV per Monreal i Riquer. El mur formava part d'un clos sobirà
en forma de "L" protegit per dues torres d'angle. Per sota del
recinte hi ha un talús fet amb carreus grossos probablement del segle XIII que
delimita un segon clos a la zona oriental. A la banda nord, un mur i una torre
que formarien part d'un tercer clos. Al costat de la torre meridional, la porta
d'entrada que actualment mostra un portal acabat amb arc de mig punt i un
matacà.
Castell de Castellet. Entrada (gener 2009)
El castell,
que en aquest moment s'anomenava de Sant Esteve i era situat a la marca del
comtat de Barcelona, s'esmenta per primera vegada l'any 977 quan el comte
Borrell II el va vendre a Unifred Amat que hauria d'edificar murs i refer
torres i després va passar als seus descendents.[2] És documentat al llarg del
segle X.[1] Un document signat per Otger de Castellet (fill d'Unifred) l'any
1024 i el seu fill s'esmenta en una discussió de límits el 1037. El 1076
Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I
per 8.000 mancusos moneda semblant al dinar, l'antiga moneda musulmana d'or que
s'havia començat a encunyar al final del segle VII i que va ser imitada fora
dels territoris califals. Del segle XI es conserva el castell i la capella i
del segle XIV són les torres quadrades, els portals i la barbacana del cantó
oriental
A principis
del segle XII, Jordà de Santmartí, hereu del terme de Castellet, jurà fidelitat
al comte de Barcelona per aquest castell i el 1132 es comprometé a no
damnificar els honors del monestir de Sant Cugat que eren dins els límits del
castell. Els Santmartí conservaren diversos drets al terme, almenys fins al
segle XIII. El castell consta, l'any 1189, en el testament de Guillem V de
Santmartí. El 1219, el rei Jaume I confirmà el dret que tenien Ferrer de
Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet que era feu de
la corona. Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, la família Csstellet
posseí el castell en rerefeu i, de fet, el domini del terme. Els Castellet
ocuparen càrrecs en l'administració reial i destacaren en la conquesta de la
Catalunya Nova. L'últim membre d'aquest llinatge que va conservar el castell fou
Blai de Castellet. Després passà a la corona i el rei Martí l'Humà el 1405 va
vendre l'alta jurisdicció a Pere de Torrelles. Dels Torrelles passà als Desplà
i d'aquests a Bernat de Requesens el 1460.
Durant la
guerra civil de 1462 a 1472 fou pres per les tropes del rei conestable Pere IV
de Catalunya, al final tornà als Requesens i finalment fou venut a Guillem de
Peralta. Fou dels Aguilar el 1566, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes
de Santa Coloma que mmantingueren els drets jurisdiccionals fins a l'abolició
de les senyories l'any 1837. L'any 1928 el propietari, Josep de Peray i March,
el va restaurar i refer de forma fantasiosa, molt apartada del seu estil
primitiu.
El 1925 fou
adquirit per l'arxiver Josep de Peray i March, que el va reconstruir entre els
anys 1928 i 1929.[1] A començament del segle XX, el castell estava molt
ensorrat, amb la torre mestra mig enfonsada i restes de murs i estances, amb un
edifici més modern en la part occidental. El 1928-1929 va ser restaurat i en
algunes parts profundament refet.
Actualment,
des de 2001 és propietat de la Fundació Abertis que ho va comprar a l'Hospital
de Nens de Barcelona i ho va restaurar. La restauració va ser a càrrec de
l'arquitecte Albert Adell.
(viquipedia)
CASTELL
D’OLERDOLA
Les excavacions
arqueològiques realitzades al Conjunt Monumental d'Olèrdola han permès establir
la cronologia d'ocupacions d'aquest indret des del Bronze Antic fins a l'època
medieval, amb llargs períodes d'abandó.[1] De l'antiga ciutat d'Olèrdola hom
sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard,
pels ibers. La seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en
èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau.
Tot i que a
l'interior del recinte fortificat s'han recuperat materials i estructures del
Bronze Antic (un vas campaniforme de complex Salomó i una cubeta amb materials
ceràmics fets a mà del Bronze Antic-Bronze Mitjà, restes de fauna i sílex), és
a partir del Bronze Final que es presenta un hàbitat estable i organitzat
urbanísticament.
La primera
fortificació coneguda és d'aquesta època (s. IX-VIII aC). Aquest mur defensiu
és paral·lel a la muralla romano-republicana coneguda i conserva un mur
transversal intern, la part superior del qual fou aprofitat en època ibèrica.
Durant el segle IV i fins a finals del II aC es documenta una ocupació per part
d'un poblat ibèric. En aquesta fase ibèrica es reutilitza la muralla del
Bronze-Final i es produeix una adequació d'habitatges i d'un carrer,
estructurats respecte al mur defensiu de la muralla i que es trobaria englobada
en la torre posterior d'època romano-republicana.
A finals del
segle II aC els romans aixecaren una altra muralla davant de l'anterior, una
talaia i probablement una gran cisterna tallada a la roca amb una capacitat de
més de 350 m2. La cisterna amida 16,40 m de llargària x 6,50 m d'amplada x
3,5-4 m de profunditat. Aquesta cisterna es considera d'època ibèrica o
romano-republicana i va ser reaprofitada en època medieval. Es localitzaren 2
pedreres també d'aquesta època (finals segle II - principis segle I a.C.), una
dins del recinte emmurallat i l'altra davant de la muralla. Cap a mitjans del
segle I a.C., Olèrdola va ser abandonada però es produí una ocupació medieval a
partir del segle IX. Sembla que un camp de sitges tallades en el sediment
pertanyen a un primer moment de l'ocupació medieval
A l’alta
edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la
documentació, Olèrdola fou "fundada" l'any 929 per Sunyer I de
Barcelona (912-954), que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies
de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al
llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i
musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i
defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. Va patir moltes ràtzies
musulmanes com la de l'any 985 d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la
mateixa capital i va vèncer a la Batalla de Rovirans.
L’estructura
urbana del vilatge alt-medieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat
es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall,
l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la
plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de
vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i
altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos
benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al
carrer principal entorn la porta d’entrada. La civitas s'estenia fora de les
muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de
Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes o "olerdolanes".
A inicis del
segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població
vers la plana. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les
incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els
comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació
concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant
Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els
descendents del qual en posseïren la castlania fins al segle XIII. Tot el
material ceràmic recuperat són vasos de ceràmica grisa, sense que hi hagi
materials vidrats, fet que suposa un abandonament del lloc vers el segle XIII.
Sobre el penya-segat oest es localitzà part de la muralla medieval que envoltava
la plataforma, d'uns 60 cm d'amplada
La fortalesa
perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions
temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s.
XV o durant la guerra del Francès al s. XIX. Després vingué l'abandó total tot
i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey. L'església de
Sant Miquel va ser parroquial fins al 1884, moment en què el Bisbat de
Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una
explotació agrícola
Existeixen
estructures modernes (segle XIX) corresponents al conreu en feixes,
reconstruccions i un probable forn exhumat destinat a la fosa de metall.
L’any 1963
la Diputació de Barcelona va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971,
després d’algunes reformes a l’església i la construcció d’un nou edifici en el
lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d’Olèrdola
s’obre al públic. Des de 1995 el conjunt històric d’Olèrdola és una de les seus
del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural
d'Interès Nacional l’any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC).
En l'any
2007 es va fer prospeccions geofísiques amb georadar i gradiometria magnètica,
que han permès identificar estructures en el subsòl abans desconegudes. S'ha
detectat una muralla preibera-ibera, paral·lela a la romana i separada per 6m,
un possible tancament a l'Est de l'estructura i estructures de divisió interna
de l'espai entre les dues muralles i nivells d'ús en les habitacions
resultants. També s'ha localitzat un tancament a l'Oest, zones de combustió i
divisions internes. Una altra detecció va ser l'antic camí d'accés al Pla dels
Albats, paral·lel a l'exterior de la muralla romana. A l'interior del castell
s'han localitzat la continuació de les parets desaparegudes dels murs laterals
i han apuntat la presència de dos possibles nivells d'ús
Construït a
la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga civitas ibero-romana.
Per la construcció es va aprofitar una torre talaia d'època romana republicana,
entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que tancava
només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el tancament total del
recinte.
De
l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava
coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va
estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.
Església de Sant Miquel d'Olèrdola
Sant Miquel d'Olèrdola
L'església
de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola. L'edifici actual
és el resultat de construccions successives empreses entre els segles IX i XII.
L'església té una sola nau i absis de planta quadrada, corresponents a l'obra
del segle X. Durant el segle XII s'elevaren els murs de la nau que, reforçats
amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta de fusta per una volta
de canó. Al mateix temps es devia construir el cimbori, damunt el qual hi ha
una espadanya molt malmesa, així com la porta de la façana de ponent, dovellada
i d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una finestra
geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE del temple
es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per fora i
semicircular per dins.la construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou
obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué
nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera
del comtat de Barcelona. El segle X, el comte Sunyer féu bastir una segona
església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou
consagrada el 935 pel bisbe Teodoric. La darrera etapa constructiva, produïda
el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades
pels atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte
Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El
despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte
fins a l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil,
només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, després que entorn
del 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici.
Actualment està reduïda a la categoria d'ermita.
Al llarg del
temps, el temple va experimentar noves modificacions que, tanmateix, han estat
eliminades en el curs de diverses restauracions realitzades en el segle XX
(1926-28, per Jeroni Martorell i a partir del 1953, per Camil Pallàs). La recent
restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic
amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se
als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.
Durant una
de les restauracions es va trobar l'escultura anomenada Cap d'un dimoni.
PANTA DE DE FOIX
2018
Catalunya
Excursió: 4º ETAPA VOLTA AL PENADES CASTELLVI
A CASTELLET
Data : 21-02-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PENEDES
|
|
Comarca :
|
PENEDES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
CASTELLVI-
ERMITA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
17,18
KILOMETTRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,16 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,27
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,10 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
4,40 HORES
|
|
Temps
parats :
|
40 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,4
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,7
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
271 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
93 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
178 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
100 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
270 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DISAPTES (14 PERSONES)
|
|
Crònica
|
CASTELLVI,GONCAR
DALT,CORNUDELLA,MARE DE DEU DELS ARQUETS,AQUEDUCTE DELS ARCS,BANYERES DEL
PENEDES,CASTELL DE BANYERES,SANTA MARIA DEL PRIORAT,CAL SALVET,L’ARBOÇ,LES
CASETES DEL ROQUER,EL MASET,CASTELLET
|
|
Excursió: 5º ETAPA VOLTA AL PENADES,SANT
SADURNI DE CASTELLVI,TORRELLES DE FOIX
Data : 16-03-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
CASTELLVI
|
|
Comarca :
|
ALT
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
ERMITA DE
SANT SADURNI
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJA
|
|
Distància
recorregut :
|
16,67
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,04 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,43
HORES
|
|
Temps
Total :
|
5,39 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
4,39 HORES
|
|
Temps
parats :
|
59 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,00KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
3,6
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
444 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
229 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
214 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
590 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
462 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
UNIO
ESCURSIONISTA POCA PENDENT(9 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT SADURNI DE CASTELLVI,EL
CASTELLOT,LA ROCA,CASTELL DE SANT MARTI,SANT JOAN DE LLEDÓ,CAN VALLES,CAL
PASTOR,CAL TORRÓ,MOLI DE MORGADES,EL CORRALNOU,
TORRELLES DE FOIX
|
|
LA PUJADA DEL CASTELLOT HI HA UN
XIC DE TARTERA I PEDRA QUE RUDOLA,ESTE QUE ANAR EN COMPTE PER NO CAURE, ES
MILLOR PUJAR-LO QUE BAIXAR
|
||
2019
Catalunya
Excursió: 7º ETAPA VOLTA AL PENADES VILOVI DEL
PENADES SANT QUINTI DE MEDIONA
Data : 24-01-2019
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
SANT
QUINTI DE MEDIONA
|
|
Comarca :
|
ALT
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
VILOVI
DELPENADES
|
|
Grau de
Dificultat :
|
MITJA
|
|
Distància
recorregut :
|
18,40
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
7,52 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
13,54
HORES
|
|
Temps
Total :
|
6,02 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
5,05 HORES
|
|
Temps
parats :
|
56 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana Total
:
|
3,1
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
581 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
240 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
340 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
486 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
422 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DISAPTES (15 PERSONES)
|
|
Crònica
|
VILOVI DEL PENADES,LA FASSINA
VELLA,CAN FERRAN,GUARDIOLA DE FONT RUBI,CAN COSTA,SANT VICENÇ DE MORRO
CURT,CAN SERRA GAVATXA,LES PERRERS,SANT QUINTI DE MEDIONA
|
|
DEIXEN UN
COTXE A VIOLOVI DEL PENADES I UN ALTRA A SANT QUINTI DE MEDIONA
|
||
Excursió: 9º ETAPA VOLTA AL PENADES
SANT PAU D’ORDAL OLESA DE BONESVALLS
Data : 11-04-2019
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PENADES
|
|
Comarca :
|
PENADES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
SANT PAU
D’ORDAL
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,02
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,00 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,03
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,02 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,57 HORES
|
|
Temps
parats :
|
46 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,6
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,4
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
521 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
213 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
274 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
364 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
361 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA
|
|
Participants:
|
LA COLLA
DELS DISAPTES (15 PERSONES)
|
|
Crònica
|
SANT PAU D’ORDAL,TURO DE LES
MENTIDES
MONTGORS,OLESA DE BONESVALS
|
|
