SANT JOAN DE CORNUDELLA
PER LA AUTOVIA C-17 ANAR A CAMPDEVÀNOL,DIRECIÓ GOMBRENY, AL ARRIBAR A GOMBRENY SEGUIR A MONT-GRONY,PASADA LA CASA EL CAMP, I UN XIC ABANS D'ARRIBAR AL SANTUARI, UNS PALS INDICADORS ENS SENYALEN EL COMENÇAMENT DEL CAMÍ EL GR.-3,HI HA LLOC PER DEIXAR EL COTXE,SEGUIR LA PISTA, ES FORÇA AMPLA I EN ALGUN LLOC ENCIMENTADA, QUAN ARRIBEN A LA CASA DE MAIANS LA PISTA SEGUIX MUNTANYA A MUNT, UN CORRIOL A MA ESQUERRA, ESTA SENYALITZAT, SEGUIREN EL CAMÍ A LA ALÇADA DE CAM TORRA, DESPRÈS DE UN REVOLT AL FONS DALT DE UN TURÓ JA ES POT VEURE SANT JOAN DE CORNUDELLA.
LA TORNADA PER EL MATEIX CAMÍ D'ANADA.
DISTANCIA 10,06 KILÒMETRES, DESNIVELL 123 METRES, ASCENSIÓ ACUMULADA 324 METRES ,TEMPS 4 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 30 MINUTS
PER LA AUTOVIA C-17 ANAR A CAMPDEVÀNOL,DIRECIÓ GOMBRENY, AL ARRIBAR A GOMBRENY SEGUIR A MONT-GRONY,PASADA LA CASA EL CAMP, I UN XIC ABANS D'ARRIBAR AL SANTUARI, UNS PALS INDICADORS ENS SENYALEN EL COMENÇAMENT DEL CAMÍ EL GR.-3,HI HA LLOC PER DEIXAR EL COTXE,SEGUIR LA PISTA, ES FORÇA AMPLA I EN ALGUN LLOC ENCIMENTADA, QUAN ARRIBEN A LA CASA DE MAIANS LA PISTA SEGUIX MUNTANYA A MUNT, UN CORRIOL A MA ESQUERRA, ESTA SENYALITZAT, SEGUIREN EL CAMÍ A LA ALÇADA DE CAM TORRA, DESPRÈS DE UN REVOLT AL FONS DALT DE UN TURÓ JA ES POT VEURE SANT JOAN DE CORNUDELLA.
LA TORNADA PER EL MATEIX CAMÍ D'ANADA.
DISTANCIA 10,06 KILÒMETRES, DESNIVELL 123 METRES, ASCENSIÓ ACUMULADA 324 METRES ,TEMPS 4 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 30 MINUTS
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| LA CASA DE MAIANS CRUILLA DEL CAMÍ |
 |
| LA CASA DE MAIANS AL FONS |
 |
| CAM TORRA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| L'ERMITA DALT DEL TURO |
 |
| FONT DAVANT DE SANT JOAN |
 |
| L'ERMITA I UNS QUANTS TUPINAIRES |
 |
| FOTO PANORAMICA DE L'ALBERT |
 |
| SANT JOAN DE CORNUDELLA |
DEL SANTUARI DEL REMEI A L’ERMITA DE SANT ANTONI
 |
| ERMITA DEL REMEI |
la història és molt més llarga. En aquesta zona, prop del Remei, hi havia el castell de Creixenturri. En aquesta zona, el pas del riu Ter es fa més estret a les Rocasses, on ara hi ha un pont. Aquest castell, juntament amb una torre de guaita a Cavallera, servia de defensa contra els invasors que volien penetrar a la Vall de Camprodon.
El castell tenia adossada una església, de Sant Cristòfor. En una reforma de la fortalesa, al segle XIV, es va trobar una imatge de la Verge. Se li va construir un oratori i, més tard, una capella a la vora del castell. Però tot plegat es va abandonar i la imatge es va traslladar a l’església de Sant Cristòfor on va ser coneguda com la Verge del Forat. Durant el segle XVIII se li van atribuir, a la Verge, diversos favors a gent que estava malalta. Ràpidament es va estendre una gran veneració per la imatge i se li va donar l’advocació del Remei. Tenia tanta fama, que el temple es va fer petit i es va haver d’engrandir enderrocant-ne una part i anys després reformant-lo per complert i perdent l’original arquitetura romànica.
La imatge va ser destruïda l’any 1936 però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia. Aquesta és la que actualment és al santuari. La seva festa es celebra el segon diumenge d’octubre.
Al cambril de la Verge, la gent que ha sigut sanada de diverses malalties, hi deixa exvots en forma de la part del cos: cames, braços, intestins, cor… També hi ha penjades crosses, diverses peces d’ortopèdia, fotos de gent, radiografies… Realment fa una mica de por i més si hi entres sol. Una vegada em vaig endur un espant molt gran amb una figura d’escolanet
 |
| EL SANTUARI AL FONS |
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| EN LLUIS I AL FONS SANT ANTONI |
 |
| RETOL DE LA VALL DE CAMPRODON |
 |
| SANT ANTONI |
: L'ermita actual de Sant Antoni data de 1702. Té annexada una casa per a ermitans i va ser restaurada fa pocs anys pels Amics de Sant Antoni. A la casa hi ha graelles per fer barbacoes, taules i lavabos, però normalment estan tancats, així com l'ermita. També hi trobem plafons explicatius de la magnífica vista, que abraça tota la vall. Sota el massís del Canigó podem veure Sant Pau de Segúries, la Ral, Cavallera, Camprodon, Llanars, la Roca, Abella, Vilallonga, Tregurà i Molló. La roureda de Can Pascal té un gran valor ecològic, forestal i paisatgístic. Els roures que hi veiem, alguns dels quals tenen 200 anys, són de fulla gran, espècie poc abundant a Catalunya. Aquí viuen nombroses espècies animals, com el pica-soques, el picot, l'esquirol, el porc senglar i moltes altres.
distancia 6,15 kilometres,desnivell 438 metres,temps 3,45 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 30 minuts
<><><><><><><><><><><><><><><><><><><><> </> <><><><><><><><><><><><><><><><><><><><> </>
l Remei
MAPA DEL RECORREGUT
ERMITA DEL REMEI
ENTRADA DE L'ERMITA DEL REMEI
DETALL DE LA PORTA DEL REMEI
LA FAMILIA DELS TUPINAIRES
-21.jpg)
LA CASA DEL MIR FOTO LLUIS
-8.jpg)
FOTO DE FAMILIA LLUIS
-16.jpg)
PANORAMICA DE LLUIS GRANE
Bibliografia Ajuntament de Campdevanol,cartografia Alpina Ripolles,
Trak Wikiloc (ramon gonzalez)
CAMPDEVANOL SANT PERE AUIRA
MAPA DEL RECORREGUT
EL GRAU
LA GLAÇADA DEL MATI
SANT SADURNI DE SOVELLES
SANT SADURNI DE SOVELLES
EL PRAT
PAL INDICADOR
MAPA DEL RECORREGUT
LA CASA DE SANT ROC
L'ERMITA DE SANT ROC
LA CASA DE LA QUEROLA
LA CASA DE LA QUEROLA
PAL INDICADOR
FONT DEL SANT
MONESTIR DE RIPOLL
L’ERMITA DEL REMEI I LA DE SANTA
MARIA DEL CATLLAR
<><><><><><><><><><><><><><><><><><><><> </> <><><><><><><><><><><><><><><><><><><><> </>
Santuari de la Mare de Deu de
|
situat als vessants meridionals de la
serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla
que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).
>Esmentat al s XVII, fou ampliat
al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947. Era conegut pel Remei
de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la
carretera de les Llosses, actualment arruïnat.
L’ermita de Santa Maria del Catllar, derruïda, va ser
consagrada el 1040 per l’abat Oliba sobre les ruïnes d’un antic castell. La
Mare de Déu del Catllar era invocada per la ceguesa, la coixesa, les trencadures, els
endimoniats, els herniats i fins i tot els parts
Distancia
7,73 kilometres,ascencio acumulada 375 metres,descens acumulat 355 metres,
temps 3 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 1 hora (cartogarfia
Alpina el Taga) trak a wikiloc ramon gonzalez
-21.jpg)
-8.jpg)
-16.jpg)
RECORREGUT PER EL
TORRENT D’ESTIULA O TORRENT DE LA CABANA
• Itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estiula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, on podrem gaudir de la bellesa visual dels seus salts d’aigua i refrescar-nos a l’estiu als seus gorgs d’aigües transparents.
• Durant el recorregut podem observar diferents comunitats vegetals que es disposen segons els condicionants ambientals i l’acció modificadora de l’ésser humà, com és el cas del bosc de ribera, format principalment per verns, que hi ha a la llera del riu Merdàs; la pineda de pi roig, plantada amb finalitats productives, que va substituir les rouredes, i els boscos caducifolis originaris que ocupen la major part de la vall d’Estiula. També hi ha zones obertes, formades per feixes amb prats i matollars, que ens recorden que totes aquelles valls s’havien conreat i que actualment resten abandonades o tan sols aprofitades com a terrenys de pastura per al bestiar.
• La presència de l’activitat humana en aquestes valls és present en les restes d’una antiga teuleria i d’un possible antic molí sota el mas del Colomer, en alguns masos encara avui en dia actius, com cal Paraire i Bussacs, i en l’activa explotació forestal que ha obert amples i fangosos camins i ha deixat petja en les zones d’aclarida dins del bosc.
• Finalment, en el punt més alt de l’itinerari es gaudeix d’una vista cap a la Serra de Montgrony i Serra Cavallera, les dues grans serralades del Prepirineu del Ripollès.
• Itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estiula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, on podrem gaudir de la bellesa visual dels seus salts d’aigua i refrescar-nos a l’estiu als seus gorgs d’aigües transparents.
• Durant el recorregut podem observar diferents comunitats vegetals que es disposen segons els condicionants ambientals i l’acció modificadora de l’ésser humà, com és el cas del bosc de ribera, format principalment per verns, que hi ha a la llera del riu Merdàs; la pineda de pi roig, plantada amb finalitats productives, que va substituir les rouredes, i els boscos caducifolis originaris que ocupen la major part de la vall d’Estiula. També hi ha zones obertes, formades per feixes amb prats i matollars, que ens recorden que totes aquelles valls s’havien conreat i que actualment resten abandonades o tan sols aprofitades com a terrenys de pastura per al bestiar.
• La presència de l’activitat humana en aquestes valls és present en les restes d’una antiga teuleria i d’un possible antic molí sota el mas del Colomer, en alguns masos encara avui en dia actius, com cal Paraire i Bussacs, i en l’activa explotació forestal que ha obert amples i fangosos camins i ha deixat petja en les zones d’aclarida dins del bosc.
• Finalment, en el punt més alt de l’itinerari es gaudeix d’una vista cap a la Serra de Montgrony i Serra Cavallera, les dues grans serralades del Prepirineu del Ripollès.
El inici del corriol el parc del
Querol,pujant a ma esquerra,distancia 8,43 kilometres
Desnivell 252 metres, temps 3,50
horesBibliografia Ajuntament de Campdevanol,cartografia Alpina Ripolles,
Trak Wikiloc (ramon gonzalez)
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| CARTELL FAUNA |
 |
| EN CAMIL I EL PAL INDICADOR |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| GORG DEL COLOMER |
 |
| GORG DEL FORAT |
 |
| PAL DEL GORG DEL FORAT |
 |
| GORG DE LA TOSCA |
 |
| GORG DE LA CABANA |
 |
| FOTO DE FAMILIA DE JOSEP PLA |
CAMPDEVANOL SANT PERE AUIRA
• Itinerari que ens
apropa a excel•lents miradors naturals sobre la vall del Freser, i que ens
permet gaudir, gairebé a vol d’ocell, dels contrastos que ens ofereixen els
paisatges del Ripollès.
• Indrets com el Pla de la Tomba i Sant Pere d’Aüira ens permeten apropar-nos a un tipus de vegetació rocallosa pròpia d’indrets assoleiats amb escàs sòl format. L’itinerari, a més, transcorre travessant diferents comunitats forestals com pinedes, rouredes i un singular alzinar.
• Pel que fa al patrimoni cultural, aquest itinerari ens permet apropar-nos a una de les joies del romànic de la comarca, l’església de Sant Pere d’Aüira, encinglerada dalt d’un turó sobre la vall del Freser. També ens permetrà descobrir les tres esglésies parroquials de Campdevànol, advocades a sant Cristòfol: la més antiga, la Vella, d’origen romànic (S.XII) i actualment en ruïnes; la coneguda com Sant Cristòfol Vell (S.XVIII), enfilada sobre el poble, al costat del cementiri; i la més recent, i parròquia actual, Sant Cristòfol Nou (any 1890), que és el punt de partida de l’itinerari.
• Durant el descens l’itinerari ens permet observar la impactant intervenció de l’ésser humà sobre el medi natural en l’activitat extractiva de les guixeres, situades a l’altra banda de la vall del Merdàs, així com vestigis de l’activitat agrícola de masos, la majoria molt més antics que l’actual vila de Campdevànol.
• Indrets com el Pla de la Tomba i Sant Pere d’Aüira ens permeten apropar-nos a un tipus de vegetació rocallosa pròpia d’indrets assoleiats amb escàs sòl format. L’itinerari, a més, transcorre travessant diferents comunitats forestals com pinedes, rouredes i un singular alzinar.
• Pel que fa al patrimoni cultural, aquest itinerari ens permet apropar-nos a una de les joies del romànic de la comarca, l’església de Sant Pere d’Aüira, encinglerada dalt d’un turó sobre la vall del Freser. També ens permetrà descobrir les tres esglésies parroquials de Campdevànol, advocades a sant Cristòfol: la més antiga, la Vella, d’origen romànic (S.XII) i actualment en ruïnes; la coneguda com Sant Cristòfol Vell (S.XVIII), enfilada sobre el poble, al costat del cementiri; i la més recent, i parròquia actual, Sant Cristòfol Nou (any 1890), que és el punt de partida de l’itinerari.
• Durant el descens l’itinerari ens permet observar la impactant intervenció de l’ésser humà sobre el medi natural en l’activitat extractiva de les guixeres, situades a l’altra banda de la vall del Merdàs, així com vestigis de l’activitat agrícola de masos, la majoria molt més antics que l’actual vila de Campdevànol.
Distancia 10,28
kilometrés Desnivell 324 metres,Temps 4,15hores amb esmorzar temps d’esmorzar 1
hora
Bibliografia Ajuntament
Campdevanol,cartografia alpina mapa el Taga El trak a wikiloc ramon gonzalez
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| MASÍA AMB RUNES |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| RETOL INFORMATIU |
 |
| DETALL DE LA PORTA DE L'ERMITA |
 |
| L'ERMITA PER DARRERA |
 |
| EL CAMPANAR DE L'ERMITA |
 |
| FOTO DE FAMILIA |
 |
| DETALL DE SANT PERE |
DE VALLFOGONA A SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS
El santuari existia
ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s. XVII. S'hi venera una
antiga imatge gòtica d'alabastre de Santa Magdalena.
Distancia 14,26
kilometres,Desnivell 683 metres,Ascencio acumulada 817 metres,Descens
acumulat,794 metres, Temps anada i tornada 5,30 hores amb esmorzar, temps
d’esmorzar 30 minuts
El trak a wikiloc
ramón gonzalez
|
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| EL TORRENT DE LA BAUMA |
 |
| CASA DEL PUIGVASALL |
 |
| SANTA MAGDALENA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| ALTAR DE SANTA MAGDALENA |
 |
| SANTA MAGDALENA PER DARRERA |
DE VIDRA AL L’HORT DE GETZEMANI
Introducció:
Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.
Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)
Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il.luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”
Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.
Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)
Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il.luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”
Distancia 6,40
kilometres,desnivell 368 metres,temps 2,60 hores
Bibligrafia Fer Muntanya,Cartografia
Editoral Alpina Puigsacalm
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| DETALL D'LHORT DE GETZEMANI |
 |
| RUNES DE LA CASA D'LHORT |
 |
| VEGETACIÓ D'LHORT |
 |
| PAL INDICADOR |
El trak a wikiloc ramon gonzalez
Existia ja el 1044.
La seva església romànica, al s. XII, es troba avui dia en ruïnes. Era
servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou
unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d'independència al s.
XVII, que s'accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a
la seva subjecció a Saltor.
RECORREGUT: LA
PISTA QUE SURT DEL PONT DE RIBAMALA DE LA CARRETERA DE RIPOLL A SANT JOAN DE
LAS ABADESAS,SEGUIR-LA PER ARRIBAR AL COLL DEL MARTI, UN PAL INDICADOR ENS
MARCA L’INICI DEL CAMÍ QUE SENSE DEIXAR-LO ENS PORTARÁ A VIDABONA.
DISTANCIA
5,26KILOMETRES,DESNIVELL 326 METRES TEMPS 3 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS
D’ESMORZAR 30 MINUTS
El trak a wikiloc
ramón gonzalez
|
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PANELL DEL PUIG DE L'ALIGA |
 |
| PANORAMICA DESDE EL PUIG DE L'ALIGA |
 |
| PANELL DEL CAMÍ DE VIDABONA |
 |
| PAL INDICADOR DEL CAMÍ |
 |
| PANELL DE SANTA MARIA DE VIDABONA |
 |
| RESTES DEL SANTUARI |
 |
| LA BARANA DEL SANTUARI |
 |
| LA PORTA D'ENTRADA |
EL
PUIG ESTELA
EL PUIG ESTELA ES UNA MUNTANYA DE 1.361 METRES QUE ES TROBA AL MUNICIPI DE VALLFOGONA DEL
RIPOLLÈS, AL CIM I TROBEN UN VÈRTEX GEODÈSIC.
DEIXEN EL COTXE AL COLL DE CANES,UN PAL INDICADOR ENS SENYALA AL PUIG ESTELA,SEGUIN UNA PISTA PER DEIXAR-LA A UN KILÒMETRE PER SEGUIR UN CORRIOL QUE ENS PUJARA FINS DALT EL PUIG ESTELA,CONTINUAREM PER LA CARENA PER EL COLLET DE LA FAGEDA,COLLET DE LA RAMADA.
SEGUIREN PER TROBAR EL COLLET DE CAL POLLASTRE QUE INICIÀREM LA BAIXADA,PER ARRIBAR A LA CARRETERA DE RIPOLL A OLOT,QUE A L'ANADA EN DEIXAT UN COTXE,PER NO FER 3 KILÒMETRES DE CARRETERA PER ARRIBAR AL COLL DE CANES.
RECORREGUT 5,56KILOMETRES,DESNIVELL 439 METRES,TEMPS 3,15METRES AMB ESMORZAR,TEMPS D'ESMORZAR 45 MINUTS
DEIXEN EL COTXE AL COLL DE CANES,UN PAL INDICADOR ENS SENYALA AL PUIG ESTELA,SEGUIN UNA PISTA PER DEIXAR-LA A UN KILÒMETRE PER SEGUIR UN CORRIOL QUE ENS PUJARA FINS DALT EL PUIG ESTELA,CONTINUAREM PER LA CARENA PER EL COLLET DE LA FAGEDA,COLLET DE LA RAMADA.
SEGUIREN PER TROBAR EL COLLET DE CAL POLLASTRE QUE INICIÀREM LA BAIXADA,PER ARRIBAR A LA CARRETERA DE RIPOLL A OLOT,QUE A L'ANADA EN DEIXAT UN COTXE,PER NO FER 3 KILÒMETRES DE CARRETERA PER ARRIBAR AL COLL DE CANES.
RECORREGUT 5,56KILOMETRES,DESNIVELL 439 METRES,TEMPS 3,15METRES AMB ESMORZAR,TEMPS D'ESMORZAR 45 MINUTS
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| EL PESEBRE I EL PUNT GEODESIC |
 |
| DALT DEL PUIG ESTELA |
 |
| FAGEDA |
COLL D’ARES-PUIG DE LES FORQUES-PUIG PEDRISA- COLLADA DE PRATS-TORRE DEL
MIR-COLL D’ARES
La Torre del Mir
està situada a 1540 mts. i ens ofereix unes magnífiques vistes del Costabona i
el Massis del Canigó. Fou construïda per Jaume II de Mallorca. Era una torre de
vigilància la qual permetia vigilar el Coll d'Ares i servia per comunicacions
militars amb les Torres de Cabrenys a Serrallonga i la Torre de la Guàrdia a
Prats de Molló.
Distancia 11,08 kilometres,desnivell 134 metres,temps 4,30 hores amb esmorzar,temps d’esmorzar 45 minuts |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| LA TORRE DEL MIR A LA DISTANCIA |
 |
| EL FORT VENT ENS FA ABRIGAR |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| PRATS DE MOLLO AL FONS |
 |
| LA TORRE DEL MIR |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| LA TORRE DEL MIR I EL CANIGO AL FONS |
 |
| FOTO LLUIS AMB EL TUPINAIRES |
SAN SADURNI DE SOVELLAS
Antiga parroquia de les Llosses,situada a
970 metres d’altitud,lloc de Sovellas municipi de les Llosses,comarca del
Ripollés,bisbat de Vic,s’hi arriba per la carretera C-26 que va de Ripoll a
Berga i arriba al poble de les Llosses, a má Esquerra surt una pista
encimentada que ens hi porta
La primera esmena data de l’any 925 quan el
bisbe Jordi de Vic,la doná al monestir de Ripoll,apareix escrit con
Sovezillas.Durant el segles XI i XII,va cambiant de grafia i surt escrit com
Soveiles i Sovidiviles,Sovediles en els diferents llistats
De les parroquies de Vic.L’any 1312,es
dictá sentencia en un plet entre el bisbat de Vic i el monestir de Ripoll,per
la posessió de la parroquia de Sovelles favaorble a Ripoll,edifici de planta
rectangular,amb capelles laterals.Fou
reedificada els anys 1714-1717.
El Museu Episcopal de Vic,conserva un
portacandeles del segle XIII, procedent d’aquesta església, les seves
Mides son: 55 cm,de llarc per 9 cms d’altura
i dos platets de 11,5 cm de diámetre.
El recorregut: La Sala,El
Grau,Les Muntades,Sant Sadurni de Sovelles,La Plana,i El Prat.
Distancia 8,100 kilómetres,desnivell 196 metres,temps 3,20 hores amb
esmorzar, temps d’esmorzar 45 minuts(el trak a wikiloc ramon gonzalez)
VOLTA PER L’ERMITA DE SANT ROC
La vila de Ripoll l’hem vist
des del cim de Sant Roc, on també ens hem aturat al búnquer construït els anys
quaranta i formava part de la línia Pirineu.en començat la sortida el pàrquing de Ripoll amb direcció
al cementiri passant per la casa de Can Nap,Sant Roc,Torrents,la Querola,Can
Tramuntana per tornar al punt de sortida, distancia 7,92 kilometres,desnivell
acumulat 360 metres, temps 3,45 hores amb esmorzar ,temps d’esmorzar 1 hora En
definitiva, una excursió amb pocs desnivells, recomanable per a tothom.
LES BAUMES
DE LLAÉS
LES BAUMES
DE FLEUS I BAUMASSA
L'habitatge troglodític és present en
diversos indrets de la nostra geografia. Al sector de Puigsacalm-Bellmunt, n'hi
ha un grapat. L'itinerari ens portarà a visitar duges de les baumes que havien
estat habitades a l'entorn de Llaés: la bauma , la Baumassa i la balma dels
Fleus, segurament la més interessant
Què ens expliquen, de les baumes, els
llibres i les guies? En la guia "Ripoll. Guia Cartogràfica del
municipi", de Artur Masdeu, Francesc Morera i Gonçal Cutrina, editada per
l'Impremta Maideu (1984), trobem, en l'apartat Monuments històrics, una
referència a la bauma del Teixidor i diu: "Situades a una distància
relativament curta (1 hora) del Castell de Llaers es troba la bauma del
Teixidor, lloc interessant, refugi dels pobladors prehistòrics, taller de
muntatge de les armes carlines i fins no fa pas molts anys habitacle d'una
família pagesa. Altres balmes com són la Baumassa, la Baumeta, Xurigera, el
Cuc, Cambrassa i Fumada donen fe de la importància que tingué en temps passat
tot el sector de Llaers, perquè totes varen ser habitades en altres
temps". En aquesta mateixa guia hi ha una relació de les masies del terme
de Ripoll; allà, a més de les baumes citades abans també esmenta els Fleus i la
Balma (?). De totes, indica que estan deshabitades.En Ramon Vinyeta, en una de
les seves publicacions "El Vidranès" (Ed. Celblau. Torelló, 1986)
diu: "A la serra de Milany, a les proximitats de la masia del propi nom,
del terme municipal de Vidrà, però en terme de Llaés, es troba un grup de
balmes troglodítiques, essent les principals la balma del Teixidor, la del
Burbau, els Fleus, la Baumassa i la Baumeta. Tenen un interès remarcable ja que
persones que hi van néixer encara viuen en l'actualitat. Concretament, la bauma
del Teixidor, la més notable, espaiosa i confortable, fou habitada fins l'any
1952, i els testimonis fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran
interès. És possible que mil anys enrera fos un poblat ibèric-troglodita, del
qual en som descendents els que vivim en aquestes comarques. Una excavació
normalitzada, duta a terme per gent especialitzada, de segur que donaria
resultats sorprenents".(bibliografia
del bloc les meves muntanyes)Recorregut:Lllaés,la casa del Teixidó, la baume de Fleus, baume de
Bamassa i tornar a Llaés
Distancia 10,88 kilometres,ascencio
acumulada 484 metres, temps 4 hores amb esmorzar, temps d’esmorzar 40 minuts (trak a wikiloc Ramon Gonzalez)
        
2018
Catalunya
Excursió: MATAMALA CAMINS ANTICS DE FERRADURA
Data : 285-03-2018
SANTA MARIA DE MATAMALA
Església
d'origen romànic, ampliada i retocada totalment a partir del segle XVII, quan
s'allargà la nau amb un presbiteri que substituí l'antic absis. Posteriorment
es construïren dues capelles laterals -una de les quals data del 1735-, unes
golfes i dos arcs als murs de la nau per allotjar-hi altars laterals, així com
un nou campanar de torre, massís, amb una gran finestra a cada cara del pis
superior. També li foren afegides una capella del Santíssim a l'esquerra del
presbiteri i una sagristia a la dreta.
A la segona
capella de la part sud es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser, dita
de Moreta. És del segle XVIII.
L'església
és esmentada des del 888, si bé fou reedificada en època romànica, al segle
XII, i molt modificada després els segles XVII i XVIII.[viquipedia)
SANTA MARIA DE LES LLOSES
Santa Maria
de les Llosses és una església romànica que es troba al mig de la vall de les
Llosses (Ripollès), dalt d'un petit serrat, fent de parròquia a un grup
disseminat de cases.
Edifici
d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant per un
absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i decorat amb
arcuacions llombardes a l'exterior. A l'interior de la nau s'aprecia la
modificació dels murs per instal·lar-hi tres capelles que ocupen part del gruix
del parament. També són d'època posterior la sagristia adossada a tramuntana,
que tapa una part de l'absis, i el cos de la rectoria al costat de ponent.
L'accés per una senzilla portalada d'arc de mig punt es troba al mur de
migjorn, on també s'alça el campanar de torre amb finestres geminades i coberta
a quatre vessants(viquipedia)
        
SANTA MARIA DE MATAMALA
2018
Catalunya
Excursió: CASTELL DE PALMEROLA
Data : 02-05-2018
CASTELL
DE PALMEROLA
Situat a 1095 m sobre el nivell de
mar, al cim d'una muntanya pròxima a la carretera que uneix Borredà i les
Llosses. El municipi de Palmerola és a l'extrem de la comarca del Ripollès. Al
segle XV es parla de la domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella.
N'era el senyor Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui
heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat
Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola
pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a
Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell
de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera
que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan
de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li
concedí la castlania
El castell de Palmerola està situat
dalt d'un petit puig, a 1.095 m. d'altitud. Inicialment es tractava d'una casa
forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura
d'uns castlans anomenats Palmerola. El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí
una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de
la Portella, al donzell Joan de Palmerola. El 1767 fou concedit el títol de
marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en
possessió de la família. El castell ha estat restaurat - pràcticament
reedificat - fa pocs anys pel seu propietari, dins un estil de castell
medieval, amb una gran torre emmerletada.
Escrit a "Els Castells catalans":
"Tenim dubtes sobre l'existència del castell de Palmerola sigui molt
remota. La primera notícia concernent aquest castell, la llegim del 1286, quan
el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió del rei Alfons
"el Franc". Més tard, el 1294, el mateix Bernat Guillem de la
Portella assegurà amb aquest castell part de l'esponsalici assignat a la
muller, Sibil·la de Pinós (filla de Galceran IV de Pinós). Arran d'aqueixa
fermança, A. de Palmerola, absolt de l'homenatge que tenia prestat al seu
senyor Bernat Guillem de la Portella, el prestà a Bernat Galceran de Pinós,
germà de Sibil·la. A. de Palmerola era, evidentment, el castlà d'aquest
castell" El rei Pere "el cerimoniós" va vendre a Sibil·La,
mullar d'Andreu de Fonollet, "lo mer imperi y totas las jurisdiccions de
las baronies de la Portella y de Llussà y dels castells de Palmerola, de Roset,
etc." i els representants de Berga en protestaren a les corts
        
EL CASTELL DE LLUNY
2018
Catalunya
Excursió:
Data :
      
2018
Catalunya
Excursió: RIPOLL COLL DE BUFATALS FONT DEL
TIGRE
Data : 18-07-2018
     |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
