PER LA CARRETERA BV-4608 DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ A SANT BOI DE LLUCANES, AL ARRIBAR AL RETOL SERRATOSA, DEIXAR LA CARRETERA PRINCIPAL I SEGUIR PER LA PISTA ASFALTADA, DEIXAR EL COTXE PASSAT SERRATOSA, PROP DE LA MARE DE DEU DEL ROSER, AL COSTAT DE LA PISTA HI HA UN LLOC PER DEIXAR EL COTXE, ALLÀ MATEIX EL SENDER PR MARQUES GROGUES I BLANQUES,ENS PORTARA A LA CABANYA D'EN RABIO-NET,I DALT DE SANT MARTÍ XIX I EL CASTELL DE VOLTREGÀ AMB RUNES,
DALT DE SANT MARTÍ TROBEN LAS MARQUES DEL GR BLANCA I VERMELLA,CAL SEGUIR-LES, PER ANAR A SANTA LLÚCIA, EL CAMÍ DE TORNADA, ES EL MATEIX D'ANADA SENSE ANAR A SANT MARTÍ.
DISTANCIA 9,95KILOMETRES,DESNIVELL 442 METRES, TEMPS 4,05 AMB ESMORZAR TEMPS D'ESMORZAR 1 HORA
 |
| MAPA RECORREGUT |
 |
| LA BOIRA DE BON MATÍ |
 |
| EN PEP I EN MIQUEL GAUDIN DE LA VISTA |
 |
| EN LLUIS I LA MAQUINA |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| SANT MARTI XIC |
 |
| EN QUICO I EN CONRRAT AMB LA SENYERA |
 |
| LA PLANA DE VIC |
 |
| PANORAMICA DE LLUIS GRANE |
EL CASTELL DE TORELLO
Documentat el 881 també conegut en ocasions com "castell de Cervià". Durant el segle XI va estar en poder dels Besora i submissió al comte de Besalú. Mas tard seria quan adquiriria la importància del seu domini, passaria a pertànyer als Montcada (1136) i després els Milany. Posteriorment dependria dels Cabrera i finalment dels marquesos d'Aitona (1577) qui els van posseir fins al segle XIX (excepte el període 1623-1628 que ho va ser dels Granollacs).
En 1554 el marquès de Tarifa va ordenar demolir el castell per a evitar el seu ús pels bandolers, romanent en l'actualitat una torre rodona del segle XII bastant retallada.
Situació : Al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona) – Barcelona
Accés : Visitat el 19/6/2008: Entrem a la població de Sant Vicenç de Torelló i ens dirigim a la zona esportiva d'aquesta localitat, al carrer Rossinyol. En un moment donat ( N 42º03'41" / E 2º15'51") hem de girar en direcció muntanya , per un carrer entre el col·legi a una banda i un camp de futbol a l'altre, deixant al final, a l'esquerra, la piscina i seguirem recte, endavant, per una carretera sense asfaltar.
Al cap de molt poc, a la dreta veurem un cartell petit, de color verd, de senderisme (PR-C 45-1 variant – Camí del sot gran), indicant la direcció per anar al castell de Torelló.
Hem aparcat aquí mateix, en una raconada d'aquesta pista (N 42º03'52" / 02º15'43") i ens hem disposat a seguir a peu. Val a dir que el camí no té pèrdua. S'inicia primer trepitjant per un extens roquerar, on al final, després d'haver passat pel costat d'una estranya edificació que sembla abandonada, amb un aerogenerador de primera (?) generació a la part del darrera, ja veiem al davant la pista que seguirem.
Unes coordinades que ens serviran de comprovació, per veure si anem bé, quan ens trobem a mig camí :
N 42º04'05" / E 2º15'49".
Durant el recorregut es veu quasi sempre l'edificació davant nostre.
Quan veiem que estem a tocar de la torre, s'acaba la carretera (*). Uns metres abans, a la dreta ja es veu l'inici d'un petit corriol. Cal agafar-lo en direcció a l'esquerra i amunt, de manera intuïtiva i a la vegada expeditiva. Al cap de molt poc, ens sorprendrà la visió d'una petita escala de ferro, de sis graons, fixada a la paret, que ens facilita el darrer pas per accedir a la planura superior, on ja veiem davant nostre, la torre, flanquejada a la seva dreta per la bandera de Catalunya, que ha estat omnipresent durant tot l'itinerari.
Durant el curt recorregut fins arribar a la torre, a l'esquerra hi trobem quatre estaques de ferro delimitant una cisterna, a terra, excavada a la roca, presa per les males herbes, que impedeixen delimitar la seva fondària.
Situació exacte de la torre: N 42º04'24" / E 2º15'55".
ABANS DEL CASTELL DE TORELLÓ PASSEN PEL COSTAT DEL PUIG D'ARENY 655 METRES I EL PUIG CORNADOR 707 METRES,DEIXEN EL CASTELL DE TORELLÓ,PER ANAR AMB DIRECCIÓ AL SERRAT ALT,831 METRES,DEIXEN AL COSTAT EL TURO DELS TRES BATLLES 806 METRES, I ENFILEN DALT DEL SERRAT ALT, APROFITEN EL BON DIA PER ESMORZAR, TOT GAUDIM DEL MON DE BOIRA QUE TENINT AL FONS.
LA TORNADA PER EL SOT GRAN, BORGONYA, VILA-SECA I TORNAR AL PUNT DE SORTIDA.
DISTANCIA 7,40 KILÒMETRES, DESNIVELL 325 METRES,ASCENCIO ACUMULADA 410 METRES, TEMPS 4,15 HORES AMB ESMORZAR TEMPS D'ESMORZAR 45 MINUTS
Documentat el 881 també conegut en ocasions com "castell de Cervià". Durant el segle XI va estar en poder dels Besora i submissió al comte de Besalú. Mas tard seria quan adquiriria la importància del seu domini, passaria a pertànyer als Montcada (1136) i després els Milany. Posteriorment dependria dels Cabrera i finalment dels marquesos d'Aitona (1577) qui els van posseir fins al segle XIX (excepte el període 1623-1628 que ho va ser dels Granollacs).
En 1554 el marquès de Tarifa va ordenar demolir el castell per a evitar el seu ús pels bandolers, romanent en l'actualitat una torre rodona del segle XII bastant retallada.
Situació : Al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona) – Barcelona
Accés : Visitat el 19/6/2008: Entrem a la població de Sant Vicenç de Torelló i ens dirigim a la zona esportiva d'aquesta localitat, al carrer Rossinyol. En un moment donat ( N 42º03'41" / E 2º15'51") hem de girar en direcció muntanya , per un carrer entre el col·legi a una banda i un camp de futbol a l'altre, deixant al final, a l'esquerra, la piscina i seguirem recte, endavant, per una carretera sense asfaltar.
Al cap de molt poc, a la dreta veurem un cartell petit, de color verd, de senderisme (PR-C 45-1 variant – Camí del sot gran), indicant la direcció per anar al castell de Torelló.
Hem aparcat aquí mateix, en una raconada d'aquesta pista (N 42º03'52" / 02º15'43") i ens hem disposat a seguir a peu. Val a dir que el camí no té pèrdua. S'inicia primer trepitjant per un extens roquerar, on al final, després d'haver passat pel costat d'una estranya edificació que sembla abandonada, amb un aerogenerador de primera (?) generació a la part del darrera, ja veiem al davant la pista que seguirem.
Unes coordinades que ens serviran de comprovació, per veure si anem bé, quan ens trobem a mig camí :
N 42º04'05" / E 2º15'49".
Durant el recorregut es veu quasi sempre l'edificació davant nostre.
Quan veiem que estem a tocar de la torre, s'acaba la carretera (*). Uns metres abans, a la dreta ja es veu l'inici d'un petit corriol. Cal agafar-lo en direcció a l'esquerra i amunt, de manera intuïtiva i a la vegada expeditiva. Al cap de molt poc, ens sorprendrà la visió d'una petita escala de ferro, de sis graons, fixada a la paret, que ens facilita el darrer pas per accedir a la planura superior, on ja veiem davant nostre, la torre, flanquejada a la seva dreta per la bandera de Catalunya, que ha estat omnipresent durant tot l'itinerari.
Durant el curt recorregut fins arribar a la torre, a l'esquerra hi trobem quatre estaques de ferro delimitant una cisterna, a terra, excavada a la roca, presa per les males herbes, que impedeixen delimitar la seva fondària.
Situació exacte de la torre: N 42º04'24" / E 2º15'55".
ABANS DEL CASTELL DE TORELLÓ PASSEN PEL COSTAT DEL PUIG D'ARENY 655 METRES I EL PUIG CORNADOR 707 METRES,DEIXEN EL CASTELL DE TORELLÓ,PER ANAR AMB DIRECCIÓ AL SERRAT ALT,831 METRES,DEIXEN AL COSTAT EL TURO DELS TRES BATLLES 806 METRES, I ENFILEN DALT DEL SERRAT ALT, APROFITEN EL BON DIA PER ESMORZAR, TOT GAUDIM DEL MON DE BOIRA QUE TENINT AL FONS.
LA TORNADA PER EL SOT GRAN, BORGONYA, VILA-SECA I TORNAR AL PUNT DE SORTIDA.
DISTANCIA 7,40 KILÒMETRES, DESNIVELL 325 METRES,ASCENCIO ACUMULADA 410 METRES, TEMPS 4,15 HORES AMB ESMORZAR TEMPS D'ESMORZAR 45 MINUTS
EL TRAK PODEU TROBAR-LO AL WIKILOC ramon gonzalez
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| L'ALBERT I LA BOIRA AL FONS |
 |
| EL CASTELL DE TORELLO |
 |
| BELLMUNT AL FONS |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| RETOL DE CAMÍ |
 |
| EL SERRAT ALT |
 |
| EN KIKO I EL VILALTA |
 |
| LA SANTA ESPINA AL SERRAT ALT |
 |
| COLLAGE DE L'ALBERT |
EL CASTELL DE GURBDocumentat l'any 886. Castell termenat. Sembla ser un dels primers castells aixecats després de la Reconquesta. Va prendre aquest nom amb motiu de ser aquest el nom dels primers "castlans" o senyors del castell i que després van canviar el nom pel de Gurb.
Propietat dels comtes d'Osona va ser cedit a la família Queralt qui el habita durant molts anys fins a arribat finals del segle XII que ho obtenen els Montcada.
Després d'adjudicar-se la propietat el rei Jaume I, aquest va començar un lent però progressiu deterioració. En l'actualitat es poden observar les bases dels murs, una torre i la cisterna.
Situació : Al terme municipal de Gurb (Osona) – Barcelona
.
Altres : Espectaculars vistes des del cim on hi ha aquesta edificació.
LA SORTIDA DE, SANT JULIÀ DE SASSORBA,CONTINUEN PER LA PISTA,SENSE ASFALTAR, PER DEIXAR ELS COTXES AL DIPOSIT DE LA GRANGES DEL BORRELL, PER CONTINUAR PER EL SENDER PR MARCAT EN MARQUES BLANQUES I GROGUES,PER ANAR FINS DALT EL CASTELL DE GURB, LA TORNADA FEM UNA VOLTA PER UNES MASIES, LA VAGA, EL VESPELLO, LAS CORTS, PER TORNAR AL BORRELL.
DISTANCIA 8,31KM DESNIVELL DE 283 METRES, ASCENSIÓ ACUMULADA 401 METRES,TEMPS 4,15 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 1 HORA
EL TRAK EL PODEU TROBAR A WIKILOC ramón gonzalezDISTANCIA 8,31KM DESNIVELL DE 283 METRES, ASCENSIÓ ACUMULADA 401 METRES,TEMPS 4,15 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 1 HORA
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| EL CASTELL DE GURB AL FONS |
 |
| PESSEBRE DE FEM CAMÍ |
 |
| PESSEBRE DE L'UNIÓ ESCURSIONISTA DE VIC |
 |
| ILUMINACIÓ DE LA CREU |
 |
| UN RAIG DE SOL VIST DE LA CREU |
 |
| RETOLS DE FEM CAMI |
 |
| CASA DE LES CORTS |
 |
| PANORAMICA LLUIS GRANE |
 |
| COLAGE DE L'ALBERT |
SANT VICENÇ DE TORELLÓ AL MOLI DE LA RIERA
SORTIDA DEL CAMP DE FUTBOL DE SANT VICENÇ SEGUIREN UN CAMÍ A MA DRETA QUE ENS PORTARÀ A LA FONT SANTA ABANS EN DE TRAVESSAR LA CARRETERA DE TORELLÓ A SANT PERE DE TORELLÓ, SEGUIREM LA PISTA PER ARRIBAR AL MOLI DE LA RIERA, PASSAREM EL PONT ROMANIC,I EN EL PARC,APROFITAM LAS TAULES,ESMORZAREM EN AQUEST INDRET.
LA TORNADA SEGUIREN EL CAMÍ D'ANADA PER PASSAR PER EL PONT DE TARGARONA,I LA CREU DE TERME DE LA MIRACULOSA,GAUDIREN DEL CAMPANAR ROMANIC DE L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ,PER ARRIBAR AL LLOC QUE TEMIN ELS COTXES.
DISTANCIA 11,79 KILÒMETRES,DESNIVELL 74 METRES, TEMPS 4,18HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 1 HORA
SORTIDA DEL CAMP DE FUTBOL DE SANT VICENÇ SEGUIREN UN CAMÍ A MA DRETA QUE ENS PORTARÀ A LA FONT SANTA ABANS EN DE TRAVESSAR LA CARRETERA DE TORELLÓ A SANT PERE DE TORELLÓ, SEGUIREM LA PISTA PER ARRIBAR AL MOLI DE LA RIERA, PASSAREM EL PONT ROMANIC,I EN EL PARC,APROFITAM LAS TAULES,ESMORZAREM EN AQUEST INDRET.
LA TORNADA SEGUIREN EL CAMÍ D'ANADA PER PASSAR PER EL PONT DE TARGARONA,I LA CREU DE TERME DE LA MIRACULOSA,GAUDIREN DEL CAMPANAR ROMANIC DE L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ,PER ARRIBAR AL LLOC QUE TEMIN ELS COTXES.
DISTANCIA 11,79 KILÒMETRES,DESNIVELL 74 METRES, TEMPS 4,18HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D'ESMORZAR 1 HORA
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| LA SORTIDA |
 |
| LA CAMINADA |
 |
| LA FONT SANTA |
 |
| EL POLIGON DE SANT PERE |
 |
| EL PONT ROMANIC DEL MOLI DE LA RIERA |
 |
| RETOL DELS RECORREGUTS |
 |
| CAMPANAR DE SANT VICENÇ |
 |
| COLAGE DE L'ALBERT |
RECORREGUT PER EL VOLTANS DE LA VOLA
LA VINYETA ES UNA CASA ANTIGA DE PAGES DEL SEGLE XIII,SITUADA AL TERME MUNICIPAL DE SANT PERE DE TORELLO,DINS DE LA COMARCA D'OSONA,ES TROBA A LA VESSANT SUD-OEST DE LA SERRA DE COLLSACABRA.
DE SANT PERE DE TORELLO PER LA CARRETERA ANTIGA DEL COLL DE BRACONS,EL TRENCALL DE LA CASA DE LA VINYETA, LA PISTA ES ASFALTADA,DEIXEREN EL COTXE AL COLLET DE CAN PATIRAS,CONTINUEREN PER LA PISTA, ALGUN TROS ES ASFALTAT I ALGUN NO, AL ARRIBAR AL COLLET DE COLLSASPLANAS, UN CORRIOL ESTRET I EN AQUET TEMPS AMB MOLTAS FULLES SEQUES
AIXO ENS OBLIGA ANAR EN COMTE PER NO RELLISCAR,ENS PORTARA AL VEINAT DE DALT,HA ON ESMORZAREN AL MAS L'ESCOLA.
LA TORNADA UN CAMÍ CIRCULAR,PER LAS CASES DE LA, PRADELLA,LLAMBREGUERES, I PER EL COLLET DE LA CREU DEL CORAL,AL ARRIBAR AL COTXE ADMIREN LA MAGESTUOSA CASA DE LA VINYETA.
DISTANCIA 7,82KILOMETRES,DESNIVELL 335 METRES,TEMPS 3,30 HORES SENSE ESMORZAR
EL TRAK EL PODEU TROBAR AL WIKILOC (ramon gonzalez)
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| LA BOIRA A LA PLANA |
 |
| SEGUINT EL CAMÍ |
 |
| EL RESTAURANT DE L'ESMORZAR |
 |
| EL GAT I ELS FOTÒGRAF |
 |
| EL GAT BAIXA DE L'ABRE |
 |
| ESPERANT L'ESMORZAR |
 |
| LA TORNADA PER LA PRADELLA |
 |
| LA CASA DE LA VIYENTA |
 |
| FEM CAMI FOTO LLUIS |
 |
| DETALL DEL CAMI FOTO LLUIS |
 |
| EN LLUIS A FET LA FOTO DE FAMILIA |
 |
| L'ESMORZAR FOTO D'EN LLUIS CAMÍ DE SANT JAUME TRAM DE VIC A SANTA MARIA DE L'ESTANY |
MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY
Fundat el 1080, l'església actual va ser consagrada el 1131, moment en què van ser fetes al monestir nombroses donacions, entre les quals destaca l'església de Santa Maria de Moià, amb tots els seus béns, drets i privilegis. Posteriorment, encara continuà rebent donacions que enriquiren el patrimoni i augmentaren el poder del monestir, com l'església de la Garriga o la pabordia de Castellterçol. El bisbe de Vic, en fer la cessió a l'Estany d'aquella pabordia, es va quedar amb l'església de Santa Maria de Moià, tot i que li va cedir, a canvi, les de Sant Quirze de Muntanyola, Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons i Sant Fruitós de Castellterçol.El 1332 Arnau d'Oló venia el terme d'Oló, amb els castells d'Oló i Aguiló, a Ot de Montcada, la vídua del qual, Sibil·la, el va vendre a Santa Maria de l'Estany a causa de deutes derivats del seu dot. Els dos castells i el terme estaven emprenyorats, en aquell moment. Així, el castell d'Oló va passar a dependre del monestir de l'Estany el 1369. A partir d'aquell moment, el 1386 es va iniciar una sèrie de lluites entre els homes d'Oló i els de l'Estany per la redempció del castell, tot i que en un primer moment van veure de bons ulls el traspàs de propietat, ja que d'aquella manera es desfeien del domini dels Oló. Aviat se'n van desenganyar i reprengueren la lluita per l'alliberament, ara contra el poder eclesiàstic. En un primer moment, organitzaren un sindicat per recollir els 200.000 sous que havia costat la compra, per part del monestir de l'Estany, de castells i terme, però l'abat i els canonges de l'Estany no hi van accedir mai. La pretensió era passar a domini reial directe, situació molt més avantatjosa que l'existència d'un senyoriu, fos nobiliari o eclesial.
La confrontació amb el monestir de l'Estany fou dura i cruenta: els homes d'Oló assaltaren i incendiaren el monestir el 15 d'agost del 1395; hi hagué càstigs i represàlies, així com una lluita constant, tot i que vers 1420 els olonencs coadjuvaren en la restauració directa del monestir. Abans d'acabar l'edat mitjana, el 1487 hi hagué nous intents de redempció, que continuarien els segles següents, fins al 1606.
La dependència d'Oló del monestir de l'Estany comportà, doncs, uns 250 anys molt agitats. Els olonencs lluitaren per l'alliberament del domini que els subjugava, primer senyorial i després eclesial. Aquestes lluites coincideixen amb un fenomen comú a tot el país que comença a finals de l'edat mitjana i s'allargassa durant tota l'edat moderna.
El patrimoni anà augmentant, i al segle XV el monestir de l'Estany tenia sota el seu domini les esglésies parroquials de Sant Pere dels Arquells i Sant Salvador de Rubinat (a la Segarra), Sant Jaume d'Olzinelles (en el terme de Sant Fruitós de Bages), Sant Fruitós de la Ginebreda i Sant Julià d'Úixols (en el terme de Castellterçol), Sant Feliu de Rodors, Sant Feliu de Terrassola, Sant Llorenç de Boada, Sant Iscle i Santa Victòria de Tolosa (a l'actual Castellar del Vallès), Santa Maria de Segur i Santa Maria de Caselles.
Per una butlla del papa Climent VIII, el 1592 el monestir de canonges regulars de Sant Agustí va quedar secularitzat, convertit en col·legiata, i, finalment el 1775 el bisbe Bartolomé Sarmentero, de Vic, la va convertir en una simple parròquia que, a més, era considerada d'entrada, és a dir, de la categoria més baixa, on anaven destinats els capellans acabats d'ordenar.
El trak el trovareu a wikilok ramon gonzalez
Distancia19.21kilometres desnivell 454 metres, temps 5 hores
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| CAMINANT PER LA PLANA |
 |
| SANTA MARIA DE L'ESTANY |
 |
| FOTO DE LA COLLA |
 |
| DETALL DEL MONESTIR |
 |
| PANELLS EXPLICATIUS |
 |
| DETALL DEL CLAUSTRE |
 |
| DETALL PANELL DE HISTORIA |
 |
| FAÇANA DE LA BIBLIOTECA |
 |
| DETALL DEL MONESTIR |
 |
| DESPRÈS DE LA CAMINADA DINAR DE GERMANOR |
SANT FELIUET DE SAVASSONA I SANTA MAGDALENA DE CONANGLE
DISTANCIA 9,20 KILOMETRES,DESNIVELL 245 METRES,TEMPS 5 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D’ESMORZAR 1 HORA
EL TRAK A WILILOC (Ramon gonzalez)
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
DESCRIPCIÓ
una cisterna tallada a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.
Pedra del sacrifici és un jaciment de més renom de Savassona. Va ser excavat per primera vegada el 1960 proporcionant una complexa seqüència estratigràfica de la que s'hi poden deduir tres horitzons culturals. Les excavacions realitzades el 1976 ampliaren el coneixement d'aquest jaciment. L'estudi dels materials que és conserven al Museu Episcopal de Vic i les dades dels estudis dels estrats fan considerar almenys dues etapes d'ocupació humana de l'abric de la Pedra dels Sacrifici.
El Dau és un gran bloc de gres que el 1976 s'hi realitzà una excavació que proporcionà dos estrats diferenciats. L'Estrat I, amb una potència minsa (7-10 cm.).
 |
| PAL INDICADOR DE SANT FELIUET |
 |
| SANT FELIUET |
 |
| RETOLS DE CAMINS |
 |
| PANORAMICA DE SANTA MAGDALENA |
 |
| SANTA MAGDALENA |
 |
| CLAUSTRE |
 |
| DETALL DE SANTA MAGDALENA |
 |
| SANTA MAGDALENA PER DARRERA |
 |
| COLLAGE DE L'ALBERT |
 |
| FOTO DE LA COLLA AUTOR LLUIS |
 |
| FOTO DE FAMILIA AUTOR LLUIS |
 |
| PANORAMICA DE SANTA MAGDALENA AUTOR LLUIS |
El massís muntanyós de Santa Magdalena resta enquadart en l’ampli meandre del Ter .Al capdamunt de la muntanya a uns 300 m d’alçada s’hi toba el conjunt de Conangle.Tot i que els origens de Conangle són desconeguts, és probable que la causa de la seva construcción es degués al domini feudal .L’esglesia es construí al entorn del 1231 ,s’hi va aplegar una comunitat de religioses sota la direcio de la priora Maria del Bosch el 1304,el lloc de Conangle igualment com Casserres, fou durant l’època moderna refugi de bandolers, i escenari favorit de bruixes i bruixots. Está documentada l’estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda
SANT BARTOMEU DE
COVILDASA, FONT TORNADISSA
RECORREGUT: COLLADA DE BRACONS,COLLADA
DE SANT BARTOMEU,SANT BARTOMEU DE COVILDASA,FONT TORNADISSA,COLLADA DE BRACONS
DISTANCIA,6,65 KILÒMETRES,DESNIVELL 431
METRES,TEMPS 4 HORES AMB ESMORZAR, TEMPS D’ESMORZAR 1 HORA
 |
| MAPA DEL RECORREGUT |
 |
| PAL INDICADOR |
 |
| A PUNT DE CAMINAR |
 |
| CAMÍ A LA COLLADA DE SANT BARTOMEU |
 |
| PAL INDICADOR DE LA COLLADA DE SANT BARTOMEU |
 |
| CAMÍ A SANT BARTOMEU DE COVILDASA |
 |
| L'ERMITA DE SANT BARTOMEU DE COVILDASA |
 |
| PAL INDICADOR DE LA FONT TORNADISSA |
 |
| LA FONT TORNADISSA |
VOLTA A LA CASA
DE L’HORA DE TORELLO
Recorregut:Deixen el cotxe a la Casa de l'hora,seguin amb
direcció a Quatre Camins,Can Patafi,Santa
Margarida,La Fàbrega,Casanova de
Carecac,Joventeny, i tornar al punt d'inici.
La major part de L'Excursió es per camins de Pagès,amb un
desnivell molt moderat apta per tot-hom
Distancia,15,kilòmetres,ascensió acumulada 304
metres,temps 4,50 hores amb esmorzar,temps d'esmorzar 55 minuts
SANTA CECILIA A
SANT MARTI XIC
Nom donat a l'antiga església de Sant
Martí de Voltregà, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona). És
situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt). Fou
erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es
fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. Es conserva sencera, però
en estat ruïnós.
Sortida de la casa de Puigpelat, seguim el GR-3 en direcció nord què ens porta
al torrent del Grau on hi ha una font. Ara agafem un corriol que s’enfila
ràpidament a la cinglera. La seguim fins arribar a l’ermita de Sant Martí Xic i
les runes del Castell de Voltregà. Bon Mirador de la comarca d’Osona.
Recorregut: la Casa de Puigpelat,
cinglera de Puigpelat, la font, la Miranda, Sant Marti Xic, la tornada un
trosset per un corriol que baixa per el costat del que en fet la pujada.
Distancia 6.97 kilometres,desnivell
acumulat 418 metres, temps 3,40 hores amb esmorzar ,temps d’esmorzar i gaudir
de les extraordinàries vistes 1 hora
CARTELL DE SANT MARTI XIC
DEL BRULL A FONT POMERETA
La muntanya d'en Sala és un
contrafort del Matagalls amb molta personalitat. És una part d'una carena que
neix al mateix Matagalls, però que rep aquest nom a partir del coll de la Font
Pomereta. El punt més destacat és el turó del Pou d'en Sala. No hi presència de
cases, si no és ja a la part inferior, on destaca el casal modernista de
Sobrevia, de Puig i Cadafalch. Això no obstant, com tot el Montseny, ha estat
explotada des d'antic, com demostra la presència d'un pou de neu a la part alta
i les nombroses pistes que la solquen. Malgrat això últim, el camí antic, des
del Molí Espatllat fins al coll de la Font Pomereta resta gairebé intacte. El
nostre itinerari d'avui el recorre de el Brull la casa de Escaletes, Pla de la
Castanyeda, coll de les Garrotades, font Pomereta, coll de la font Pomereta ,
lloc que esmorzen tenint davant de Sant Segimon i gaudir de una vistes
extraordinàries de tot el Pirineu i la vall de Viladrau.
Distancia 8.55 kilometres,ascensió
acumulada 428 metres temps 4 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts(trak a Wikiloc Ramon Gonzalez)
EL BRULL PER DAVANT
MAPA DEL RECORREGUT
MAPA DEL RECORREGUT
RETOL DEL REFUGI DE LA SAULEDA
LA SAULEDA
LA SAULEDA
L'AIMERIC
RETOL DE SANT MARC
ERMITA DE SANT MARC
RECORD RODIGUEZ DE LA FUENTE
Quan s’acabà la guerra, Unión Industrial Algodonera S.A., amb el vistiplau del Bisbat, manà la reconstrucció de l’ermita amb la col·laboració desinteressada de mossèn Guiteres de la parròquia de la Calle de Vic.
MAPA DEL RECORREGUT
PAL INDICADOR
EL TER
DETALL DE UN GALLARET
DETALL DE UNA CREU DEL CAMI
RETOL DEL SERRAT DEL BOSC
FONT DE SANT SALVADO
MAPA DEL RECORREGUT
SANTA COLOMA SASSERRA
ROURA DEL GIOL
CARTELL MIRADOR SANTA COLOMA
DETALL SANTA COLOMA
PLACA DEL GIOL
EL GIOL
RETOL DELS TRES ROURES
Data : 01-10-2014
RETOL CAMI RAL
RETOL DE RECORREGUTS
SANTA EUGENIA DE GOMAR
ERMITA DE SANTA EUGENIA
RETOL DEL TORRENT DEL MAL
MAPA DEL RECORREGUT
PUNT INICI EL CAMI
PAL INDICADOR
PONT DE MALAFOGASA
LA RIERA MAJOR
RETOL DE MALAFOGASA
MAPA DEL RECORREGUT
ERMITA DE SANT SEBASTIA
ERMITA DE SANT ANDREU
ERMITA DE SANT ANDREU
EL ROC FORADAT
RUTA DEL MOLINS FARINERS + SANT MARC
Voreja el torrent de Sant Martí i
dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi
ha al llarg del seu recorregut.Inaugurada el 1994.
Es tracta d'un camí amb poc
desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km
tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes"
i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar
tot el cabal d'aigua del torrent.
També, al voltant d'aquesta ruta,
s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de
poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià
de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora
que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.
Després d’esmorzar, decidint que la
tornada podrian fer-la per l’ermita de Sant Marc, i així ho fem surtin del
poble de Sant Julia de Vilatorta per el polígon industrial i per un corriol seguin les marques del refugis, per
passar prop de la casa de la Sauleda per seguir a l’Aimeric i pujar dalt de
l’ermita de Sant Marc, per baixar al poble de Calldetenes i arribar al punt de
sortida
Recorregut: ruta del molins,Sant
Julia de Vilatorta,la Sauleda,Aimeric,Sant Marc,Calldetenes
En el trak al començament i falta un
trosset perquè en vaig descuidar d’engegar el GPS.
Distancia 10,98 kilometres,desnivell
acumulat 298 metres,temps 3,55 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 50 minuts
EL SERRAT DEL BOSC + SANT SALVADOR
D’HORTA
Ermita de Sant Salvador de Còdol
L’ermita de Sant Salvador es va
construir a finals del segle XIX. Pertanyia al conjunt de la Colònia de Còdol
Dret.
Està situada en un paratge molt
bonic, envoltada de bosc i molt a prop de les aigües del pantà de Sau.
Tot sovint s’hi realitzen pels seus
voltants diferents proves esportives de trial bicicleta i moto.
Actualment, cada segon diumenge de
maig s’hi celebra l'Aplec de Sant Salvador, organitzat pels Amics de Sant
Salvador.
Per la diada de l’aplec es fa una
arrossada popular, una missa a mitja tarda i tot seguit es ballen sardanes.
El dia de Sant Salvador, el 18 de
març, el capellà de la parròquia de Sant Pere de Roda hi diu missa, i de tant
en tant, encara s’hi celebra algun casament.
La gent de Còdol s’estima molt
l’ermita; alguns s’hi van casar, d’altres s’hi batejaren o hi van fer la
primera comunió. Hi ha ex treballadors de Còdol Dret que s’encarreguen de la
conservació i neteja de l’església.
És la construcció de caire religiós
més petita de les Masies; hi caben una quarantena de persones. Pel que fa al
santoral, hi figuren Sant Salvador d’Horta, Sant Juli, Sant Antoni M. Claret
(el patró del Tèxtil) i la Puríssima
La capella de Sant Salvador s’edificà
a les darreries del segle XIX. Era propietat de la societat Bosch Hermanos,
Llusá i Cia., i pertanyia al conjunt colonial de Còdol Dret.
Amb l’esclat de la Guerra Civil fou
incendiada i patí greus desperfectes.Quan s’acabà la guerra, Unión Industrial Algodonera S.A., amb el vistiplau del Bisbat, manà la reconstrucció de l’ermita amb la col·laboració desinteressada de mossèn Guiteres de la parròquia de la Calle de Vic.
La festa de la reconstrucció de la
capella fou una fita molt important per a la colònia de Còdol Dret i per a la
població de les Masies de Roda. Es va celebrar el 21 de novembre de 1943 i va
ser una diada molt emotiva carregada de fe i religiositat. Van assistir-hi els
propietaris, les autoritats locals i d’altres personalitats, entre les que
destacava l’exceel.lentíssim Bisbe de Vic, el Pare Joan Perelló i Pou. El
mateix dia de la inauguració es van
estrenar els goigs de Sant Salvador d’Horta, escrits per mossèn Guiteres i
Joaquim Mercader, l’escrivent de Còdol Dret.
Des de 1943 fins a 1963, s’hi feia
missa els diumenges i a les festes més assenyalades de la colònia: la festa
d’homenatge a la vellesa, la diada de Reis, Pasqua, Corpus, Tots Sants, Santa
Tecla, etc., i els veïns de Còdol hi continuaren celebrant bateigs, comunions i
casaments.
Després del tancament de la colònia
el 1963, quedà en estat de semi abandonament fins a 1987, quan l’adquirí
l’actual propietari Josep Montmany que n’impulsà una nova restauració.
Per iniciativa pròpia i gràcies a
algunes donacions públiques i privades es restaurà l’interior, la portalada
d’entrada, i es renovà part del mobiliari.
Recorregut: les cases Noves, Barraca
de Vallecona,Casa del Bosc de Codol,Serrat del Bosc,Sant Salvador d’Horta.
Distancia 9,29 kilometres,desnivell
acumulat 231 metres, temps 4,05 hores amb esmorzar temps d’esmorzar 45 minuts
COLLSUSPINA
SANTA COLOMA DE SASSERRA
Antiga parròquia del municipi de
Castellcir (Vallès Oriental), a la dreta de la capçalera de la riera de
Castellcir, al NE del terme.
Es troba a l’extrem N de la seva
demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les
rieres que fan de capçalera a la de Castellcir. És documentada el 939, sotmesa
a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres
llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII. La seva demarcació
s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà. Va
absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar (Moià).
L’església és un edifici romànic (s.
XI-XII) d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb
capelles laterals als segles XVII i XVIII; també fou modificat tot el conjunt
de la torre campanar, sobrealçat i cobert amb teulat de doble vessant.
Actualment, l’absis és presenta també sobrealçat i mig cobert per l’obra
tardana. Té un jardí clos al davant i el cementiri a la part N.
Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma,
refós amb els Cabrera (1522). A migdia hi ha, adossat, el gran mas Giol, erigit
al segle XVI per un fadristern del mas Giol de Centelles, que reemplaçà l’antic
casal dels Santa Coloma i on se celebra un aplec el 31 de desembre. Proper al
mas hi ha el roure monumental catalogat de Giol. A Santa Coloma també s’hi
celebra un aplec el tercer diumenge de juliol
(gran
enciclopedia catalana)trak a wikiloc Ramon Gonzalez
Fitxa núm :
044-2014 Catalunya
Excursió: COLLSUSPINA ERMITA DE SANTA COLOMA
DE SASSERRA
Data : 24/09/2014
Data : 24/09/2014
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
COLLSUSPINA
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
COLLSUSPINA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
11,72 KM
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,05 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,29
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4,24 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,11 HORES
|
|
Temps
parats :
|
1,12 HORES
|
|
Mitjana en
moviment :
|
3,7
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,7 KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
946 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
810 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
136 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
317 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
291 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
17
TUPINAIRES CAMINAIRES
|
|
Crònica
|
RECORREGUT:
COLLSUSPINA,EL BENIFET,SANTA COLOMA DE SASSERRA, BASSAS DEL SOLA,LA
COLLADA,CAN JORDA, COLLSUSPINA
|
|
RETOL DEL CAMI RAL
COLLSUSPINA SANTA EUGENIA DE GOMAR COVES DEL TOLL
Santa Eugènia del Gomar és la capella
romànica de la masia del Gomar, en el terme municipal de Moià, al Moianès, tot
i que administrativament unit a la del Bages.
Documentada des del 951, tingué una
efímera vida com a parròquia, però aviat passà a dependre de Santa Coloma
Sasserra.
És una capella petita, d'una sola
nau. És en ruïnes. Les restes conservades testimonien una obra preromànica o
del primer romànic, al segle X. L'absis és de planta trapezoïdal
Des del segle XIII fou una simple
capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. De la capella de Santa Eugènia en resta
sencera la capçalera rectangular i murs de la nau
COVES DEL TOLL
Les coves del Toll són unes coves
prehistòriques situades al municipi de Moià, al Bages. Es divideixen en dos
sectors: la galeria sud (108 m), zona ocupada per l'home prehistòric, i la
galeria est (80,55 m), que voreja sobre un curs fluvial intermitent. En total
fan 1.148 m de profunditat, no obstant això la part visitable, en forma d'ela,
és de 180 m.[1]
És una de les coves prehistòriques
d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes.
S'hi han trobat restes fòssils d'hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes,
lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc. També s'han descobert restes d'un foc i
d'alguns estris de sílex corresponents al Mosterià, les quals demostren la
presència humana de l'home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000
i 40.000 anys d'antiguitat).
Les troballes, relatives a
l'Epipaleolític, al Neolític i a l'Edat de Bronze, mostren canvis en
l'activitat dels pobladors. S'hi va trobar un individu masculí i robust, no
gaire alt i branquimorf, de tipus alpí, del qual s'ha trobat l'enterrament i
que s'acompanya d'un fermall metàl·lic d'origen centreuropeu. Actualment totes
les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'exposen al Museu de Moià.(bibliografia vikipédia)
Fitxa núm :
046-2014 Catalunya
Excursió: COLLSUSPINA-SANTA EUGENIA DE
GOMAR-COVES DEL TOLL
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
COLLSUSPINA
|
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
COLLSUSPINA
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,85
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,00 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,00
HORES
|
|
Temps
Total :
|
4 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
3,15 HORES
|
|
Temps
parats :
|
45 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
4,1
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,8
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
916 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
750 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
165 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
226 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
169 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
TUPINAIRES
CAMINAIRES (16 PERSONES)
|
|
Crònica
|
COLLSUSPINA,CAN
PICANYOL,SANTA EUGENIA DE GOMAR,GORG L’UBART,TORRENT DEL GOMAR,TORRENT DEL
MAL,COVES DEL TOLL,L’ESPINOL,COLLSUSPINA
|
|
RETOL DE LAS COVES DEL TOLL
MAPA DEL RECORREGUT
Excursió: EL PONT DE MALAFOGASA VILANOVA DE SAU
Data : 19/11/2014
|
Activitat
:
|
Excursionisme
| |
|
Situació :
|
CANPING
DEL PONT DE MALAFOGASA
| |
|
Comarca :
|
OSONA
|
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PONT DE
MALAFOGASA
| |
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
| |
|
Distància
recorregut :
|
7,92
KILOMETRES
| |
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,31 HORES
| |
|
Hora
d’arribada :
|
12,12
HORES
| |
|
Temps
Total :
|
3,40 HORES
| |
|
Temps en
moviment :
|
2,25 HORES
| |
|
Temps
parats :
|
1,15 HORES
| |
|
Mitjana en
moviment :
|
3,3
KILOMETRES
| |
|
Mitjana
Total :
|
2,2
KILOMETRES
| |
|
Altitud
màxima :
|
581 METRES
| |
|
Altitud
mínima :
|
442 METRES
| |
|
Desnivell
total :
|
138 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
226 METRES
| |
|
Desnivell
acumulat baixant
|
225METRES
| |
|
Tipus
d’itinerari
|
ANADA-TORNADA
| |
|
Participants:
|
TUPINAIRES
CAMINAIRES (20 persones)
| |
|
Crònica
|
recorregut:
Pont de malafogasa,Can Borrell, Can Tries, Vilanova de Sau, Les Fagedes, El
pont de Malafogassa, pont medieval datat el 1498, cruïlla dels camins de les
Guilleries a la Valll de Sau.La Riera Major neix al Montseny i desemboca al
pantà de Sau. Les aigües d’aquesta riera destaquen per ser molt netes i per
aquest motiu és habitual banyar-s’hi a l’estiu i practicar-hi la pesca.
| |
|
|
| |
Excursió: PRATS DE LLUCANES SANT SEBASTIA,SANT
ANDREU,ROC FORADAT
Data : 24-01-2018
Activitat
:
|
Excursionisme
|
|
Situació :
|
PRATS
LLUCANES
|
|
Comarca :
|
OSONA-LLUCANES
|
|
Lloc
d’inici excursió :
|
PRATS
LLUCANES CARRETERA BV 4401 KM 21
|
|
Grau de
Dificultat :
|
FACIL
|
|
Distància
recorregut :
|
10,47
KILOMETRES
|
|
Hora
d’inici caminada :
|
8,46 HORES
|
|
Hora
d’arribada :
|
12,05
HORES
|
|
Temps
Total :
|
3,15 HORES
|
|
Temps en
moviment :
|
2,45 HORES
|
|
Temps
parats :
|
30 MINUTS
|
|
Mitjana en
moviment :
|
2,7
KILOMETRES
|
|
Mitjana
Total :
|
2,3
KILOMETRES
|
|
Altitud
màxima :
|
751 METRES
|
|
Altitud
mínima :
|
697 METRES
|
|
Desnivell
total :
|
53 METRES
|
|
Desnivell
acumulat pujant :
|
147 METRES
|
|
Desnivell
acumulat baixant
|
122 METRES
|
|
Tipus
d’itinerari
|
CIRCULAR
|
|
Participants:
|
TUPINAIRES
CAMINAIRES (10 PERSONES)
|
|
Crònica
|
PRATS DE LLUCANES,ERMITA DE SANT
SEBASTIA,SANT ANDREU DE LLANARS,ROC FORADAR, PUNT D’INICI
|
|
SANT
ANDREU DE LLANARS
Es trobava dins l'antic terme del
castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria
parroquial, que perdé més tard. El castell d'Oristà és documentat a partir de
l'any 908. Les primeres referències que tenim del lloc de Llanars daten de
l’any 997 quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages diversos
alous, un dels quals situat a Llanars. L'església apareix en la documentació
l'any 1034 quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, feu testament deixant una
vinya per a la llum de l'església de Sant Andreu. Apareix en una llista de
parròquies entre entre els anys 1025 i 1050 però ja no es troba en les
parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-13339.
Abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les
funcions parroquials i passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines com a
sufragània, situació que es documenta a partir del 1435 i que es mantingué fins
al 1787, quan fou incorporada a Sant Vicens de Prats de Lluçanès fins al 1936.
És un petit edifici d'una sola nau
capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un
simple plec. És coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i l'absis amb
volta de quart d'esfera. En restaurar-la es trobaren restes de les lloses de la
coberta original, ara feta de teula àrab. El mur de tramuntana presenta dos
arcs formers que formen una mena d'arcosolis. El parament original era fet amb
carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi amb pintades que imiten un
carreuat fictici. La parta està situada a migjorn i s'obre amb un arc de mig
punt. En aquest mateix mur s'obre una finestra de doble esqueixada, igual a la
que hi ha al fons de l'absis on també hi ha una petita espitllera. Una petita
finestra en forma de creu oberta a la façana de ponent completa la
il·luminació. El campanar és de torre, de planta quadrada amb coberta de teula.
El nivell inferior té quatre grans obertures, una en cada façana, en arc de mig
punt, i el nivell superior quatre finestres geminades.
L'aparell exterior és de petits
carreuons desbastats, amarats en morter de calç, disposats en filades uniformes
i regulars. A l'absis i al campanar són més ben tallats i polits i de
proporcions més quadrades. A la banda de tramuntana de l'absis hi ha una
banqueta, similar a un sòcol. L'edifici presenta dues etapes constructives
diferenciades. A la primera, datable el segle XI, poden correspondre el murs de
la nau i la banqueta de l'absis, probablement el basament d'un absis anterior.
En una segona fase, al segle XII, s'engruixïren interiorment els murs de
tramuntana i migjorn. Posteriorment, es substituïren les cobertes i els
arrebossats, i es construí un cor que seria cremat durant la guerra del
1936-39, junt amb retaules i mobiliari.
Puig i Cadafalch inclou aquesta
església dins el grup d'edificis amb una nau i campanar. Aquest es podria
comparar amb el de Coaner i el de Sant Jaume de Viladrover o el de Bastons.
SANT SEBASTIA
Es tracta d'una robusta església
d'una sola nau amb creuer i absis carrat i amb una orientació NE-SO. Al centre
s'alça una torre poligonal de 8 costats on s'hi obren dues petites finestres
als costats nord i sud. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes
laterals i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes
dimensions, tot i que presenta grans carreus ben treballats delimitant les
cantonades. A la part esquerra s'alça un campanar de torre coronat amb coberta
de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d'arc de mig punt, un per costat,
sense que conservin les campanes a l'interior.
Observacions: Davant la petita
esplanada de l'ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es
fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois.
EL ROC FORADAT
El Roc Foradat o roc de la bruixa
Napa, és on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus
beuratges. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can
Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser
acusada de matar una nena de quatre anys. D’aquesta pobre nena de nom Anna
Rimbau, a casa la Napa se’n va trobar el braç esquerre a la pastera i el fetge
cuit amb sang.
El Roc Foradat, es troba a uns 3
quilòmetres de la població i com el seu nom indica, es tracta d’un roc amb un
forat pràcticament quadrat al centre. Aquest, s’ha convertit en un atractiu
turístic més per a la població, per aquí
hi passa el PR C-44 de Prats de Lluçanès i un dels senders locals del municipi.
